Català English
GUÍA DOCENTE
TÉCNICAS ESPECÍFICAS DE FISIOTERAPIA DEPORTIVA
Coordinación:
MASCARÓ VILELLA, ALFONS
Año académico 2018-19
GUÍA DOCENTE: TÉCNICAS ESPECÍFICAS DE FISIOT... 2018-19

Información general de la asignatura
DenominaciónTÉCNICAS ESPECÍFICAS DE FISIOTERAPIA DEPORTIVA
Código102726
Semestre de impartición1R Q(SEMESTRE) EVALUACIÓN CONTINUADA
Carácter
Grado/MásterCursoCarácterModalidad
Grado en Fisioterapia4OPTATIVAPresencial
Doble titulación: Grado en Fisioterapia y Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte4OPTATIVAPresencial
Número de créditos de la asignatura (ECTS)6
Tipo de actividad, créditos y grupos
Tipo de actividadPRAULATEORIA
Número de créditos33
Número de grupos22
CoordinaciónMASCARÓ VILELLA, ALFONS
Departamento/sENFERMERIA
Información importante sobre tratamiento de datosConsulte este enlace para obtener más información.
Idioma/es de imparticiónCatalà, Castellano, English
Horario de tutoría/lugarHorari consulta: A convenir
Telèfon: 973 702282
Ubicació despatx: 1.06

Profesor/a (es/as)Dirección electrónica\nprofesor/a (es/as)Créditos impartidos por el profesoradoHorario de tutoría/lugar
MASCARÓ VILELLA, ALFONSamascaro@infermeria.udl.cat12
Información complementaria de la asignatura

Contextualització

L’objectiu del grau en fisioteràpia és preparar un futur professional amb un perfil clarament generalista amb les competències necessàries per valorar, diagnosticar i tractar problemes de salut mitjançant l’aplicació d’un conjunt de tècniques i mètodes específics de la fisioteràpia, amb  la finalitat de curar, prevenir o readaptar-los. 

 

Assignatura en el conjunt del pla d’estudis:

Aquesta és una matèria de formació específica, conformada per una assignatura optativa de 6 ECTS que endinsa a l'alumne en la patologia esportiva i les tècniques específiques per l'avaluació i el tractament de fisioteràpia.

Amb continguts teòrics i pràctics, l'alumne ha d'adquirir eines per poder avaluar, establir un diagnòstic de fisioteràpia, prevenir, tractar i readaptar als esportistes de manera integral, amb l'objectiu de recuperar la funció i l'equilibri psíquic i emocional.

 Els continguts d'aquesta assignatura es basen en els coneixements de la medicina basada en proves, tanmateix s'analitzaran altres estratègies de tractament de recent aparició, que tot i està en fase de recerca gaudeixen d'un extens ús clínic.

 

Requisits per cursar-la:

No s’estableixen requisits previs.

Objetivos académicos de la asignatura

Reconocer la patología deportiva a nivel clínico y a través de las técnicas de imagen en: lesiones tendinosas, musculares, ligamentosas, cartilaginosas, dolor lumbar y dolor cervical.

Razonamiento clínico: aprender a identificar, evaluar, comprender y tratar los desórdenes biomecánicos que acompañan la lesión

Adquirir técnicas de exploración y tratamiento tanto a nivel holístico como analítico.

Conocer las nuevas aportaciones: de la medicina basada en pruebas, los resultados clínicos y los hallazgos anatómicos.

Integrar nuevas destrezas en terapia manual y entrenamiento activo neuromuscular para normalizar la función.

Competencias

Competencias específicas de la Titulación y resultados de aprendizaje:

CE1     Conocer y comprender la morfología, la fisiología, la patología y la conducta de las personas, tanto sanas como enfermas, en el medio natural y social.

Resultados de aprendizaje:

1.1 Identificar y describir los elementos que constituyen la morfología del ser humano.

1.2 Diferenciar cada uno de los componentes del ser humano desde su nivel bioquímico a su nivel sistémico, y sus posibles alteraciones

1.3 Reconocer los elementos que constituyen la morfologia del ser humano mediante la palpación práctica de sujetos vivos

1.4 Identificar y describir la fisiología general de los elementos que constituyen el ser humano

1.7 Comprender las funciones psíquicas, sus alteraciones y su evolución a lo largo del ciclo vital.

1.8 Identificar los factores psicosociales y medioambientales que influyen en el proceso de recuperación de las personas

 

CE2     Conocer y comprender las ciencias, los modelos, las técnicas y los instrumentos sobre los que se fundamenta, articula y desarrolla la fisioterapia.

Resultados de aprendizaje:

2.1 Comprender las teorías generales, básicas y propias de la Fisioterapia.

2.3 Citar las aptitudes básicas que caracterizan la figura del fisioterapeuta.

2.5 Saber utilizar la terminología sanitaria más común entre los profesionales de la salud, aplicada al modelo de fisioterapia.

2.6 Describir los principios, teorías y bases físicas de los agentes físicos en la actividad profesional de la fisioterapia

2.7 Identificar, describir y conocer las teorías y principios generales del funcionamiento, de la discapacidad, de la salud y de la valoración.

2.8 Explicar y describir los factores que influyen en la aplicación de los agentes físicos propios de la fisioterapia.

2.12 Utilizar las técnicas básicas de investigación científica en fisioterapia

 

CE3     Conocer y comprender los métodos, procedimientos y actuaciones fisioterapéuticas, encaminados tanto a la terapéutica propiamente dicha a aplicar en la clínica para la preeducación o recuperación funcional, como a la realización de actividades dirigidas a la promoción y mantenimiento de la salud.

Resultados de aprendizaje:

3.1 Exponer los fundamentos teóricos sobre los que se basan los distintos métodos y procedimientos fisioterapéuticos

3.2 Reconocer los procedimientos generales y específicos propios de la Fisioterapia.

3.3 Comprender y aplicar los agentes físicos cómo base de la terapéutica en fisioterapia.

3.4 Definir las bases de la relación terapéutica y tratar las diferentes técnicas de intervención psicosocial que son de utilidad en las Ciencias de la Salud.

3.5 Citar los medios para favorecer la participación del usuario y la familia en el proceso de recuperación

3.6 Usar e interpretar pruebas fisiológicas básicas como: pruebas de esfuerzo, estudio de marcha, espirometría, y esfingomanometría.

3.7 Identificar los cambios fisiolo?gicos y estructurales que se pueden producir como consecuencia de la intervencio?n de fisioterapia

 

CE4     Adquirir la experiencia clínica adecuada que proporcione habilidades intelectuales y destrezas técnicas y manuales; que facilite la incorporación de valores éticos y profesionales; y que desarrolle la capacidad de integración de los conocimientos adquiridos; de forma que, al termino de los estudios, los estudiantes sepan aplicarlos tanto a casos clínicos concretos en el medio hospitalario y extrahospitalario, como a actuaciones en la atención primaria y comunitaria.

Resultados de aprendizaje:

4.1 Ejecutar el plan de intervencio?n de Fisioterapia, utilizando las herramientas terape?uticas propias, atendiendo a la individualidad del usuario e incorporando los principios e?ticos, deontolo?gicos y legales a la pra?ctica profesional.

4.2 Resolver casos clínicos empleando las técnicas y actuaciones propias de la fisioterapia

4.3 Demostrar, a trave?s de la experiencia cli?nica, los valores éticos y profesionales, así como los conocimientos y habilidades características de la fisioterapia en un ámbito hospitalario y extrahospitalario, y en atención primaria y comunitaria.

4.4 Consultar y aplicar los principios que permiten el razonamiento clínico para favorecer la resolución de problemas.

 

CE5     Valorar el estado funcional del paciente, considerando los aspectos físicos, psicológicos y sociales.

Resultados de aprendizaje:

5.3 Identificar los conceptos de funcionamiento y discapacidad en relación al proceso de intervención en Fisioterapia y describir las alteraciones, limitaciones funcionales y discapacidades reales y potenciales encontrades.

5.9 Realizar una valoración del estado funcional del paciente desde el punto de vista de la Fisioterapia Deportiva

5.10 Detectar y valorar el mecanismo de producción de una lesión durante la práctica deportiva

 

CE6     Valoración diagnóstica de cuidados de fisioterapia según las normas y con los instrumentos de validación reconocidos internacionalmente.

Resultados de aprendizaje:

6.1 Realizar un diagno?stico funcional de Fisioterapia basado en el ana?lisis e interpretacio?n cri?tica de la informacio?n recogida y relacionada con la valoracio?n de Fisioterapia y con la informacio?n complementaria

6.2 Distinguir las diferentes técnicas diagnosticas en las patologías de los diferentes aparatos y sistemas

6.3 Aplicar los procedimientos e instrumentos de valoración en Fisioterapia interpretando pruebas eléctricas y manuales para determinar resultados en las diferentes especialidades de la fisioterapia

6.4 Identificar y utilizar los instrumentos de valoración reconocidos y validados internacionalmente

 

CE7     Diseñar el plan de intervención de fisioterapia atendiendo a criterios de adecuación, validez y eficiencia.

Resultados de aprendizaje:

7.1 Definir los objetivos generales y especi?ficos para la aplicacio?n del tratamiento fisioterape?utico

7.2 Disen?ar ejercicios terape?uticos para el tratamiento de patologías y lesiones ortope?dicas, traumatológicas, reumatolo?gicas y deportivas

7.3 Escoger los procedimientos de cinesiterapia, movilizacio?n, manipulacio?n, masoterapia u otras te?cnicas propias de la fisioterapia que sean más adecuados según la patología presentada

7.4 Plantear los medios físicos terapéuticos adecuados: electroterapia, vibroterapia, termoterapia, hidroterapia, para la prevención o recuperación de patologies

7.7 Analizar críticamente las situaciones clínicas para desarrollar un buen plan de intervención atendiendo a criterios de adecuación, validez y eficiencia.

7.8 Preparar el entorno en que se llevarán a término las sesiones de Fisioterapia para que se adapte a las necesidades del paciente.

 

CE11   Proporcionar una atención de fisioterapia eficaz, otorgando una asistencia integral a los pacientes.

Resultados de aprendizaje:

11.1 Utilizar e incorporar los principios éticos y legales de la profesión en la atención fisioterápica

11.2 Aplicar los mecanismos de garanti?a de calidad en la pra?ctica de la fisioterapia, segu?n criterios reconocidos y validados

11.3 Explicar al paciente de forma adecuada y adaptada a sus posibilidades interpretativas, los objetivos de cada actuación, pidiendo su colaboración en todo momento

11.5 Orientar las actividades y modo de actuación en relación a cada paciente, ofreciendo un trato personal e individualizado

11.6 Demostrar habilidades de comunicación y emplear el trato adecuado con los pacientes, teniendo en cuenta sus características biopsicosociales

11.7 Demostrar habilidad en un contexto profesional, ético y legal del profesional, reconociendo y respondiendo a dilemas y temas éticos en la práctica diaria.

 

CE13   Participar en la elaboración de protocolos asistenciales de fisioterapia basada en la evidencia científica, fomentando actividades profesionales que dinamicen la investigación en fisioterapia.

            Resultados de aprendizaje:

13.1 Incorporar la investigación científica y la práctica basada en la evidencia como cultura profesional así como establecer líneas de investigación en el ámbito de las competencias de la profesión.

13.2 Utilizar el método científico a través de programas de investigación básica y aplicada.

13.5 Describir y analizar los protocolos asistenciales de fisioterapia basada en la evidencia, aplicados a las diferentes ramas de la misma.

13.7 Establecer protocolos de asistencia de Fisioterapia basados en la práctica por evidencia científica y fomentar todas aquellas actividades profesionales que comparten la dinamización de la investigación en Fisioterapia.

 

CE14   Llevar a cabo las intervenciones fisioterapéuticas basándose en la atención integral de la salud que supone la cooperación multiprofesional, la integración de los procesos y la continuidad asistencial.

            Resultados de aprendizaje:

14.1 Comprender la Fisioterapia como profesio?n y su posicionamiento dentro de las profesiones sanitarias.

14.2 Integrarse y colaborar con los diferentes equipos profesionales interdisciplinares.

14.3 Ofrecer una atencio?n en Fisioterapia eficiente, otorgando una asistencia integral, continuada y de calidad a los pacientes, mostrando respeto por la diversidad y pluralidad de ideas, personas y situaciones.

 

Competencias generales de la Titulación:

CG1 Comunicarse de modo efectivo y claro, tanto de forma oral como escrita, con los usuarios del sistema sanitario así como con otros profesionales.

CG2 Saber trabajar en equipos profesionales como unidad básica en la que se estructuran de forma uni o multidisciplinar e interdisciplinar los profesionales y demás personal de las       organizaciones asistenciales.

CG3 Incorporar los principios éticos y legales de la profesión a la práctica profesional axial como integrar los aspectos sociales y comunitarios en la toma de decisiones

 

Competencias transversales de la Titulación:

CT1     Corrección en la expresión oral escrita.

CT2     Dominio de una lengua extranjera.

CT3     Dominio de las TIC

CT4     Respeto a los derechos fundamentales de igualdad entre hombres y mujeres, a la promoción de los Derechos Humanos y a los valores propios de una cultura de paz y de valores democráticos. 

 

Competencias estratégicas de la Universidad:

CEUdL1 Adecuada comprensión y expresión oral y escrita del catalán y del castellano;

CEUdL2 Dominio significativo de una lengua extranjera, especialmente del inglés;

CEUdL3 Capacitación en el uso de las nuevas tecnologías y de las tecnologías de la información y la comunicación;

CEUdL4 Conocimientos básicos de emprendimiento y de los entornos profesionales;

CEUdL5 Nociones esenciales del pensamiento científico.

 

 

Contenidos fundamentales de la asignatura

Contenido

La Fisioterapia en el deporte

La readaptación funcional deportiva

Vivencia deportiva (deporte individual o colectivo)

Bases nutricionales en el deporte

Primeros auxilios sobre el terreno

Técnicas específicas de Fisioterapia (vendajes, masaje deportivo, cadenas musculares aplicadas al deporte)

Recuperación en sala de fitness (estiramientos, propiocepción, musculación,...)

Protocolos en fisioterapia deportiva

Patologías deportivas. Lesiones deportivas

Tratamientos deportivos

Prevención de lesiones deportivas

Bases fisiológicas del entrenamiento

 

Técnicas específicas de Fisioterapia aplicadas al deporte y recuperación en sala de fitness (terapia manual, trabajo de fuerza, resistencia, propiocepción, ...). Los contenidos se organizan por estructura patológica (tendón, músculo esquelético, cartílago) y por regiones anatómicas de alta prevalencia (inestabilidades de tobillo, inestabilidades de rodilla, columna lumbar, columna cervical), teniendo cuidado de los abordajes analíticos y holísticos evidenciados en la literatura.

Tema 1. TENDÓN
Anatomía, fisiología y avances en genética del tejido tendinoso

 

Tema 2. MÚSCULO ESQUELÉTICO

 

Tema 3. inestabilidades DE RODILLA



Tema 4. inestabilidades DE TOBILLO



Tema 5. CARTÍLAGO ARTICULAR

 

Tema 6. COLUMNA LUMBAR


Tema 7. COLUMNA CERVICAL

Ejes metodológicos de la asignatura

Metodologias docentes

  1. Clases magistrales
  2. Prácticas en aula
  3. Trabajo escrito
  4. Aprendizaje basado en problemas /resolución casos clínicos

 

Actividades formativas

  1. Lección magistral y clases participativas (50%)

  2. Seminarios y debates (20%)

  3. Prácticas de aula (30%)

 

La asignatura se desarrollará principalmente con clases presenciales teórico-prácticas para trabajar contenidos y habilidades referentes a estas áreas. Además, cada uno de los bloques se trabajará mediante el análisis de artículos científicos, preferentemente en inglés, y la descripción de casos clínicos. El objetivo es desarrollar la capacidad de analizar y aplicar lo aprendido para poder resolver un problema a partir de definir los objetivos terapéuticos de cada caso, teniendo como punto de inicio el razonamiento clínico, las demostraciones del profesor y la propia práctica entre los alumnos. Es así como se comprobará la capacidad de seleccionar, transferir y usar datos y leyes para resolver problemas o tareas, de aplicar las destrezas tanto manuales como observacionales adquiridas, ante situaciones clínicas presentadas, siempre haciendo uso de la información recibida.

Plan de desarrollo de la asignatura

Descripció:

Activitat 

HTP (1)

(Hores|Minuts)

HTNP (2)

(Hores|Minuts)

Presentació de l’assignatura, dels objectius a assolir i la manera d’avaluar-los.

 

Tema 1.TENDÓ

  • Anatomia, fisiologia i avenços en genètica del teixit tendinós
  • Nous coneixements en patologia tendinosa
  • Tensegridad i mecanotransducció en els teixits connectius
  • Anàlisi etiopatogènic de les tendinopaties
  • Tendinopatia reactiva, fracàs de reparació tissular i tendinopatia degenerativa
  • El procés de regeneració tendinosa
  • Algorismes de tractament

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Força muscular i dolor en les tendinopaties. Progressió en l'entrenament
  • El treball excèntric en les tendinopaties. Programes d'entrenament
  • Progressió en les entesopaties atenent al fenomen de compressió
  • Gestió de la càrrega en els programes de regeneració tendinosa
  • Progressió de rehabilitació i readaptació
  • Valoració analítica i valoració holística de les alteracions biomecàniques de les extremitats
  • Medicina basada en proves
  • Hipòtesis i resultats clínics
  • Interpretació de la cadena lesional

 

  • L’exemple de l’espatlla
  • Proves ortopèdiques
  • Disquinèsies escapulars
  • Influència del raquis dorsal
  • Influència de la columna cervical
  • Influència segmentària
  • Influència de la primera costella
  • Influència dels escalens
  • Influència dels músculs axil·lars
  • Punts gatell
  • Influència miofascial
  • Músculs sentinella
  • Tensió neural
  • Tensió arterial
  • Sistema nerviós vegetatiu
  • Sistema limfàtic
  • Balanç lligamentari
  • La pell i les cicatrius
  • Neuromodulació del dolor
  • Traumatismes físics i emocionals
  • Lesions d'SLAP, Bankart, inestabilitats glenohumerals: descripció i exploració clínica
  • Teràpia manual per normalitzar les alteracions biomecàniques de la patologia traumàtica i microtraumática del complex articular de l'espatlla
  • Tècniques actives:
  • De regeneració
  • En els dèficits:de força, de resistència, neuromusculars

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

Tema 2. MÚSCUL ESQUELÈTIC

  • Nous coneixements en ciències bàsiques
  • El procés de regeneració muscular via transducció de senyals
  • Factors en l'expressió gènica del múscul
  • Adaptacions musculars a l'entrenament
  • Paper de la inflamació

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Patologia muscular
  • Classificació
  • Diagnòstic per la imatge
  • Clínica
  • Anamnesi
  • Complicacions de les lesions musculars
  • Tractament
  • Anàlisi comparativa de les opcions terapèutiques
  • Disseny del programa
  • Exploració
  • Teràpia manual per normalitzar les alteracions biomecàniques, segmentàries i mioconectives

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

  • Tècniques actives:
  • De regeneració
  • En els dèficits: de força, de resistència, neuromusculars
  • Progressió de les tècniques actives de tractament funcional

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Valoració / criteris de progressió

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

  • Valoració (continuació) / criteris de progressió

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

  • Functional Training

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

Tema 3. INESTABILITATS DE GENOLL

  • Estratègies d'estudi i anàlisi biomecànic
  • Avaluació de la laxitud i la inestabilitat
  • Lesió del LCA i osteoartritis
  • Entrenament neuromuscular
  • Reflex protector lligament-muscular
  • Feedback i feed forward
  • Programes d'entrenament de prevenció
  • Factors de risc de lesió
  • Recentratges articulars
  • Descompressió meniscal

classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Progressió en l'entrenament neuromuscular en inestabilitat del genoll per lesió del LCA, LCP, LLI, lesions meniscals, subluxacions i luxacions de la ròtula

 

Classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

Tema 4. INESTABILITATS DE TURMELL

  • Inestabilitat mecànica i inestabilitat funcional
  • Dèficits neuromusculars resultants de la lesió
  • Debilitat muscular i esquinços de repetició
  • Lesions associades
  • Anàlisi de les opcions terapèutiques
  • Tractament funcional basat en les revisions sistemàtiques
  • Progressió de l'entrenament neuromuscular en inestabilitats de turmell

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Programes de prevenció de lesions de turmell

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

Tema 5. CARTÍLAG ARTICULAR

  • Anatomia i Fisiologia del cartílag articular
  • Patologia cartilaginosa i diagnòstic per la imatge
  • Influències biomecàniques i alteracions que acompanyen la lesió condral
  • Tractament multifactorial de les lesions del cartílag
  • Assajos, pronòstics i resultats

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

Tema 6. DOLOR LUMBAR

  • Guies de pràctica clínica, metanàlisis i revisions sistemàtiques en el maneig del dolor lumbar crònic
  • Etiologia del dolor lumbar
  • Troballes: dèficits de resistència, força i propiocepció
  • Tractaments recomanats i no recomanats en MBE
  • Proves clíniques d'avaluació i detecció de debilitats
  • Factors psicosocials i tractaments cognitiu-conductuals
  • El factor estrès
  • Comparació entre resultats de cirurgia i estabilització activa en MBE
  • Efectes de l'exercici físic en el dolor lumbar crònic
  • Anàlisi de les principals línies de recerca en els programes d'estabilització:
  • Transvers l'abdomen-multífidus
  • Glutis
  • Diafragma
  • Psoas
  • Sol pelvià
  • Abdominal bracing
  • Core Stabilization Training Program
  • Conclusions
  • Dinàmica del segment mòbil
  • Moments de força
  • La zona neutra de Panjabi
  • Educació del pacient
  • Programació del condicionament i MBE
  • Principis de l'entrenament funcional
  • Accions musculars i alteracions que afecten el moviment
  • El control motor
  • Postures i patrons de moviment

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Programes d'estabilització lumbo-pèlvica-coxofemoral

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

  • Progressió en l'estabilització lumbo-pèlvica-coxofemoral: nivells, posicions i exercicis

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

  • Progressió en l'estabilització lumbo-pèlvica-coxofemoral (continuació): nivells, posicions i exercicis

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

Tema 7. DOLOR CERVICAL

  • Estabilització cervical i cefalea cervicogénica
  • Dolor cervical crònic, propiocepció i atròfia
  • Relació entre dolor cervical crònic, disfunció somàtica, atròfia muscular i equilibri en bipedestació
  • Capacitat per reproduir la posició diana de la columna cervical
  • Avaluació de la posició neutra
  • ROM / Flexió craniocervical (FCC) / dolor cervical
  • FCC i whiplash
  • Manifestacions mioelèctriques i fatiga
  • Capacitat d’endurance

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Columna cervical i control motor
  • Postura escapulo-toràcica
  • Factors neurals i musculars associats al dolor cervical
  • Eficàcia de l'exercici de resistència de la força per als músculs flexors en pacients amb dolor cervical crònic
  • Biofeedback de pressió
  • Comparació programes d'exercici FCC i Flexió cervical (FC)
  • Treball escapular
  • Educació del pacient
  • Programació del condicionament i MBE

Lliçó magistral i classes participatives Pràctiques d’aula

 

3Hores

4’5Hores

  • Presentació dels treballs realitzats, debat, dubtes i conclusions de l’assignatura.

Seminari i debats

Pràctiques d’aula

3Hores

4’5Hores

(1)HTP = Hores de Treball Presencial

(2)HTNP = Hores de Treball No Presencial  

 

 

Sistema de evaluación

Sistemas de evaluación y resultados de aprendizaje evaluados

  1. Examen teórico (40%): 1.1, 1.2, 1.4, 1.7, 1.8, 2.1, 2.3, 2.6, 2.7, 2.8, 3.1, 3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.7, 5.6, 5.7, 5.8, 7.1, 7.3, 7.6, 7.7, 8.2, 9.1, 9.3, 12.1, 12.2, 12.4, 14.1
  2. Trabajo en grupo (30%): 2.5, 2.12, 5.9, 5.10, 7.1, 7.2, 7.3, 7.4, 7.7, 7.8, 13.1, 13.2, 13.5, 13.7
  3. Trabajo individual (20%): 2.5, 2.12, 5.9, 5.10, 7.1, 7.2, 7.3, 7.4, 7.7, 7.8, 11.1, 11.2, 11.3, 11.5, 11.6, 11.7, 13.1, 13.2, 13.5, 13.7
  4. Asistencia y participación activa /evaluación contínua (10%): 1.3, 1.7, 1.8, 2.1, 2.3, 2.7, 2.8, 3.1, 3.2, 3.4, 3.5, 3.7, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 5.3, 5.9, 5.10, 6.1, 6.2, 6.3, 6.4, 7.1, 7.2, 7.3, 7.4, 7.7, 7.8, 8.1, 8.2, 9.1, 9.2, 9.3, 9.4, 11.1, 11.2, 11.3, 11.5, 11.6, 11.7, 12.2, 12.3, 12.4, 14.2, 14.3

 

Objectivos

Actividades de Evaluación

Criterios

%

O/V (1)

I/G (2)

Temas 1-7

Examen Teòric

20 preguntas test  + 4 preguntas cortas

40

O/V

I

Temas 1-7

Evaluación continua

Glossario de técnicas

10

O/V

I

Temas 1-7

Trabajo individual

Propuesta de intervención en un caso clínico

20

O/V

I

Temas 1-7

Trabajo grupal

Revisión bibliográfica sobre la evidencia de una de las técnicas

30

O/V

G

Objectivos

Actividades de Evaluación

Recuperación

Criterios

%

O/V (1)

I/G (2)

Temas 1-7

Examen Teòrico de recuperación

20 preguntas test  + 4 preguntas cortas

50

O

I

(1)Obligatoria / Voluntaria

(2)Individual / Grupal

 

Para aprobar esta asignatura se debe obtener un 5 de nota global. Para poder hacer la media ponderada de las notas obtenidas en las diferentes actividades evaluativas es imprescindible que todas ellas estén aprobadas.

En caso de que alguien no opte por la evaluación continuada y para aquellos alumnos que no superen la asignatura según los criterios establecidos se deberá realizar un examen final teórico y práctico de todos los bloques, la nota no podrá ser nunca superior a 8,5.

Tanto el examen teórico que se realizará al final de la asignatura como el examen de recuperación constarán de 20 preguntas tipo test (de 4 posibles respuestas, de las que sólo habrá una verdadera, con un descuento de 0,25 por error ) y cuatro preguntas cortas.

Dado que esta es una asignatura que combina continuamente la teoría con la práctica la asistencia es obligatoria en un 80% para poder aprobar la asignatura mediante la evaluación continuada.

Bibliografía y recursos de información

Järvinen TA, Järvinen TL, Kääriäinen M, Kalimo H, Järvinen M. Muscle injuries: biology and treatment. Am J Sports Med. 2005 May;33(5):745?64. Review.

Cook JL, Purdam CR. Is tendon pathology a continuum? A pathology model to explain the clinical presentation of load-induced tendinopathy. Br. J. Sports Med. 2009;43;409-416.

Mendiguchia J, Brughelli M. A return?to?sport algorithm for acute hamstring injuries. Phys Ther Sport. 2011 Feb;12(1):2?14.

Petersen J, Thorborg K, Nielsen MB, Budtz?Jorgensen E, Hölmich P. Preventive Effect of Eccentric Training on Acute Hamstring Injuries in Men's Soccer: A Cluster?Randomized Controlled Trial. Am J Sports Med 2011 Aug 8.

Wang HV, Chang LW, Brixius K, Wickström SA, Montanez E, Thievessen I, Schwander M, Müller U, Bloch W, Mayer U, Fässler R. Integrin?linked kinase stabilizes myotendinous junctions and protects muscle from stressinduced damage. J Cell Biol. 2008 Mar 10;180(5):1037?49.

Warren P, Gabbe BJ, Schneider?Kolsky M, Bennell KL. Clinical predictors of time to return to competition and of recurrence following hamstring strain in elite Australian footballers. Br J Sports Med. 2010 May;44(6):415?9. Epub 2008 Jul 24.

Malliaropoulos N, Papacostas E, Kiritsi O, Papalada A, Gougoulias N, Maffulli N. Posterior thigh muscle injuries in elite track and field athletes. Am J Sports Med. 2010 Sep;38(9):1813?9.

de Visser HM, Reijman M, Heijboer MP, Bos PK. Risk factors of recurrent hamstring injuries: a systematic review. Br J Sports Med. 2012 Feb;46(2):124?30.

Heiderscheit BC, Sherry MA, Silder A, Chumanov ES, Thelen DG. Hamstring strain injuries: recommendations for diagnosis, rehabilitation, and injury prevention. J Orthop Sports Phys Ther. 2010 Feb;4 (2):67?81.

Reurink G, Goudswaard GJ, Tol JL, Verhaar JA, Weir A, Moen MH. Therapeutic interventions for acute hamstring injuries: a systematic review. Br J Sports Med. 2012 Feb;46(2):103?9.

Sole G, Milosavljevic S, Nicholson H, Sullivan SJ. Altered muscle activation following hamstring injuries. Br J Sports Med. 2012 Feb;46(2):118?23.

Askling CM, Nilsson J, Thorstensson A. A new hamstring test to complement the common clinical examination before return to sport after injury. Knee Surg Sports Traumatol Arthrosc. 2010 Dec;18(12):1798?803.

McGILL, S. Low Back Disorders: Evidence-Based Prevention and Rehabilitation. Human Kinetics Publishers, 2007. 

Richardson C, Hodges P, Hides J. Therapeutic Exercise for Lumbopelvic Stabilization. A Motor Control Approach for the Treatment and Prevention of Low Back Pain. Elsevier Limited, 2004.

Richardson C, Jull G,  Hodges P, Hides J. Therapeutic Exercise for Spinal Segmental Stabilization in Low Back Pain. Churchill Livingstone, 1999.

Jull G, Sterling M, Falla D. Whiplash, Headache, and Neck Pain: Research-Based Directions for Physical Therapies. Churchill Livingstone/Elsevier. 2008.

Engel, G.L., The need for a new medical model: a challenge for biomedicine. Science, 1977.196(4286): p.129-36.    

Engel, G.L., The clinical application of the biopsychosocial model. Am J Psychiatry, 1980.137(5): p.535-44.    

Hadjistavropoulos, T., et al., A biopsychosocial formulation of pain communication.Psychol Bull, 2011.137(6): p.910-39.

Synnott, A., et al., Physiotherapists may stigmatise or feel unprepared to treat people with low back pain and psychosocial factors that influence recovery: a systematic review. Journal of Physiotherapy, 2015.61(2): p.68-76.

Eyer, J.C.and B.E. Thorn, The Learning About My Pain study protocol: Reducingdisparities with literacy-adapted psychosocial treatments for chronic pain, a comparative behavioral trial. J Health Psychol, 2015.

Besen, E., A.E. Young, and W.S. Shaw, Returning to work following low back pain: towards a model of individual psychosocial factors. J Occup Rehabil, 2015.25(1): p.25-37.

Gray, M.A., et al., Physiological recordings: basic concepts and implementation during functional magnetic resonance imaging. Neuroimage, 2009.47(3): p.1105-15.

Melzack, R., Pain and the neuromatrix in the brain. J Dent Educ, 2001.65(12): p.1378-82.

Plow, E.B., A. Pascual-Leone, and A. Machado, Brain stimulation in the treatment of chronic neuropathic and non-cancerous pain. J Pain, 2012.13(5): p.411-24.

Wideman, T.H.and M.J. Sullivan, Differential predictors of the long-term levels of pain intensity, work disability, healthcare use, and medication use in a sample of workers' compensation claimants. Pain, 2011.152(2): p.376-83.

Vlaeyen, J.W.and S.J.Linton, Fear-avoidance model of chronic musculoskeletal pain: 12 years on. Pain, 2012.153(6): p.1144-7.

Bartels, A.and S. Zeki, The neural correlates of maternal and romantic love.Neuroimage, 2004.21(3): p.1155-66.

Liu, J., F. Buisman-Pijlman, and M.R. Hutchinson, Toll-like receptor 4: innate immune regulator of neuroimmune and neuroendocrine interactions in stress and major depressive disorder. Front Neurosci, 2014.8: p.309.

Kuo, L.E., et al., Neuropeptide Y acts directly in the periphery on fat tissue and mediates stress-induced obesity and metabolic syndrome. Nat Med, 2007.13(7): p.803-11.

Capuron, L.and A.H. Miller, Immune system to brain signaling: neuropsychopharmacological implications. Pharmacol Ther, 2011.130(2): p.226-38.

Thayer, J.F.and E.M. Sternberg, Neural aspects of immunomodulation: focus on the vagus nerve. Brain BehavImmun, 2010.24(8): p.1223-8.

Ransohoff, R.M.and B. Engelhardt, The anatomical and cellular basis of immune surveillance in the central nervous system. Nat RevImmunol, 2012.12(9): p.623-35.

Marchetti, B., et al., Stress, the immune system and vulnerability to degenerative disorders of the central nervous system in transgenic mice expressing glucocorticoid receptor antisense RNA. Brain Res Brain Res Rev, 2001.37(1-3): p.259-72.

Yong, V.W.and S. Rivest, Taking advantage of the systemic immune system to cure brain diseases. Neuron, 2009.64(1): p.55-60.

Li, Q.Q., et al., Cortical neurogenesis in adult rats after ischemic brain injury: most new neurons fail to mature. Neural Regen Res, 2015.10(2): p.277-85.

Encinas, J.M., et al., Division-coupled astrocytic differentiation and age-related depletion of neural stem cells in the adult hippocampus.Cell Stem Cell, 2011.8(5): p.566-79.

Sternberg, E.M., Neural regulation of innate immunity: a coordinated nonspecific host response to pathogens. Nat RevImmunol, 2006.6(4): p.318-28.

Maclaughlin, B.W., etal., Stress biomarkers in medical students participating in a mind body medicine skills program. Evid BasedComplement Alternat Med, 2011.2011: p.950461.

Miller, A.H., V. Maletic, andC.L. Raison, Inflammation and its discontents: the role of cytokines in the pathophysiology of major depression. Biol Psychiatry, 2009.65(9): p.732-41.

Kohm, A.P.and V.M. Sanders, Norepinephrine and beta 2-adrenergic receptor stimulation regulate CD4+ T and B lymphocyte function in vitro and in vivo. Pharmacol Rev, 2001.53(4): p.487-525.

Straub, R.H., et al., Dialogue between the CNS and the immune system in lymphoid organs.Immunol Today, 1998.19(9): p.409-13.

DiComite, G., et al., Conversation galante: how the immune and the neuroendocrine systems talk to each other. Autoimmun Rev, 2007.7(1): p.23-9.

Meisel, C., et al., Central nervous system injury-induced immune deficiency syndrome.Nat Rev Neurosci, 2005.6(10): p.775-86.

Zhang, D.and M.E. Raichle, Disease and the brain's dark energy. Nat Rev Neurol, 2010.6(1): p.15-28.

Yirmiya, R.and I. Goshen, Immune modulation of learning, memory, neural plasticity and neurogenesis. Brain BehavImmun, 2011.25(2): p.181-213.

Grupe, D.W.and J.B. Nitschke, Uncertainty and anticipation in anxiety: an integrated neurobiological and psychological perspective. Nat Rev Neurosci, 2013.14(7): p.488-501.

Moseley, G.L., Reconceptualising pain according to modern pain science. Physical Therapy Reviews, 2007.12(3): p.169-178.

Butler, D.S.and G.L. Moseley, Explicando el Dolor.2010: Noigroup Publications.

Covey, S.R., J. Piatigorsky, and F.M. Arribas, Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva. Ed. revisada y actualizada.2015: Grupo Planeta.

Dispenza, J., El placebo eres tú.2014: Urano.

Dispenza, J., Deja de ser tú : la mente crea la realidad.2012: Ediciones Urano.

Maihofner, C., F. Seifert, and R. Decol, Activation of central sympathetic networks during innocuous and noxious somatosensory stimulation. Neuroimage, 2011.55(1): p.216-24.

Diego, M.A.and T. Field, Moderate pressure massage elicits a parasympatheticnervous system response.Int J Neurosci, 2009.119(5): p.630-8.

Holey, E.A., Connective tissue massage: a bridge between complementary and orthodox approaches. Journal of Bodyworkand Movement Therapies, 2000.4(1): p.72-80.

Holey, L.A., J. Dixon, and J. Selfe, An exploratory thermographic investigation of the effects of connective tissue massage on autonomic function. J Manipulative Physiol Ther, 2011.34(7): p.457-62.

Schmid, A., et al., Paradigm shift in manual therapy? Evidence for a central nervous system component in the response to passive cervical joint mobilisation. Man Ther, 2008.13(5): p.387-96.

Hou, C.-R., et al., Immediate effects of various physical therapeutic modalities on cervical myofascial pain and trigger-point sensitivity. Archives of Physical MedicineandRehabilitation, 2002.83(10): p.1406-1414.

Gross, M.M., E.A.Crane, and B.L. Fredrickson, Effort-Shape and kinematic assessment of bodily expression of emotion during gait. Hum Mov Sci, 2012.31(1): p.202-21.

McCarthy, S., L.D. Rickards, and N.Lucas, Using the concept of ideomotor therapy in the treatment of a patient with chronic neck pain: A single system research design.International Journal of Osteopathic Medicine, 2007.10(4): p.104-112.

Dorko, B.L., The analgesia of movement: ideomotor activity and manual care. Journal of Osteopathic Medicine, 2003.6(2): p.93-95.

Shenefelt, P.D., Biofeedback, cognitive-behavioral methods, and hypnosis in dermatology: is it all in your mind? Dermatol Ther, 2003.16(2): p.114-22.

Berk, L.S., etal., Neuroendocrine and stress hormone changes during mirthful laughter.Am J Med Sci, 1989.298(6): p.390-6.

Astin, J.A., etal., Mind-body medicine: state of the science, implications for practice. J Am Board Fam Pract, 2003.16(2): p.131-47.

 

PDF