Coordinació: | JoanTorres Puig-gros |
Any acadèmic 2015-16 |
Denominació | SALUT PÚBLICA I NUTRICIÓ COMUNITÀRIA |
Codi | 100620 |
Semestre d'impartició | 2n Q Avaluació Continuada |
Caràcter | Obligatòria |
Nombre de crèdits ECTS | 9 |
Crèdits teòrics | 0 |
Crèdits pràctics | 0 |
Coordinació | JoanTorres Puig-gros |
Horari de tutoria/lloc | A concretar |
Departament/s | Infermeria |
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiant | H Presencials 90
- Magistrals 45 - Seminari 45 H. No Presencials 225 |
Modalitat | Presencial |
Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. |
Idioma/es d'impartició | Català |
Grau/Màster | Grau en Nutrició Humana i Dietètica |
Horari de tutoria/lloc | A concretar |
Adreça electrònica professor/a (s/es) | joan.torres@infermeria.udl.cat
amartinez.lleida.ics@gencat.cat amalia.zapata@infermeria.udl.cat |
Aquesta assignatura pretén situar a l’alumne en un entorn comunitari. Ens proposem que entengui la salut com un fenomen continu (no dual) amb variacions entre grups poblacionals i al llarg del temps. També volem difondre la idea de que la salut depèn, entre altres, dels estils de vida dels individus entre els quals està l’alimentació. L’assignatura intenta aportar les bases per a mesurar la salut de la comunitat i els factors que la determinen així com participar en la planificació i avaluació d’intervencions.
Problemes de salut molt importants en el nostre entorn (molt freqüents i que causen una elevada mortalitat o pèrdues en qualitat de vida) estan estretament lligats a l’alimentació; en són exemples les malalties cardiovasculars o el càncer. Finalment, la salut pública i el propi sistema sanitari aporten eines d’intervenció per tal de restaurar, conservar i millorar l’estat de salut de la comunitat. L’alumne, en aquest nivell, ja disposa de coneixements bàsics com la bioestadística, l’epidemiologia i altres matèries per assumir els coneixements, competències i habilitats que pretén donar aquesta assignatura.
A nivell de coneixements
A nivell de capacitat i aplicacions
A nivell de valors i actituds
Objectiu |
Activitats |
Presencials |
Dedicació estudiant |
---|---|---|---|
1-10 |
Classes magistrals (CM) |
45 h. |
100 h. |
|
Pràctiques laboratori (PL) |
|
|
1-10 |
Seminaris (Sem) |
45 h. |
100 h. |
1,3 i 6 |
Treballs dirigits |
25 h. |
|
|
Tutories (Tut) |
|
|
L’estudiant que superi l’assignatura ha d’adquirir les següents competències
Competències transversals i estratègiques
Competències específiques
1 Entendre el concepte continu salut-malaltia, conèixer els determinants de la salut (especialment els relacionats amb els estils de vida i més concretament amb l’alimentació) i tenir una visió global dels problemes de salut relacionats amb l’alimentació.
2. Saber que és la salut pública, quines àrees comprèn i quines funcions té cadascuna d’elles i quina és la relació entre l’alimentació-nutrició i la salut pública.
3. Conèixer quins són els riscs sanitaris associats al consum d’aigua i aliments.
4. Aprendre el concepte i el funcionament de la seguretat alimentària i el control dels aliments.
5. Tenir una visió general dels organismes internacionals i nacionals amb competències en matèria de salut pública, alimentació i nutrició.
6. Tenir les bases de com es mesura l’estat de salut d’una comunitat i una aproximació a la mesura de l’estat nutricional (això es farà amb més profunditat a epidemiologia però en aquesta assignatura s’aprofundirà en la interpretació i valoració).
7. Posseir informació bàsica sobre els diferents sistemes sanitaris i, en concret, els de Catalunya i Espanya.
8. Conèixer les diferents polítiques nutricionals.
9. Saber les diferents etapes del diagnòstic de salut d’una comunitat, la planificació de programes de salut (adaptat a l’alimentació-nutrició) i conèixer els mètodes d’avaluació epidemiològica i econòmica d’aquests programes.
10. Tenir informació sobre els programes, les recomanacions sobre alimentació-nutrició i les eines educatives per dur-les a terme així com les accions que es duen a terme en el nostre entorn i en altres països.
Continguts teòrics
Continguts pràctics/seminaris
ctivitat |
Objectiu |
Descripció |
---|---|---|
Classes magistrals. |
1 |
La salut i els seus determinants |
(CM) | 1 | Estils de vida i salut. Principals problemes de salut relacionats amb l’alimentació i la nutrició |
(CM) | 2 | Salut pública i les seves àrees. La promoció de la salut, la prevenció de la malaltia, la protecció de la salut, la vigilància de la salut. Nutrició i salut pública salut, la vigilància de la salut. Nutrició i salut pública. |
(CM) | 3 | Riscs sanitaris associats als aliments i l’aigua. La seguretat alimentària i el control dels aliments |
(CM) | 4 | Organismes internacionals i nacionals amb competències en salut pública, alimentació i nutrici |
(CM) | 5 | Indicadors de salut. Models de sistemes sanitaris |
(CM) | 6 | El sistema sanitari català i espanyol |
(CM) | 7 | Polítiques nutricionals Planificació. Dissenys de programes de salut |
(CM) | 8 | Avaluació de l’eficàcia i l’efectivitat de les |
(CM) | 9 | Intervencions preventives i dels progranes de salut |
(CM) | 9 | Avaluació de l’eficiència de les intervencions preventives i dels progranes de salut |
(CM) | 9 | Guies alimentàries i educació nutricional |
(CM) | 9 | Programes i accions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i altres organismes en matèria d’alimentació i nutrició |
(CM) | 10 | Avaluació de l’estat nutricional d’una població |
(CM) | 9-10 | Estat nutricional de Catalunya i Espanya |
Seminaris. (Sem) | 1-5 | Anàlisi d’un problema de salut pública d’origen alimentari a gran escala |
Seminaris. (Sem) | 1-5 | Abordatge d’un problema de salut pública d’origen alimentari. Una toxiinfecció alimentària |
Seminaris. (Sem) | 6 | Indicadors del sistema de salut i indicadors per països (font: OECD). Performance indicators (indicadors de funcionament) i de resultats de salut |
Seminaris. (Sem) | 8-10 | Anàlisi d’un informe de salut (desenvolupament del Pla de Salut). Plans directors. Programa de salut: Avaluació de l’eficàcia, efectivitat i eficiència |
9 | Anàlisis breu de la política nutricional | |
8 |
Com elaborarem una guia alimentària. aspectes didàctics |
|
8 i 9 | Valoració dels programes de salut | |
8 – 10 | Pràctiques de mètodes d'avaluació de l'estat nutricional de la població. Presentació del programa “Let’s move” sobre alimentació i esport a l’escola | |
1, 3 i 6 | Elaboració d’un programa d'intervenció en nutrició comunitària |
Activitats virtuals.(Av) |
|
|
Tutories. (Tut) |
|
|
Activitats aula informàtica. (A Inf.) |
|
|
Pràctiques de laboratori. (PL) |
|
|
Treballs dirigits (Treb) |
1, 3 i 6 |
Elaboració d’un article de revisió amb implicacions nutricionals i sanitàries (aquesta activitat serà guiada en els seminaris) |
Metodologia
Es duran a terme quatre tipus d’abordatges didàctics:
Presentació de los casos pràctics (0,2 ECTS)
L’avaluació es basarà en quatre evidències:
Es supera la matèria amb una puntuació de 5 sobre 10 o superior.
Avaluació alternativa. D’acord amb la normativa d’avaluació aprovada en Consell de Govern de 26 de febrer de 2014, els alumnes que treballen podran optar a l’inici de l’assignatura per l’avaluació única. Aquesta consistirà en un examen tipus test que representarà un 60% de la nota i del que hauran de tenir una nota mínima de 6 per superar-lo més una proposta d’un programa d’intervenció en nutrició comunitària (en presentació oral i escrita) amb les mateixes condicions que els alumnes d’avaluació continuada, aquesta darrera activitat representa un 40% de la nota.
Bibliografia bàsica
Bibliografia complementària i recursos a la xarxa