Castellano English
GUIA DOCENT
SUPORT NUTRICIONAL
Coordinació:
SERVIA GOIXART, LUIS
Any acadèmic 2022-23
GUIA DOCENT: SUPORT NUTRICIONAL 2022-23

Informació general de l'assignatura
DenominacióSUPORT NUTRICIONAL
Codi100641
Semestre d'impartició1R Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA / 2N Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA
Caràcter
Grau/MàsterCursCaràcterModalitat
Doble titulació: Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Grau en Fisioteràpia4OBLIGATÒRIAPresencial
Grau en Nutrició Humana i Dietètica3OBLIGATÒRIAPresencial
Nombre de crèdits assignatura (ECTS)6
Tipus d'activitat, crèdits i grups
Tipus d'activitatPRACLINPRAULATEORIA
Nombre de crèdits1.51.53
Nombre de grups532
CoordinacióSERVIA GOIXART, LUIS
Departament/sMEDICINA
Informació important sobre tractament de dadesConsulteu aquest enllaç per a més informació.
Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a (s/es)Crèdits impartits pel professoratHorari de tutoria/lloc
HERNANDEZ GARCIA, CRISTIAN DIDIERdidier.hernandez@udl.cat7,5
MARTINEZ CASTRO, BEATRIZbeatriz.martinez@udl.cat2,5
PERUGA BABOT, NURIAnuria.peruga@udl.cat2,75
SERVIA GOIXART, LUISlluis.servia@udl.cat3,15
TABERNER BONASTRE, PILARpilar.taberner@udl.cat2,1
Informació complementària de l'assignatura

Hi ha tot un seguit de malalties (malalties digestives, renals, malalties degeneratives, etc) i condicions generades per la pròpia terapèutica actual (tractaments en Oncologia, cirurgies, suport artificial de vida en unitats de cures intensives) amb un elevat impacte nutricional en el pacient que requereixen l’aplicació d’un suport nutricional com a part del tractament integral de les mateixes.

La utilització de la nutrició i la dietètica clínica com a element terapèutic bàsic en el tractament de totes aquestes condicions, i la demanda social d’atenció a totes aquestes patologies fan imprescindible l’adquisició dels coneixements i les habilitats per part dels professionals que han de tractar específicament aquests tipus de pacients.

D’altra banda, la nutrició artificial ha suposat un avenç científic d’una enorme transcendència per a la medicina clínica moderna, doncs aquesta tècnica avui en dia possibilita mantenir un correcte estat nutricional en certs tipus de malalts, especialment els de tipus més greu, en els quals no és possible una alimentació adequada por via normal, ja sigui degut al seu estat especialment greu, a la pròpia malaltia,  a complicacions o efectes secundaris dels tractaments.

Actualment és possible nodrir artificialment de manera total e indefinida per via enteral o parenteral a tot tipus de pacients, en els quals no sigui possible la alimentació oral normal. També és molt utilitzada la nutrició artificial de manera complementària, tant enteral com parenteral, en una bona proporció de malalts en els quals la alimentació oral  o no és suficient o no és del tot efectiva. Ambdues tipus de nutrició artificial, enteral i parenteral, són habitualment i comú utilitzades arreu del mon, especialment en el medi hospitalari, essent una tècnica de suport nutricional rutinària i  formant part de l’arsenal terapèutic de la medicina moderna. També és de destacar el progressiu augment de la nutrició artificial domiciliària, especialment de la nutrició enteral.

Aquesta assignatura troncal s’imparteix en el 3er curs del Grau en Nutrició Humana i Dietètica durant el proper curs acadèmic. Es pretén transmetre als alumnes els coneixements i les habilitats necessàries que els permetin desenvolupar la seva tasca professional en aquesta àrea de la Nutrició Humana.

Objectius acadèmics de l'assignatura

Per superar aquesta assignatura, els alumnes hauran de haver assolit i superat els següents objectius docents:

1. Adquisició de coneixements:

2. Conèixer i haver vist realitzar

3. Adquisició de competències en resoldre problemes nutricionals

Competències

Competències específiques

CE39 Interpretar i integrar les dades clíniques, bioquímiques i farmacològiques en la valoració nutricional del malalt i en el seu tractament dieteticonutricional

CE42 Participar a l'equip multidisciplinar d'una unitat de nutrició hospitalària

CE43 Conèixer les diferents tècniques i productes de suport nutricional bàsic i avançat

CE44 Desenvolupar i implementar plans de transició dieteticonutricional

Competències generals

CG1 Reconèixer els elements essencials de la professió del dietista-nutricionista, incloent-hi els principis ètics, responsabilitat legals i l'exercici de la professió aplicant el principi de justícia social a la pràctica professional i desenvolupant-la respecte a les persones, els seus hàbits, creences i cultures

CG2. Desenvolupar la professió respecte a altres professionals de la salut, adquirint habilitats per treballar en equip.

CG3. Reconèixer les limitacions pròpies i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, prestant especial importància a l'aprenentatge, de manera autònoma i continuada, de nous coneixements, productes i tècniques en nutrició i alimentació, així com la motivació per la qualitat.

CG4. Realitzar la comunicació de manera efectiva, tant de forma oral com escrita, amb les persones, els professionals de la salut o la indústria i els mitjans de comunicació, sabent utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació especialment les relacionades amb la nutrició i els hàbits de vida.

CG5. Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar i aplicar les fonts d’informació relacionades amb nutrició, alimentació, estils de vida i aspectes sanitaris.

CG6. Conèixer els límits de la professió i les seues competències, identificant quan cal un tractament interdisciplinari o la derivació a un altre professional.

Competències bàsiques

CB2 Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

CB3 Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.

CB4 Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5 Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.

Competències Transversals de la UdL

CT1 Tenir una correcta expressió oral i escrita

CT3 Dominar les TIC

CT5. Adquirir nocions essencials del pensament científic.

Continguts fonamentals de l'assignatura

 

Activitat formativa

Hores d’activitat formativa

% presencialitat

1

Classes magistrals

75

40

6

Seminaris

37.5

40

9

Pràctiques clíniques

37.5

40

 

TOTAL

150

 

 

CONTINGUTS TEÒRICS:

Es realitzaran amb tots els alumnes (grup gran) i no són obligatòries. Tenen com a finalitat donar un visió general dels continguts  educatius relacionats amb els coneixements específics de l’assignatura, destacant-hi aquells aspectes que es relacionen amb l’adquisició de competències, referides a la nutrició, la dietètica clínica i la dietoteràpia. Es portaran a terme a l’aula de classe.

Tema

Professor

1

Introducció a la nutrició artificial. Concepte i tipus de nutrició artificial. Diferències, avantatges i desavantatges respecte a la alimentació per via oral. Característiques diferencials de la nutrició artificial.

 Ll. Servià

2

Nutrició enteral. Definició, concepte, tipus, indicacions i contraindicacions. Principals patologies susceptibles de ser tractades amb nutrició enteral.

P. Taberner

B. Martínez

3

Nutrició enteral. Vies d’administració de la nutrició enteral. Tipus de sondes per a la nutrició enteral. Riscos i complicacions de les sondes. Precaucions.

Ll. Servià

4

Nutrició enteral. Dietes per a nutrició enteral. Dietes enterals de laboratori. Dietes completes, incompletes. Amb o sense fibra. Nutrició enteral modular.

P. Taberner

B. Martinez

5

Nutrició enteral. Suplements dietètics. Tipus i funcions. Principals indicacions. Com pautar els suplements nutricionals en la pràctica clínica.

P. Taberner

B. Martínez

6

Nutrició enteral. Esquemes d’administració de la nutrició enteral. Sistemàtica d'actuació en la posta en marxa i en el seguiment de la nutrició enteral

P. Taberner

B. Martínez

7

Nutrició enteral. Riscos i perills de la nutrició enteral. Complicacions més freqüents en la pràctica clínica. Pautes d’actuació per a la seva prevenció.

Controls i seguiment del pacient amb nutrició enteral.

Ll. Servià

8

Nutrició enteral per via oral. Suplementos. Disfagia.

P. Taberner

B. Martínez

9

Nutrició enteral. Posta en marxa d’una nutrició enteral.

Ll. Servià

10

Nutrició enteral. Nutrició enteral a domicili: Definició. Indicacions i contraindicacions. Principals patologies susceptibles de ser tractades amb nutrició enteral domiciliària. Vies d'accés preferents al domicili

P. Taberner

B. Martínez

11

Nutrició enteral. Nutrició enteral a domicili: Planificació d’un programa de NE domiciliaria. Educació del malalt i la família en les tècniques de suport domiciliari. Seguiment del pacient.

P. Taberner

B. Martínez

12

Nutrició parenteral. Definició, concepte, tipus i indicacions. Principals patologies susceptibles de ser tractades amb nutrició.

Ll. Servià

13

Nutrició parenteral. Vies d’administració i catèters per a la nutrició parenteral. Riscos i perills de les vies per a l'administració de la nutrició parenteral.

Ll. Servià

14

Nutrició parenteral. Substrats nutricionals en nutrició parenteral. Solucions hidrocarbonades i proteiques. Principals característiques i funcions en les unitats de nutrició parenteral

P. Taberner

B. Martínez

15

Nutrició parenteral. Substrats nutricionals en nutrició parenteral. Emulsions lipídiques i formulacions hidroelectrolítiques i vitamíniques. Principals característiques i funcions en les unitats de nutrició parenteral

P. Taberner

B. Martínez

16

Nutrició parenteral. Barreges en nutrició parenteral. Formulació de les barreges per nutrició parenteral. Campanes de flux laminar

P. Taberner

B. Martínez

17

Nutrició parenteral. Control de qualitat fisicoquímics i bacteriològics. Sistema de càtering.

P. Taberner

B. Martínez

18

Nutrició parenteral. Programes nutricionals en nutrició parenteral. Nutrició estàndard, nutrició enfermetat-específica i nutrició òrgano-específica. Programes de nutrició parenteral més comuns en la pràctica clínica.

P. Taberner

B. Martínez

19

Nutrició parenteral. Mètodes d'administració de la nutrició parenteral. Nutrició parenteral amb bomba i amb sistema de gravetat. Pautes d'inici i de manteniment en nutrició parenteral. Esquemes de retirada de la nutrició parenteral

Ll. Servià

20

Nutrició parenteral. Riscos i perills de la nutrició parenteral. Complicacions associades a la nutrició parenteral: complicacions mecàniques, metabòliques i sèptiques. Sistemàtica d'actuació pel control i prevenció de les complicacions secundàries a la nutrició parenteral

Ll. Servià

21

Nutrició parenteral. Controls i seguiment de la nutrició parenteral. Seguiment de l'estat nutricional: paràmetres clínics, antropomètrics i biològics. Balanç nitrogenat. Seguiment i controls  de infermeria

Ll.Servià

22

Nutrició parenteral. Posta en marxa d’una nutrició parenteral

Ll. Servià

24

Nutrició parenteral. Nutrició parenteral a domicili: Nutrició parenteral a domicili. Definició, indicacions i contraindicacions. Principals patologies susceptibles de ser tractades amb nutrició parenteral domiciliària. Vies d'accés preferents per utilitzar a domicili.

P. Taberner

B. Martínez

25

Nutrició parenteral. Nutrició parenteral a domicili: Planificació d’un programa de nutrició artificial domiciliaria. Educació del malalt i la família en les tècniques de suport domiciliari. Seguiment dels pacients.

P. Taberner

B. Martinez

26

Nutrició parenteral. Nutrició artificial en pediatria: Indicacions de la nutrició artificial en pediatria. Característiques específiques de les vies d’accés i d'administració. Nutrició enteral i parenteral pediàtriques. I

P. Taberner

B. Martínez

27

Nutrició parenteral. Nutrició artificial en pediatria: Indicacions de la nutrició artificial en pediatria. Característiques específiques de les vies d’accés i d'administració. Nutrició enteral i parenteral pediàtriques. II

P. Taberner

B. Martínez

 

CONTINGUTS PRÀCTICS:

Es realitzaran en grups de 15-20 alumnes (grup mitjà), seran obligatoris i s’han de realitzar en el grup que correspongui a cada alumne. Els seminaris giraran al voltant de casos clínics on es treballarà amb exercicis d’anàlisi, discussió i procediments d’actuació en casos clínics de problemes reals de la pràctica clínica relacionada amb el suport nutricional.

SEMINARIS (2 hores de durada cadascun).

 

úm.

Cas clínic

Professor/a

1

Aigua i nutrició enteral.

P. Taberner

B. Martínez

2

Adivina per qui es aquesta nutrició

P. Taberner

B. Martínez

3

Prepara una NP individualitzada.

P. Taberner

B. Martínez

4

Fem una excursió pel servei de farmàcia.

P. Taberner

B. Martínez

5

Càlcul de requeriments nutricionals

P. Taberner

B. Martínez

6

Cas clínic NE

Ll. Servià

7

Cas clínic NPT

Ll. Servià

       

Les pràctiques clíniques seran obligatòries i es portaran a terme en les unitats corresponents de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ( serveis de medicina intensiva i Farmàcia).  Seran pràctiques guiades pel professorat i els alumnes hauran de portar bata blanca. Si es possible es faran grups de 3 persones. Nuria Peruga.

Es realitzarà al voltant de les activitats pràctiques clíniques;  tipus treballs acadèmicament dirigits especialment enfocats a aconseguir competències relacionades amb en el maneig de la història i dades clíniques dels pacients amb malalties relacionades amb el suport nutricional. Nuria Peruga.

Eixos metodològics de l'assignatura

Activitat

Objectiu

Descripció

Classes magistrals (CM)

1

  • Adquisició de coneixements sobre les tècniques de suport nutricional artificial (nutrició enteral i parenteral) i la seva importància en el tractament actual de cert tipus de malalties.

Seminaris (Sem)

1,2

  • Conèixer, haver realitzat i haver vist realitzar l'avaluació de l’estat nutricional i programar un esquema de nutrició artificial.

Pràctica clínica

1,2

  • Exploració antropomètrica com a part de l’exploració de l’estat nutricional.
  • Valoració de malalts reals i instauració d’un programa de suport nutricional.

Treballs dirigits (Treb)

2,3

  • Treballs acadèmicament dirigits especialment enfocats a aconseguir competències relacionades amb el diagnòstic i aplicació de la nutrició artificial.
Sistema d'avaluació

Sistema d’evaluació

Ponderació mínima

Ponderació màxima

1

Probes escrites sobre continguts i conceptes teòrics

40

60

2

Probes relacionades amb activitats pràctiques o resolució de problemes

20

40

 

 

 

La nota mínima per aprovar un parcial és de 6 ( es valorarà en cada cas el resultat general de la classe. Cada resposta errònia descompta 0,25.

Bibliografia i recursos d'informació

Llibres

 

Societats científiques.

Sociedad Española de Nutrición

http://www.sennutricion.org/

Sociedad Española de Nutrición Clínica y Metabolismo (SENPE)

https://senpe.com/

Grupo de trabajo de metabolismo y nutrición de la SEMICYUC

https://semicyuc.org/

Federación Latinoamericana de Terapia Nutricional, Nutrición Clínica y Metabolismo (FELANPE)

http://www.felanpeweb.org/

Sociedad Europea de Nutrición Clínica y Metabolismo (ESPEN).

https://www.espen.org/

American Society of Parenteral and Enteral Nutrition (ASPEN)

http://www.nutritioncare.org/

Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietética (FESNAD)

https://www.fesnad.org/

 

Adreces internet

 

http://www.agapea.com/Nutricion-clinica-Nutricion-parenteral-n36303i.htm

http://www.bbraun.es/index.cfm?D8A75C0926134D3DAD40170095598436

http://www.sefh.es/revistas/vol19/n6/347_350.PDF

http://www.nutritioncare.org/

http://www.senc.es/

http://www.sennutricion.org/

PDF