Castellano English
GUIA DOCENT
ANTROPOLOGIA
Coordinació:
BRETON SOLO DE ZALDIVAR, VICTORIANO
Any acadèmic 2022-23
GUIA DOCENT: ANTROPOLOGIA 2022-23

Informació general de l'assignatura
DenominacióANTROPOLOGIA
Codi100607
Semestre d'impartició1R Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA
Caràcter
Grau/MàsterCursCaràcterModalitat
Doble titulació: Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Grau en Fisioteràpia1TRONCALPresencial
Grau en Nutrició Humana i Dietètica1TRONCALPresencial
Nombre de crèdits assignatura (ECTS)6
Tipus d'activitat, crèdits i grups
Tipus d'activitatPRAULATEORIA
Nombre de crèdits33
Nombre de grups32
CoordinacióBRETON SOLO DE ZALDIVAR, VICTORIANO
Departament/sHISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA SOCIAL
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiantMagistral: 30 hores
Pràctica: 30 hores x 2 grups (Lleida)

Magistral: 30 hores
Pràctica: 30 hores (Igualada)

H Presencials 60 H. No Presecials 90

Informació important sobre tractament de dadesConsulteu aquest enllaç per a més informació.
Idioma/es d'imparticióCastellà i català
Distribució de crèditsADVERTÈNCIA: A causa de la situació generada per la pandèmia Covid 19, la presencialitat de les classes teòriques i el volum de sessions que eventualment puguin passar a ser desenvolupades en format de videoconferència sincrònica dependrà en tot moment de les recomanacions emeses per les autoritats competents.

4 crèdits teòrics que es tradueixen en classes presencials i 2 pràctics que es concreten en un treball d'investigació en grup i en treball personalitzat sobre comentaris de text i materials de caràcter audiovisual.

Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a (s/es)Crèdits impartits pel professoratHorari de tutoria/lloc
BRETON SOLO DE ZALDIVAR, VICTORIANOvictor.breton@udl.cat9
TOMAS GUILERA, JORDIjordi.tomas@udl.cat6
Informació complementària de l'assignatura

Introducció a l’assignatura i contextualització dins de l’ensenyament

L'alimentació, el comportament alimentari dels éssers humans, no pot reduir-se a un fet biològic o de nutrició, sinó que té una dimensió cultural important. Partint d'aquesta premissa, l'assignatura està plantejada per oferir a l'alumnat una visió el més completa possible dels factors socials i culturals que condicionen la variabilitat i la diversitat de les pautes alimentàries en les diferents societats al llarg del temps. A tal fi, i atès que la matèria s'ofereix en una titulació amb estudiants poc familiaritzats amb les ciències socials, es prioritzarà l'anàlisi d'això que convencionalment denominem com a “cultura” i que constitueix la “closca” que engloba i condiciona el fet alimentari.

Objectius acadèmics de l'assignatura
  1. Reconèixer les característiques de l'estudi científic de la cultura alimentària i la societat
  2. Conèixer la complexitat del fet alimentari, sobretot en la seva dimensió soci-cultural
  3. Comprendre i explicar la gran variabilitat social en els comportaments alimentaris a partir de la comparació intercultural
  4. Conèixer i avaluar la poli-funcionalitat de l'alimentació i la complexa relació existent entre l'alimentació, la societat i la cultura
  5. Conèixer els impactes que els diferents sistemes agroalimentaris tenen als espais i societats rurals
  6. Entendre la dinàmica dels processos de desenvolupament / subdesenvolupament al món contemporani i les seves conseqüències des de l'òptica de la dieta
Competències

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS BÀSIQUES

CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea destudi que parteix de la base de leducació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi.

CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica

CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat

CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia

GENERALS

CG1 - Reconèixer els elements essencials de la professió del dietista-nutricionista, incloent-hi els principis ètics, responsabilitats legals i l'exercici de la professió aplicant el principi de justícia social a la pràctica professional i desenvolupant-la respecte a les persones, els seus hàbits, creences i cultures

CG2 - Desenvolupar la professió amb respecte a altres professionals de la salut, adquirint habilitats per treballar en equip

CG3 - Reconéixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge, de manera autònoma i continuada, de nous coneixements, productes i tècniques en nutrició i alimentació, així com la motivació per la qualitat.

CG4 - Realitzar la comunicació de manera efectiva, tant de forma oral com escrita, amb les persones, els professionals de la salut o la indústria i els mitjans de comunicació, sabent utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació especialment les relacionades amb la nutrició i els hàbits de vida.

CG5 - Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar i aplicar les fonts dinformació relacionades amb nutrició, alimentació, estils de vida i aspectes sanitaris

CG6 - Conèixer els límits de la professió i les seues competències, identificant quan cal un tractament interdisciplinari o la derivació a un altre professional

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

CT1 - Tenir una correcta expressió oral i escrita

CT2 - Dominar una llengua estrangera

CT3 - Dominar les TIC

CT5 - Adquirir nocions essencials del pensament científic.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CE3 - Conéixer l'estadística aplicada a Ciències de la Salut

CE4 - Conèixer les bases psicològiques i els factors biopsicosocials que incideixen en el comportament humà

CE5 - Conéixer l'evolució històrica, antropològica i sociològica de l'alimentació, la nutrició i la dietètica en el context de la salut i la malaltia

CE6 - Conèixer els diferents mètodes educatius daplicació en ciències de la salut, així com les tècniques de comunicació aplicables en alimentació i nutrició humana

CE7 - Conèixer les bases i els fonaments de l'alimentació i la nutrició humana.

CE17 - Coordinar, fer i participar en la formació contínua de professionals relacionats amb l'alimentació i la nutrició, en temes de qualitat i seguretat alimentaria

CE20 - Conèixer els aspectes relacionats amb l'economia i la gestió de les empreses alimentàries

CE31 - Participar en el disseny destudis de dieta total.

CE49 - Conéixer les organitzacions i els sistemes de salut nacionals i internacionals, així com les polítiques de salut

Continguts fonamentals de l'assignatura
  1. A manera d'introducció: cultura i societat
  1. Antropologia Social, cultura i alimentació
  1. Condicionants biològics de l'alimentació
  1. Nutrició, cultura i adaptació
  1. Relacions socials i alimentació
  1. Creixement econòmic i canvis alimentaris al món contemporani
  1. Planificació alimentària i programes d'ajuda econòmica
Eixos metodològics de l'assignatura

L'assignatura combina les classes presencials, en les quals es fomentarà la participació activa de l'alumnat, amb sessions de pràctiques fonamentades en comentaris en grup a textos emblemàtics en l'àmbit de la matèria, i en l'elaboració d'una petita recerca comparativa, també en grups, que serà socialitzada al final de l'assignatura.

CARACTERÍSTIQUES DE LES PRÀCTIQUES

Caldrà realitzar dos tipus de tasques en concepte de pràctiques:

1. Exposició i discussió de lectures sobre temes específics:

2. Treball a realitzar en grups:

  1. Entrevistes qualitatives a cada membre de la unitat domèstica / residencial de cara a esbrinar les seves idees sobre l'alimentació:
  1. Recollida de dades quantitatives. A tal fi, s'haurà d'elaborar una fitxa de recollida d'informació (fitxa que s'adjuntarà al final del treball, a manera d'annex). En aquesta fitxa, hauran de consignar-se informacions ordenades per temes tals com:

COMPRAR

  • Diari
  • Extraordinari
  • Quin tipus de productes?
  • On? (petits comerços, grans superfícies, mercats, etc.)
  • Qui compra què?

PREPARAR

  • Diari
  • Extraordinari
  • Qui cuina?
  • Com es distribueixen les tasques relacionades amb la preparació dels aliments entre els diferents membres de la unitat?

CONSUMIR

  • Diari
  • Extraordinari
  • On menja cada membre de la unitat?
  • Com es distribueixen les tasques relacionades amb el consum entre els diferents membres de la unitat?
  • Com es distribueixen (reparteixen) els aliments, i sobre la base de quins criteris (edat, gènere, estatus)?
  • Què menja cada membre de la unitat?

L'ideal seria poder comptar amb informació exhaustiva, almenys, durant una setmana completa per a cada cas analitzat. Després es tracta de:

Pla de desenvolupament de l'assignatura

 

Tipus Activitat

Descripció resumida de l’activitat

(Títol de tema o activitat pràctica)

 

Dedicació

(hores)

Setmana

Objectiu

Formatiu

TEÓRICA

Tema 1. A manera d'introducció: cultura i societat

4

1 y 2

1

TEÓRICA

Tema 2. Antropologia Social, cultura i alimentació

4

3 y 4

1 y 2

TEÓRICA

Tema 3. Condicionants biològics de l'alimentació

4

5 y 6

2 y 3

TEÓRICA

Tema 4. Nutrició, cultura i adaptació

6

7, 8 y 9

3 y 4

TEÓRICA

Tema 5. Relacions socials i alimentació

4

10 y 11

3 y 4

TEÓRICA

Tema 6. Creixement econòmic i canvis alimentaris al món contemporani

4

12 y 13

5

TEÓRICA

Tema 7. Planificació alimentària i programes d'ajuda econòmica

4

14 y 15

5

PRÁCTICA

Exposició, crítica i discussió de textos

9 x 2

2-12

1-5

PRÁCTICA

Exposició dels treballs en grup

6 x 2

13-15

1-5

 

Sistema d'avaluació

Avaluació

% de la nota

PART TEÒRICA:

 

20%

20%

20%

1º control

2º control

3º control

PART PRÀCTICA:

 

Treball textos

15%

Recerca en grup

25%

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

CARRASCO, S. (1992): Antropologia i alimentació. Una proposta per a l'estudi de la cultura alimentària. Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.

CONTRERAS, J. (1993): Antropología de la alimentación. Eudema, Madrid.

CONTRERAS, J. [Ed.] (1995): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Publicaciones de la Universidad de Barcelona, Barcelona.

FISCHLER, Cl. (1995): El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Anagrama, Barcelona.

GUIDONET RIERA, A. (2016) La antropología de la alimentación. UOC, Barcelona.

GRACIA, M. (1996): Paradojas de la alimentación contemporánea. Icaria, Barcelona.

HARRIS, M. (1989): Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Alianza Universidad, Madrid.

PLOEG, J.D. van der (2010) Nuevos campesinos. Campesinos e imperios alimentarios. Icaria, Barcelona

RICHTIE, C.A. (1986): Comida y civilización. De cómo los gustos alimenticios han modificado la Historia. Alianza Editorial, Madrid.

Bibliografia complementària

CHAYANOV, A.V. (1985): La organización de la unidad económica campesina. Nueva Visión, Buenos Aires.

COHEN, M.N. (1981): La crisis alimentaria de la prehistoria. La superpoblación y los orígenes de la agricultura. Alianza Universidad, Madrid.

CONTRERAS, J. (1997): “Alimentación y sociedad. Sociología del consumo alimentario en España”, en GOMEZ, C.; GONZALEZ, J.J. [Eds.]: Agricultura y sociedad en la España contemporánea. CIS / MAPA, Madrid, pp. 417-451.

CORDON, F. (1980): Cocinar hizo al hombre. Ed. Tusquets, Barcelona.

CROSBY, A.W. (1988): Imperialismo ecológico. La expansión biológica de Europa, 900-1900. Crítica, Barcelona.

DOGLIOTTI, F.; MONTAGUT, X. (2006) Alimentos globalizados. Soberanía alimentaria y comercio justo. Icaria, Barcelona.

FIELDHOUSE, P. (1986): Food, nutrition, customs and culture. Croom Helm, Londres.

FISCHLER, Cl. (1995): El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Anagrama, Barcelona.

GARRABOU SEGURA, R.; GONZÁLEZ DE MOLINA, M. [Ed.] (2010) La reposición de la fertilidad en los sistemas agrarios tradicionales. Icaria, Barcelona.

GASCÓN, J.; MONTAGUT, X. (2015) Banco de alimentos: ¿Combatir el hambre con las sobras? Icaria, Barcelona.

GOODY, J. (1982): Cooking, Cuisine and Class: A Study in Comparative Sociology. Cambridge University Press. Cambridge.

GRACIA, M. [Ed.] (2002): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona.

HARRIS, M.; ROSS, E. [Eds.] (1988): Food in evolution. Toward a theory of human food habits. Temple University Press, Temple.

HARRIS, M. (1982): Caníbales y reyes. Argos Vergara, Barcelona.

HARRIS, M. (1987): Introducción a la antropología general. Alianza, Madrid.

HARRIS, M. (1992): Nuestra especie. Alianza, Madrid.

HOLT-GIMÉNEZ, E. [Ed.] (2013) Movimientos alimentarios unidos. Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios. Icaria, Barcelona.

LLOBERA, J.R. [Ed.] (1981): Antropología económica. Textos etnográficos. Anagrama, Barcelona.

MAZOYER, M.; ROUDART, L. (2016) Historia de las agriculturas del mundo. KRK, Oviedo.

MINTZ, S. (1986): Sweetness and Power: The Place of Sugar in Modern History. The Viking Press, Nueva York.

MONTAGUT, X.; GASCÓN, J. (2014) Alimentos desperdiciados. Icaria & IAEN, Barcelona & Quito.

SAHLINS, M. (1977): Economía de la Edad de Piedra. Akal Editor, Madrid.

SEVILLA GUZMAN, E.; GONZALEZ DE MOLINA, M. [Eds.] (1993): Ecología, Campesinado e Historia. Ediciones de La Piqueta, Madrid.

TANNAHILL, R. (1973): Food in History. Stein and Day. Nueva York.

TOUSSAINT-SAMAT, M. (1987-1992): Historia natural y moral de los alimentos. Alianza Editorial, Madrid.

V.V.A.A. (1988): Carencia alimentaria. Una perspectiva antropológica. Ediciones del Serbal / UNESCO, Barcelona.

 

Lectures obligatòries

  1. HARRIS, M. (1987): "La naturaleza de la cultura", en Introducción a la Antropología General. Alianza Editorial, Madrid, pp. 123-136.
  2. FISCHLER, C. (1995): “Lo incomible, lo comestible y el orden culinario”, en El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Anagrama, Barcelona, pp. 27-39.
  3. CONTRERAS, J. (2002): “Los aspectos culturales del consumo de carne”, en GRACIA, M. [Ed.]: Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona, pp. 221-248.
  4. GARCIA GIMENO, C. (2002): “El vegetarianismo, ¿dieta prudente o estilo de vida?”, en GRACIA, M. [Ed.]: Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona, pp. 249-275.
  5. ROSS, E.B. (1995): “Una revisión de las tendencias dietéticas desde los cazadores-recolectores hasta las sociedades capitalistas modernas”, en CONTRERAS, J. [Ed.]: Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, pp. 259-306.
  6. GRACIA, M. (2992): “Los trastornos alimentarios como trastornos culturales: la construcción social de la anorexia nerviosa”, en GRACIA, M. [Ed.]: Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona, pp. 349-377.
  7. CONTRERAS, J. (1999): “Paisajes y mercados: globalización y particularismos en los sistemas alimentarios”, en Alimentación y cultura. Actas del Congreso Internacional, 1998. Museo Nacional de Antropología / La Val de Onsera, Madrid, pp. 689-710.
  8. BRETÓN, V. (2009): “¿Continuarán muriendo de hambre millones de personas en el siglo XXI?”, en Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, nº 224, pp. 69-109.
  9. VIVAS, E. (2006) “Quí i què en el moviment del comerç just”, en MONTAGUT, X.; VIVAS, E. [Ed.]: ¿Cap a on va el comerç just? Icaria, Barcelona, pp.11-27
  10. AHMADI, B. (2013) “Racismo y justicia alimentaria. El caso de Oakland, EEUU”, en HOLT-GIMÉNEZ, E. [Ed.] Movimientos alimentarios unidos. Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios. Icaria, Barcelona, pp. 181-196.

 

PDF