El subtítol de l'assignatura és "Salut global i cultura". És una assignatura pensada per introduir l'estudiantat de medicina de cuart i cinqué en la diversitat (socioeconòmica i cultural) de l'escenari de la salut global, sovint erròniament simplificat.

A la guia només s'indiquen les matèries generals: el calendari-programa serà accessible en començar l'assignatura. 

Tot i que és una assignatura d'aula, la participació de l'estudiantat és contínua, raó per la qual els crèdits es divideixen entre teòrics i pràctics, encara que no es diferenciïn sessions pràctiques i teòriques pròpiament dites.

L'assignatura es diu "antropologia i ecologia humana", però no respon més que parcialment a aquest nom tan genèric, que remet a un enorme i creixent camp d'estudis i d'intervenció. Ecologia és la part de la biologia que estudia les relacions entre el organismes i és aquesta idea de relació la que resulta crucial per a l'assignatura. L'ecologia humana situa el punt de referència en les poblacions humanes i això implica incloure les relacions culturals, que són ben diferents de les "naturals". L'assignatura es focalitza en un dels tipus de nínxols que estudia l'ecologia humana, els que es refereixen a la salut. L'antropologia per l'altra banda, és la part de les ciències socials (que estudien els éssers humans en societat) que estudia la diversitat cultural, a partir de la mirada "propera del treball de camp", és a dir, l'obtenció directa de la informació de l'objecte d'estudi (etnografia): El subtítol de l'assignatura és esclaridor. "SALUT GLOBAL I CULTURES"

L'objectiu de l'assignatura és, doncs, oferir una introducció als factors socioculturals de la salut, en el marc de la globalització, el qual obliga a plantejar la salut en el context del desenvolupament (o del seu dèficit, percebut segons diversos indicadores). S'entèn per desenvolupament aquell procés que hauria d'aconseguir el major benestar possible per a la major quantitat possible de gent, un concepte que, després de la II Guerra Mundial i del final del món colonial, va substituir el de "civilització" (que havia estat usat des d'un racisme pretesament científic) i feia més concret el de "progrés". Es rastrejaran les arreles de la salut global (salut internacional i medicina tropical), estudiant la seva evolució i condicionants des de la diversitat local. 

Donada la seva ubicació curricular (optativa de quart i cinqué), es tracta d'una assignatura "panoràmica", on us volem apropar a la diversitat present en aquest escenari (a tots els nivells, particular l'anomenat PLURALISME MÈDIC, convivència de diversos sistemes mèdicos i concepcions de la salut) i donar-vos algunes pistes per evitar vells errors (respecte a la interacció dels diferents, de la ubicació de la salut en l'agenda pública...) i explorar noves solucions plausibles i col·lectives (per a que la salut de les poblacions sigui un dels elements optimitzats en el processos de desenvolupament). Això implica fer alguns tastets d'ecologia, d'antropologia, d'economia política... Les desigualtats existents i les seves causes i conseqüències seran un del referents importants.

Els objectius específics de l'assignatura són coherents i se'n deriven de diversos objectius del Grau de Medicina. En citem els principals:

. Reconèixer els determinants de salut en la població, tant els genètics com els dependents de l'estil de vida, demogràfics, ambientals, socials, econòmics, psicològics i culturals.

. Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per a la presa de decisions sobre la salut.

. Conèixer les organitzacions internacionals de salut i els entorns i condicionaments dels diferents sistemes de salut.

. Tenir en l'activitat professional un punt de vista crític, creatiu, amb escepticisme constructiu i orientat a la investigació.

. Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i el maneig de les malalties.

. Ser capaç de formular hipòtesis, de recol·lectar i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes, seguint el mètode científic.

. Adquirir la formació bàsica per a l'activitat investigadora.

SOBRE LES COMPETÈNCIES

En l'actualització metodològica vigent es posa el focus o, millor, l'eix organitzador de la metodologia, en els resultats d'aprenentatge, en tant que competències contextualitzades, fins a un cert punt concretades en el context docent. És per això que les afegim a les competències, que es podrien resumir en dos:

. Estímul de la capacitat per ponderar la importància dels factors culturals en l'ús d'informació mèdica en contextos assistencials, investigadors o docents.

. Gènesi d'un esperit crític que faciliti interactuar amb coneixements i actors en contextos mèdics caracteritzats per la diversitat (visions i condicions expertes i de les persones malaltes) i el pluralisme, en el marc de la salut global.   

Les competències específiques de l'assignatura es relaciones amb l'augment de la capacitat d'exercir els coneixement obtinguts en l'estudi del grau de Medicina en contextos de pluralisme mèdic dins de l'àmbit definit per la noció de "salut global", millorant per tant la capacitat d'interacció amb persones expertes i malaltes procedents d'altres sistemes mèdics. En particular s'estimularà la capacitat d'interaccionar amb el camp de les medicines tradicionals i complementàries, així com amb l'autonomia creixent de les persones malaltes, només compresible en el seu entorn sociocultural concret.

Aquestes co E mpetències impliquen insistier en la capacitat per entendre i posar en valor les dimensions socials, econòmiques i culturals de la praxi mèdica en el nostre propi entron sociocultural, aprofundint amb els condicionant actuals de la salut i la seva evolució.

Aquestes competències específiques s'emmarquen en altres de més general pròpies del grau de Medicina. En citem les principals:

. Conèixer la història de la salut i de la malaltia. Conèixer l'existència i els principis de les medicines alternatives.

. Saber abordar la pràctica professional respectant l'autonomia del pacient, les seues creences i cultura.

. Medicina familiar i comunitària: entorn vital de la persona malalta, promoció de la salut en l'àmbit familiar i comunitari.

. Conèixer els aspectes de la comunicació amb pacients, familiars i el seu entorn social: models de relació clínica, entrevista, comunicació verbal, comunicació no verbal i interferències.

. Conèixer els principis i aplicar els mètodes propis de la medicina preventiva i la salut pública. Factors de risc i prevenció de la malaltia. Reconèixer els determinants de salut de la població. Indicadors sanitaris. Planificació, programació i avaluació de programes de salut. Prevenció i protecció davant de malalties, lesions i accidents. Avaluació de la qualitat assistencial i estratègies de seguretat del pacient. Vacunes. Epidemiologia. Demografia. Conèixer la planificació i l'administració sanitària en els àmbits mundial, europeu, espanyol i autonòmic. Conèixer les implicacions econòmiques i socials que comporta l'actuació mèdica, considerant criteris d'eficàcia i eficiència. Salut i medi ambient. Seguretat alimentària. Salut laboral.

. Realitzar una exposició en públic, oral i escrita, de treballs científics i/o informes professionals.

RESULTATS D'APRENENTATGE

RAM1 Identificar factors socioculturals de la salut en el marc de la globalització

RAM2 Reconèixer la salut en un context de desenvolupament percebut segons diversos indicadors

RAM3 Analitzar l'existència i principis de les medicines alternatives

RAM4 Proporcionar principis i mètodes propis de la medicina preventiva i de la salut pública

RAM5 Discriminar en l'activitat professional un punt de vista crític i constructiu orientat a la recerca

Vegeu alguns comentaris sobre competències a Objectius

L'assignatura s'organitza cada any segons un pla diferent (v. Metodologia i Pla de Desenvolupament), amb participació de diferents docents i de l'alumnat. El professor principal presenta a l'inici de curs el Calendari-Programa on es detalla el programa i les activitats incloses, així com la forma de gestionar-les.

El cor dels continguts és sempre la contrastació dels condicionants i oportunitats locals (caracteritzats per la diversitat) i globals (marcats per l'homogeneització de la mundialització de la modernitat).

Sempre es treballen:

. La distinció i connexió entre les nocions de natura i cultura, en particular referides al món de la salut.

. La constitució de l'escenari global i de les seves línies fonamentals: capitalisme madur i postcolonialisme; horitzó de desenvolupament; contradiccions de la governança global.

. L'evolució de la salut a nivell planetari: el pas del pluralisme mèdic informal a la medicina tropical en el marc colonial; la creació i els límits de la salut internacional; les expectatives de la salut global; el problema de la manca de sobirania sanitària global...

. Diversitat de sistemes mèdics: pluralisme mèdic, amb els desafiaments i oportunitat de la incorporació de la Medicina Tradicional i Complementària

. Diversitat dels sistemes nacionals de salut i els seus desplegaments assistencials, amb particular atenció als països en desenvolupament

. Condicionants internacionals de l'aparell de salut global: diferents models sanitaris, cooperació sanitària, assegurances sanitàries, mercat i indústria sanitària, producció de coneixement i DPI (genèrics, drets col·lectius, anul·lació dels DPI...)...

. Anàlisi de casos complexos en el context de salut global Exemples: alertes sanitàries internacionals (incloent pandèmies), conductes de risc valorades desigualment (addiccions, MGF...)

Es tracta d'una assignatura que vol obrir horitzons i conciencia l'estudiantat de la FM de la complexitat, el dinamisme i el caràcter global del contex de salut en el que treballaran.

Per aquesta raó, les classes són participatives en la mesura dels possibles (brainstorms, treball d'aula per grups, exposicions-tema per part dels grups amb debats oberts...). És per això que l'assistència és obligatòria.

L'estudiant pot arribar a dissenyar o suggerir al menys temes a treballar en classe, on s'estimular la discussió i el debat sobre casos reals, així com sobre prospeccions de futur de la salut o de la professió mèdica.

Fer facilitar l'accés a aquesta complexitat, es podrà comptar amb la participació voluntària d'una sèrie de professionals i estudiosos (especificats al calendari-programa) amb punts de vistas especialitzats i diferents (metges/sses de primàrica en contextos pluriculturals, fisioterapeutes i infirmeres que s`han apropat a les teràpies locals en contextos de desenvolupament, antropòlegs i metges especialites que han dut a terme recerques sobre salut en aquests contextos... El docent farà el feedback i l'harmonització d'aquests intervencions). També es facilitarà l'accés a possibles pràctique extra-aulàries (vegeu Pla de Desenvolupament).

Abans de començar el curs, el docent penjarà el CALENDARI-PROGRAMA de l'assignatura.

Les classes seran durant el I Semestre, en principi dilluns i dimarts de 12.30 a 14.30h. S'anunciarà la possible virtualització d'alguens sessions..

    - L'assistència és obligatòria donat el caràcter pràctic i participatiu de la docència (90% de les sessions).

    - A més de les absències per causes de força major o d'avaluació especial, s'excusaran les absències per encavalcament provat (seminari... ); en tots ell casos s'haurà de comunicar i justificar la

causa al docent (les persones afectades per encavalcament, per exemple, hauran d'especificar i documentar l'horari encavalcat i la seva pertinença a un grup de pràctiques determinat)

    - En totes les absències, per encavalcament, força major o avaluació especial, s'hauran de presentar activitats substitutòries acordades pel docent segons el cas.

En el CALENDARI-PROGRAMA, presentat pel docent en començar el curs, s'indicaran les sessions, el seu caràcter (presencial o virtual), la seva organització i avaluació, el professorat associat i les possibles activitats extra-aulàries.

AVALUACIÓ

L'avaluació serà a través d'un treball per grups de 3-5 persones que s'haurà de presentar i discutir públicament. No hi haurà examen. 

Cal que cada grup lliuri: 1) el Power Point i/o l’escrit emprat per a l’exposició (un mínim del 40%), incloent un comentari sobre el debat  o de les preguntes sorgides durant l’exposició del treball de cada grup (en principi, tots els grups haurien de plantejar al menys una pregunta o suggeriment, en directe o en diferit) (20%); 2) un breu comentari de les altres exposicions i activitats (no tant un resum, com destacar els aspectes que més els han interessat i les dubtes qeu poden suggerir) (20%); 3) una proposta per a les Aules contra la Pobresa (20). Aquests `percentatges poden variar segons la integració en el programa "Aules contra la Pobresa" (que es defineix anualment)

Recordeu que l’assistència és obligada (és a dir, al menys un 80% constatat, incloent i encara més si cap pel que fa a les exposicions i les sessions invitades). Si teniu algun problema per assistir comuniqueu-lo al professor/a en qüestió i al coordinador docent (Albert Roca).

AULES CONTRA LA POBRESA

El programa vol estimular els estudiants de la UdL  per a que reflexioneu sobre com us afecten les qüestions globals i com hi podeu intervenir-hi, en particular en relació amb la producció de benestar, amb un papel central en el vostre cas de l'optimització de la salut i la lluita contra els factors que la posen en perill, començant per la pobresa. Penseu-hi en tant que estudiants i que futurs metges/esses.

A manca de confirmació, us indico algunes possiblitats per materialitzar aquesta reflexió:

. Cada grup podira fer una proposta i buscaria material audiovisual per il·lustrar-la.

. Sumant les propostes, es podria confeccionar col·lectivament un o més pòsters amb els que es farà una exposició.

. Preparació de materials audiovisuals o altres per a una exposició (presencial/virtual) conjunta. Es podrien triari dues persones per “representar” Medicina a la Jornada Oberta (dia per determinar), si es celebra.

Recordeu que aquesta iniciativa és una resposta a una sol·licitud de la Comissió 3.4 (plataforma d’entitats ciutadanes preocupades pel benestar).

La bibliografia és tan ampla i tan diversa que no fem recomanacions concretes, sinó que la informació  documental anirà sorgint a partir de les sessions. Això és fonamental en una assignatura bàsicament participativa com és aquesta.,

Sí suggerim, a qui ho pugui fer prèviament que es familiaritzi amb els conceptes de "salut global" i amb les seves condicions i indicadors a través de les pàgines de l'OMS i de l'ONU, en relació als Objetius de Desenvolupament Sostenible (en particular el 3) y la Agenda 2030.

Sobre la pobresa, les primeres fonts poden ser els informes del Banc Mundial i de PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolpament). Sobre la cultura i la diversitat cultural, es pot començar per alguns manuales d'antropologia com ara el de Marvin Harris o el dels Ember.