Professor/a (s/es)	Adreça electrònica professor/a (s/es)	Crèdits impartits pel professorat	Horari de tutoria/lloc
GOMEZ ARBONES, XAVIER	xavier.gomez@udl.cat	,6
MORA GIRAL, CONCEPCION	conchi.mora@udl.cat	2
MORENO MARTINEZ, JOSE ANTONIO	joseantonio.moreno@udl.cat	1,8
NADAL GARCIA, JESUS	jesus.nadal@udl.cat	,2
PENA SUBIRÀ, RAMONA NATACHA	romi.pena@udl.cat	,2
PIÑOL FELIS, MARIA CARMEN	carme.pinyol@udl.cat	3,2

Nom de l'assignatura: Experimentació ANIMAL

Codi: 14704

Mòdul: II. Models Animals de Malalties Humanes

Curs Acadèmic: 2020-21

Període: C1/S1

Centre: Facultat de Medicina

Departments:

Dept. de Medicina Experimental

Dept. de Medicinea

Dept. de Cirurgia

Dept. de Ciència i Salut Animal

ECTS : 8

Caràcter : Obligatori

Contingut ( Descripció temàtica ):

Aquesta assignatura pretén proporcionar la formació per a la capacitació com a personal que manipula animals utilitzats, criats o subministrats amb finalitats d’experimentació i altres finalitats científiques, incloent la docència, de la funció de Disseny dels projectes i procediments, així com la formació teòrica de les funcions Eutanàsia i Realització dels Procediments, segons la Orden ECC/566/2015.

Es tracten tots els aspectos referents al Benestar Animal, les 3Rs, l’ús de Mètodes Alternatius, el Disseny dels Projectes i Procediments i Comitè d’Ètica.

S’exposen Models Animals aplicats a diverses patologies Humanes: immunopatologies, fisiopatologies, patologies Metabòliques.

COMPETÈNCIES

CB2 Saber aplicar els coneixements adquirits i tenir capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi (*)

CB3 Ser capaç d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis (*)

CG1 Saber triar i aplicar les diferents metodologies d'anàlisi molecular, bioquímic, cel·lular, genètic i fenotípic per al diagnòstic i estudi de les malalties.

CG2 Saber planificar i executar un projecte d'investigació seguint el mètode científic i la tecnologia apropiada amb alt grau d'iniciativa i compromís.

CG7 Ser capaços de presentar memòries científiques i articles científics que puguin ser considerats per a la seva publicació en revistes internacionals

CE5 Saber descriure les legislacions nacionals i europees sobre experimentació animal i ser capaç d'elaborar un procediment d'experimentació animal que pugui ser avaluat favorablement per un Comitè Ètic d'Experimentació Animal

CE8 Ser capaços de dissenyar i executar experiments amb animals segons el criteri de reducció de el nombre d'animals, minimització del sofriment i aplicació de tècniques alternatives

CT1 Tenir una correcta expressió oral i escrita

CT3 Dominar les TIC

CT4 Respectar els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, a la promoció dels Drets Humans i als valors propis d'una cultura de pau i de valors democràtics

OBJECTIUS

1 . Ser capaç de dissenyar experiments amb animals d'experimentació d'acord amb els criteris de les 3Rs: Reducció del nombre d'animals, Refinament disminuint el dolor infligit als animals i augmentant el seu benestar, i Reemplaçament. Aplicació de tècniques alternatives .
2 . Conèixer les Legislacions Nacionals i Europees
3 . Elaborar un procediment d'experimentació animal correcte per a l'avaluació positiva per part d'un Comitè d'Ètica .
4 . Conèixer els nous sistemes d’imatge in vivo no invasius i les seves aplicacions .
5 . Fenotipatge del comportament d'animals d'experimentació .
6 . Genotipatge i fenotipatge de models animals d'experimentació per citometria de flux

7.Disseny d' aproximacions experimentals amb animal d'experimentació per l' estudi de malalties o processos fisiològics en Biomedicina.

Cos de professors
Coordinadors :
Dra Conchi Mora (e - mail : conchi.mora @udl.cat )

Carme Piñol (e-mail: carme.pinyol@udl.cat)

Professorat :
Nom Càrrec e - mail Telèfon
Carme Piñol. UdL carme.pinyol@udl.cat 973702211
Concepció Mora UdL conchi.mora @udl.cat 973702958
José Antonio Moreno UdL joseantonio.moreno@udl.cat 973702556
Eugènia Mato UAB emato@santpau.cat

Joaquim Egea UdL joaquim.egea@udl.cat

Xavier Gómez UdL xavier.gomez@.udl.cat 973702208

Jesús Nadal PRODAN - UdL jnadal@prodan.udl.cat 973702889
Romi Pena i Subirà PRODAN - UdL romi.pena @ prodan.udl.cat 973702568
Eduardo Angulo PRODAN - UdL eangulo@prodan.udl.cat 973702562
Thomas Stratmann Thomas.stratmann @ub.edu
Rosa Gasa IDIBAPS rgasa@clinic.ub.es

Aletta Kraneveld Univ. Utrecht A.D.Kraneveld@uu.nl

Francisco Ciruela UB fciruela@ub.edu

Concepció Soler UB concepciosoler@ub.edu

Mª José Mansilla HUGTiP mjosemansilla@yahoo.es

Lena Alexopoulou CIML alexopoulou@ciml.univ-mrs.fr

Personal SCT.-Estabulari de Rosegadors UdL

Continguts de l'assignatura

PART 1

Tema 1. Introducció a la Ciència de l’animal de laboratori: espècies experimentals C. Piñol (2 hores)

A) Continguts

Definició de la Ciència de l’Animal d’Experimentació
Introducció històrica
Definició de les 3Rs
Models animals: definició, tipus
Sistemes experimentals. Factors que alteren la qualitat del reactiu biològic
Definició d’animal de laboratori, i Procediment d’Experimentació Animal
Finalitat de l’animal de laboratori: principals finalitats i espècies utilitzades a Europa, Espanya i Catalunya
Espècies Animals Experimentals

B) Resultats d’aprenentatge

Conèixer l’ús d’animals d’experimentació al llarg de la història fins arribar als usos actuals.
Conèixer l’aplicació de les 3Rs i la seva importància
Identificar el tipus de model animal utilitzat en recerca
Introduir els factors que poden influir en els resultats d’un estudi i en el benestar dels animals, i que després es desenvoluparan en la resta del curs.
Conèixer les espècies animals experimentals i els seus principals usos

C) Espècies animals estudiades

Rata, ratolí, hàmster, cobai, jerbu, conill, gos, gat, primats no humans, peixos i amfibis, aus i animals de granja

Tema 2. Biologia general de l’animal de laboratori. J. Nadal (2 hores)

A) Continguts

Introducció als principis bàsics del comportament, cura, biologia i cria dels animals.
Característiques anatòmiques i fisiològiques. Desenvolupament del SNC

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure l’anatomia, fisiologia, reproducció i comportament bàsic de les espècies rellevants d’animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis

Tema 3. Benestar animal: JA. Moreno (2 hores)

A) Continguts

Benestar animal: Definició
Concepte d’integritat animal i les 5 necessitats
Valoració del Benestar animal: mesures fisiològiques, resposta immunitària, lesions, malalties, creixement, reproducció i expectativa de vida, comportament
Aspectes que condicionen el benestar animal: origen, transport, estabulació, cria, maneig i procediments experimentals
Enriquiment ambiental
Transport dels animals d’experimentació

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure les pràctiques adequades, inclosos els mètodes de cria, per al manteniment, la cura i el benestar de les diferents espècies utilitzades en experimentació
Reconèixer i descriure els esdeveniments que potencialment poden causar patiment incloent l’origen, transport, estabulació, cria, maneig i procediments
Indicar com el maneig i la cura dels animals pot influir en els resultats experimentals
Identificar, avaluar i minimitzar l’impacte total sobre el benestar durant tota la vida dels animals (inclosos els efectes adversos relacionats amb l’obtenció, transport, estabulació, cria, maneig, procediments i eutanàsia).
Explicar i donar exemples de protocols d’avaluació del benestar.
Descriure la importància de proporcionar un enriquiment ambiental adequat, incloent les condicions socials d’estabulació i les oportunitats dels animals per realitzar activitat física, descansar i dormir
Mantenir i interpretar registres precisos i complets dels animals en les instal·lacions, incloent el benestar dels animals
Conèixer la legislació específica per al control del transport dels animals
Descriure els procediments, equips, responsabilitats legals i les persones responsables del transport dels animals

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis.

Tema 3.1. Instal·lacions i control ambiental JA. Moreno (2 hores)

A) Continguts

Tipus d’estabulari en funció del tipus d’animal i l’ús
Tipus d’estabulari segons les condicions sanitàries: convencional, contenció i barrera
Planificació i disseny d’un estabulari: objectius, ubicació, seguretat, legislació
Compartiments: sales d’allotjament, quarantena, magatzems, sales de necròpsies, sales de neteja i desinfecció
Construcció de les sales: legislació, superfícies, materials, portes i finestres
Gàbies i allotjaments: característiques i dimensions per a cada una de les espècies segons la legislació
Factors ambientals: temperatura, humitat, ventilació, il·luminació, soroll, químics i microbiològics

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure les condicions ambientals i d’estabulació adequades per als animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, com es supervisen aquestes condicions i identificar les conseqüències resultants per a l’animal derivades de condicions ambientals inadequades.
Descriure les mesures d’enriquiment rellevants per a les diferents espècies animals
Descriure com s’organitza la instal·lació amb la finalitat de mantenir un estat de salut adequat per als animals i els procediments científics
Enumerar els possibles riscos sanitaris de les instal·lacions, incloent els factors específics rellevants què els predisposen. Enumerar els mètodes disponibles per mantenir un estat de salut apropiat (incloent l’ús de barreres, ús de sentinelles i satèl·lits segons els diferents nivells de contenció rellevants per cada espècie animal)
Descriure com les condicions ambientals han de poder modificar-se segons l’espècie, edat i etapa de de desenvolupament o condicions específiques de cura

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis.

Tema 3.2. Nutrició i alimentació E. Angulo (2 hores)

A) Continguts

Requeriments nutricionals
Tipus de dieta per a animals de laboratori
Variació en la composició de la dieta i el seu impacte
Formes de dietes
Requeriments energètics
Règims alimentaris i variació del consum d’aliments en els experiments

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure les necessitats nutricionals de les espècies animals i explicar com complir-les
Conèixer els diferents tipus de dietes per animals d’experimentació, presentació i règims alimentaris: dejuni i altres restriccions dietètiques
Descriure com proporcionar aigua i una dieta adequada als animals incloent el subministrament, emmagatzematge i tipus de presentació d’aliment i agua adequats

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis.

Tema 3.3. Estandardització genètica. R. Pena (2 hores)

A) Continguts

Conceptes bàsics: l’animal model
Poblacions naturals i de laboratori
Estandardització genètica (línies genèticament definides)
Línies genèticament no definides
Control de la puresa genètica

B) Resultats d’aprenentatge

Conèixer els conceptes bàsics de genètica de poblacions, les freqüències al·lèliques i genotípiques
Descriure els efectes de la selecció, consanguinitat, deriva genètica i mutació
Conèixer les característiques de les línies genèticament definides
Conèixer les característiques de les línies genèticament no definides
Conèixer els mètodes de caracterització de la puresa genètica: caracterització de marcadors bioquímics, morfomètrica, histocompatibilitat tissular, polimorfismes d’ADN, color del pèl
Conèixer els mètodes de prevenció de la contaminació genètica: criopreservació d’embrions
Explicar l’existència de diferents soques, i com les seves característiques diferencials poden afectar tan al benestar i la cura dels animals com als resultats de l’experimentació

C) Espècies animals estudiades

Rata, ratolí i animals de granja

Tema 3.4. Animals genèticament modificats. J. Egea (2 hores)

A) Continguts

Concepte de transgènesi
Usos dels animals modificats genèticament
Mètodes de transgènesi
Mecanismes d’integració d’ADN
Els animals modificats genèticament com a eines
Ratolins knock-out
Estabulació dels animals modificats genèticament

B) Resultats d’aprenentatge

Conèixer la planificació de la producció d’una colònia de ratolins transgènics
Conèixer els diferents mètodes de producció d’animals transgènics
Descriure com els animals genèticament modificats poden utilitzar-se amb finalitats científiques
Reconèixer com les alteracions del genoma poden afectar al fenotip i la importància de fer una monitorització curosa d’aquests animals
Descriure els mètodes per produir animals alterats genèticament
Explicar la utilitat i l’ús dels animals genèticament modificats per a finalitats científiques

C) Espècies animals estudiades

Rata, ratolí i peix zebra

Tema 4. Anestèsia, analgèsia i eutanàsia. C. Piñol (4 hores)

A) Continguts

Introducció als principis bàsics de l’anestèsia. Definició. Objectius de l’anestèsia
Tipus d’anestèsia: general, local, loco-regional
Components de l’anestèsia general
Elecció de la tècnica anestèsica
Cures preoperatòries. Dejuni
Fases d’una anestèsia: preanestèsia, inducció i manteniment
Tipus d’anestèsia i fàrmacs anestèsics segons la duració de l’anestèsia
Anestèsia de les principals espècies: rosegadors, carnívors, primats no humans, aus, porc i peixos
Monitorització de l’anestèsia
Recuperació de l’anestèsia. Ús d’antagonistes
Introducció a l’analgèsia
Reconeixement del dolor, angoixa o patiment. Protocols de supervisió i criteris de punt final
Fàrmacs analgèsics i aplicació a les principals espècies
Mètodes eutanàsics
Mètodes eutanàsics adequats en les principals espècies
Reconeixement i confirmació de la mort

B) Resultats d’aprenentatge

Explicar les circumstàncies en les que l’anestèsia o analgèsia poden ser necessàries per reduir al mínim el dolor, patiment, angoixa o dany durador.
Conèixer els tipus d’anestèsia local i regional i la seva aplicació
Conèixer el tipus d’anestèsia més apropiat a cada espècie, edat, estat sanitari i objecte de la recerca
Descriure els mètodes d’optimització de la recuperació anestèsica
Descriure els principis d’eutanàsia. Descriure els diferents mètodes pels quals les espècies rellevants poden ser eutanasiades, la influència que poden tenir els diferents mètodes en els resultats científics, i la forma de seleccionar el més apropiat.
Raonar els factors que han de considerar-se i els mètodes disponibles per avaluar el benestar dels animals, i l’aplicació del protocols de supervisió
Descriure què és un punt final humanitari i identificar els criteris de punt final

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis;

Tema 5. Procediments experimentals bàsics. C. Piñol (4 hores)

A) Contingut

Rutina pre-experimental i examen clínic
Maneig i immobilització
Mètodes d’identificació
Administració de substàncies: via enteral, via parenteral, via tòpica, via inhalatòria
Selecció de la via i el material d’administració de substàncies
Volum i via d’administració adequat segons l’espècie. Administració crònica de substàncies
Obtenció de mostres biològiques: sang, femta i orina i altres fluids
Volum i via d’extracció adequat segons l’espècie. Obtencions repetides
Altres procediments invasius: genotipatge i biòpsia de cua, biòpsia i extracció de teixits sòlids, perfusió, producció d’anticossos, transplantament tumoral
Tècniques no invasives
Fenotipatge de ratolins

B) Resultats d’aprenentatge

Enumerar els mètodes i demostrar comprensió sobre els mètodes de manipulació, sexatge i immobilització, adequada, segura i no cruel
Enumerar diferents sistemes d’identificació individual d’animals i descriure avantatges i desavantatges
Explicar l’adequació de la via, volum i concentració de la substància administrada per cada una de les espècies i edats
Explicar l’adequació de la via, volum d’extracció i freqüència per cada una de les espècies i edats
Conèixer les tècniques no invasives d’estudi dels animals
Conèixer les proves per fer un screening inicial del fenotip dels ratolins modificats genèticament

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis.

Tema 6. Conceptes bàsics de cirurgia i cures postquirúrgiques. C. Piñol (4 hores)

A) Continguts

Introducció als principis bàsics de la cirurgia.
Higiene i asèpsia
Instrumental bàsic
Control de l’hemorràgia
Sutura. Tècniques i materials
Tractament i control de les ferides quirúrgiques
Cures postoperatòries
Tècniques quirúrgiques
Procediments esterotàxics

B) Resultats d’aprenentatge

Explicar la importància i necessitat d’una avaluació preoperatòria,
Descriure el procés de cicatrització dels teixits i la seva relació amb les tècniques d’asèpsia i higiene, la formació de la ferida quirúrgica, els principis de manipulació de teixits i la selecció d’un mètode quirúrgic adequat
Descriure les complicacions postquirúrgiques i les seves causes. Descriure els mètodes usats per a la seva evitació i el seu tractament
Descriure les característiques dels diferents tipus d’instrumental quirúrgic d’ús comú, material de sutura i agulles.
Establir la importància d’una bona tècnica quirúrgica per al abordatge quirúrgic, maneig de teixits i tancament d’incisions quirúrgiques
Indicar les característiques dels diferents mètodes de sutura i la seva aplicabilitat a diferents situacions
Descriure els principis de les cures postoperatòries i el seu seguiment

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; porcí; primats, aus; peixos

Tema 7. Patologia de l’animal de laboratori. JA. Moreno (4 hores)

Continguts

Definició de malaltia, patologia, malaltia intercurrent
Elements de prevenció de la malaltia
Regulació sanitària
Causes de malaltia
Diagnòstic de la malaltia. Proves de diagnòstic
Examen microbiològic
Tractament o eutanàsia
Control sanitari
Patologia pràctica del petit animal de laboratori: valoració de l’aspecte pell i mucoses, postura, femta, dents
Principals patologies del porc
Principals patologies del cavall
Principals patologies de les aus
Principals patologies del conill
Principals patologies dels rosegadors

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure la patogènia dels organismes comuns que poden causar malalties en els animal utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques
Reconèixer exemples de paràsits intestinals
Raonar les fonts potencials de malaltia en les instal·lacions
Descriure un programa de barrera adequat

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; èquids, porcí; aus

Tema 8. Seguretat en el treball i zoonosi. C. Piñol, Servei de Prevenció de Riscos Laborals UdL (4 hores)

Continguts

Bioseguretat a l’estabulari: agents biològics, químics i OGMs
Altres agents que poden afectar a la bioseguretat: Isòtops radioactius, carcinògens, citostàtics, material d’origen humà, material d’origen animal, fonts d’antígens
Legislació
Nivells de contenció. Ús confinat d’OGMs
Eliminació de residus i cadàvers
Definició de Zoonosi i tipus
Principals zoonosis genèriques: tuberculosi, brucel·losi, salmonel·losi, leptospirosi, malalties fúngiques i parasitàries
Zoonosis específiques dels rosegadors
Zoonosis específiques de gats i gossos
Zoonosis específiques del porc
Zoonosis específiques dels primats no humans
Al·lèrgies a l’animal d’experimentació

B) Resultats d’aprenentatge

Conèixer les legislacions de Bioseguretat, treball amb agents infecciosos i organismes genèticament modificats. Conèixer les funcions del Comissió Nacional de Bioseguretat i els comitès locals
Enumerar els riscos per a la salut humana associats al contacte amb animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques (incloent al·lèrgies, lesions, infeccions, zoonosis) i com es poden preveure.

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, porcí; primats

Tema 9. Tècniques alternatives i complementàries a l’experimentació animal. C. Piñol (2 hores)

A) Contingut i resultats d’aprenentatge

Definició de mètodes alternatius i complementaris
Origen de les 3Rs de Russell i Burch. Evolució
Classificació dels mètodes alternatius en funció de les 3Rs.
Característiques dels mètodes alternatius: avantatges i limitacions
Aplicació dels mètodes alternatius als diferents àmbit d’ús dels animals d’experimentació
Mètodes alternatius per avaluar la seguretat de productes químics i cosmètics
Desenvolupament i validació de mètodes alternatius
Institucions vinculades al desenvolupament de mètodes alternatius

B) Resultats d’aprenentatge

Demostrar una comprensió completa dels principis de reducció, refinament i reemplaçament i de com asseguren la bona ciència i el benestar animal.
Descriure exemples de mètodes alternatius i estratègies d’investigació per substituir, evitar o puguin ser complementaris a l’ús el uso d’animals
Descriure els possibles conflictes entre refinament i reducció (por exemple, en la reutilització) i els factors que ha de tenir-se en compte per resoldre aquest conflicte.

C) Espècies animals estudiades

Rosegadors; lagomorfs; carnívors; èquids, remugants i porcí; primats, aus; rèptils; peixos i amfibis.

Tema 10. Legislació i aspectes relacionats. C. Piñol (2 hores)

A) Contingut i resultats d’aprenentatge

Legislació catalana, Legislació nacional i Legislació europea
Finalitat de les legislacions: 3Rs
Espècies animals experimentals
Tipus de centres i Registre
Registre de control dels animals
Categories de Personal usuari d’animals d’experimentació: formació prèvia i formació contínua o de postgrau i coneixements d’aquesta formació
Notificació i Autorització de procediments. Supòsits
Confirmació de procediments

B) Resultats d’aprenentatge

Identificar i descriure les lleis i directrius catalanes, espanyoles i europees que regulen l’ús científic dels animals
Identificar i descriure la legislació relacionada amb el benestar animal
Descriure l’autorització necessària com usuari, criador o subministrador. Registre dels centres, renovació o confirmació de l’autorització
Descriure les autoritzacions de projectes i procediments
Conèixer les funcions, requisits de formació i capacitació del personal usuari d’animals d’experimentació, així com els deures legals i responsabilitats

Tema 11. Disseny dels procediments d’experimentació X. Gómez (6 hores)

A) Continguts

Concepte de disseny experimental. Concepte d’experiments controlats i no controlats
Mostreig, assignació a grups
Estimació de paràmetres
Càlcul de la mida de la mostra
Principis dels estudis experimentals
Tipus de dissenys experimentals: dissenys paral·lels, en bloc aleatoris, cross-over, quadrat llatí, dissenys factorials
Estadística analítica
Formulació i contrast d’hipòtesis
Identificació de la unitat experimental
Programes informàtics

B) Resultats d’aprenentatge

Reconèixer les implicacions d’un disseny experimental correcte
Descriure els conceptes de fidelitat i discriminació
Explicar el concepte variabilitat, les seves causes i els mètodes per reduir-la. Definir precisió i validesa d’una mesura
Descriure les possibles causes dels biaixos i formes de reduir-los
Identificar la unitat experimental
Identificar els mètodes de determinació de la mida mostral
Enumerar els diferents tipus de dissenys experimentals
Descriure les variables que afecten la significança, incloent el significat de potència estadística i el valors de “p”

Tema 12. Anàlisi de la informació i elaboració de publicacions científiques. C. Piñol (2 hores)

A) Continguts

Com escriure un article científic
Aplicacions d’Internet a la cerca d’informació: Medline
Biaix de publicacions
Revisions sistemàtiques i metanàlisis

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure les fonts rellevants d’informació relacionades amb l’ètica, el benestar animal i l’aplicació de les 3R
Conèixer les diferents eines de cerca (ECVAM, EURL) i mètodes de cerca, bases de dades, revisions sistemàtiques i metanàlisis

Tema 13. Ètica i Comitès ètics d’experimentació animal. C. Piñol (2 hores)

A) Continguts

Definició d’ètica i moral
Formes d’ètica
Problemes ètics bàsics.
Concepte de dany als animal, patiment evitable i inevitable, directe, probable i acumulatiu
Recerca amb humans vs Recerca amb animals.
“Especiecisme”
Comitè ètic d’experimentació animal del centre. Composició i funcions
Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya. Composició i funcions

B) Resultats d’aprenentatge

Descriure els diferents punts de vista, dintre de la societat, en relació amb els usos científics dels animals i reconèixer la necessitar de respectar-los
Explicar la responsabilitat dels éssers humans quan treballen amb animals utilitzats en experimentació i altres finalitats i reconèixer la importància de tenir una actitud respectuosa i humana envers el treball amb aquests animals
Descriure com la legislació es basa en un marc ètic que requereix 1) valorar els danys i beneficis dels projectes 2) la aplicació de les tres R per reduir al mínim el dany, maximitzar els benefici, i 3) promoure bones pràctiques de benestar
Descriure el concepte de dany als animal, incloent el patiment evitable i inevitable, directe, probable i acumulatiu.
Descriure la importància de difondre la informació que promogui la compressió de les qüestions ètiques, de benestar animal i aplicació de les 3Rs.
Descriure les funcions del Comitè ètic d’experimentació animal del centre, dels OEBA i de la Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya

PART II.

Models animals experimentals. C. Mora

Els objectius generals d’ aquesta part del curs tenen com a objectiu aprendre a dissenyar aproximacions experimentals que utilitzin models animals d’experimentació que permetin respondre a les preguntes científiques que es formulin en l’ àmbit de les ciències biomèdiques i biològiques.

Continguts

Introducció: Aproximacions generals de l’ experimentació animal en diferents àrees de la recerca Biomèdica. Modificacions genètiques del genoma de rosegadors.
Utilització de Models animals en la recerca de malalties humanes i processos fisiològics:

Diabetis autoimmune o de tipus I
Malaties neurodegeneratives
Càncer de tiroides
Malalties de la pell
Diabetis de tipus II
Obesitat
Psicosi
Immunita innata

Aplicació de models animals en el disseny de vacunes
Estudis in vivo amb Sistemes no invasius de Formació d'Imatges en Animals d'Experimentació.
Anàlisi fenotípic: Estudis d'Alteracions del comportament
Els Models Animals aplicats a diverses patologies Humanes: immunopatologies, fisiopatologies, patologies metabòliques.
Disseny d' aproximacions experimentals amb animal d'experimentació per l' estudi de malalties o processos fisiològics en Biomedicina.
El genotipatge i Anàlisi del fenotip de Models d'Experimentació animals mitjançant citometria de flux.

B) Resultats d’aprenentatge

Formular adequadament les preguntes que requereixen resposta a la recerca efectuada
Disseny d’aquells experiments que les respondrien de la forma més inequívoca, i, quan sigui imprescindible,
Cerca dels models animals experimentals que permetrien realitzar aquests experiments amb un mínim d’artefactes, patiment i ambigüitat a les conclusions. A més del disseny dels controls necessaris.
Si els models animals no estan disponibles en la forma a la qual podrien ser utilitzats immediatament pels experimentadors, els alumnes haurien de ser capaços de definir quines modificacions o tractaments caldrien sobre l’espècie/soca base, amb els controls adients, per tal d’ obtenir aquells models experimentals.
Exercir un judici crític sobre el disseny experimental propi, dels col·legues i de treballs publicats, així com de les conclusions publicades arran dels esmentat dissenys.

Espècies animals estudiades

Ratolí i rata

B) Resultats d’aprenentatge

Formular adequadament les preguntes que requereixen resposta a la recerca efectuada
Disseny d’aquells experiments que les respondrien de la forma més inequívoca, i, quan sigui imprescindible,
Cerca dels models animals experimentals que permetrien realitzar aquests experiments amb un mínim d’artefactes, patiment i ambigüitat a les conclusions. A més del disseny dels controls necessaris.
Si els models animals no estan disponibles en la forma a la qual podrien ser utilitzats immediatament pels experimentadors, els alumnes haurien de ser capaços de definir quines modificacions o tractaments caldrien sobre l’espècie/soca base, amb els controls adients, per tal d’ obtenir aquells models experimentals.
Exercir un judici crític sobre el disseny experimental propi, dels col·legues i de treballs publicats, així com de les conclusions publicades arran dels esmentat dissenys.

Espècies animals estudiades

Ratolí, rata i porc.

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES I SEMINARIS

P-1. Instal·lacions i control ambiental. Locals i sales de quarantena.

Raonar els possibles efectes que un ambient no controlat pot causar sobre el benestar animal i sobre els resultats experimentals
Explicar els mètodes que minimitzen el risc d’entrada d’organismes patògens
Avaluar l’ús de barreres per al control de l’estatus sanitari dels animals
Raonar com s’aconsegueix l’enriquiment ambiental
Ser capaç d’utilitzar equips de mesura de les condicions ambientals: interpretar llistats, gràfics o taules generades pels equips de monitorització ambiental, i avaluar els problemes potencials que es poden produir
Conèixer la informació mínima que ha de constar a la identificació dels animals (etiqueta d’identificació)

P-2. Recepció i maneig de l’animal de laboratori. Marcatge i identificació. Supervisió dels animals d’experimentació.

Conèixer i interpretar el registre dels animals: programes de gestió de l’estabulari
Demostrar capacitat de traure de la gàbia i immobilitzar correctament rata
Demostrar capacitat de traure de la gàbia i immobilitzar correctament ratolí
Capacitat per fer un marcatge de ratolí a l’orella
Demostrar capacitat en l’aplicació d’un protocol de supervisió, s’agafa com a referència el de Morton i Griffith

P-3. Reproducció dels animals d’experimentació: gestació i parts

Resumir les dades bàsiques de cria de les espècies comuns d’animals utilitzats en experimentació
Conèixer els mètodes per determinar l’estre, la còpula i confirmar la gestació en animals utilitzats en experimentació
Analitzar els índex reproductius i descriure els resultats reproductius d’un grup reproductor
Conèixer les diferències entre espècies en l’àmbit reproductor

P-4. Anestèsia, analgèsia i eutanàsia.

Càlcul de les dosis anestèsiques i analgèsiques apropiades per a cada espècie, i via d’administració
Aplicar correctament 2 tipus d’anestèsia, injectada i inhalada
Comprovar l’absència de reflexes de l’animal correctament anestesiat
Descriure els mètodes d’optimització de la recuperació anestèsica per què sigui ràpida i sense complicacions: ús de mantes tèrmiques, analgèsia, antagonistes, dejuni)
Realitzar l’eutanàsia de forma competent i no cruel, utilitzant les tècniques apropiades
Demostrar com es confirma la mort

P-5. Procediments quirúrgics bàsics.

Descriure la planificació de la cirurgia
Demostrar com realitzar correctament una sutura quirúrgica
Demostrar competència en les tècniques quirúrgiques, incisions i ablacions i el seu tancament amb mètodes adequats al teixit afectat
Descriure els aspectes particulars de les cures adequades dels animals abans, durant i després de la cirurgia

P-6. Administració de substàncies i presa de mostres biològiques (sang, orina, femta i teixit)

Administració de substàncies per v.o, en rata i ratolí
Administració de substàncies per via id i sc en rata i ratolí
Administració de substàncies per via im i ip en rata i ratolí
Administració de substàncies per via ev i ia en rata i ratolí
Ús de gàbies metabòliques: obtenció de mostres d’orina i femta
Obtenció de mostres de sang en rata i ratolí
Genotipatge de ratolins: biòpsia de cua
Selecció del material d’injecció
Selecció de la via segons l’espècie
Reconeixement dels volums màxims segons les espècies

P-7. Eliminació de cadàvers i residus

Gestió dels residus: ús de contenidors i mesures de
Comprovació dels signes de mort dels animals
Demostrar com es processen o eliminen els cadàvers protecció

Seminari-1. Disseny de Projectes i procediments. Avaluació de la Severitat de Procediments. Criteris de punt final

Seminari 2. Disseny experimental, càlcul de la mida mostral

Seminari 3. Patologia de l’animal de laboratori

Seminari 4. La manipulació genètica d’animals d’experimentació

Seminari 5. Genotipatge i fenotipat de models animals d'experimentació per citometria de flux .

Seminari 6 . Seminaris sobre aplicacions d'experimentació animal i tècniques .

AVALUACIÓ

Els estudiants seran avaluats d'acord amb la seva assistència a la teoria i sessions pràctiques , elaboració de proves escrites , exercicis i qüestionaris , i , finalment , un examen final escrit d'opció múltiple- pregunta, de cada una de les parts en què es divideix l’assignatura.

PART I. 70% del total de la nota d’avaluació

Activitat d'avaluació	Tipus d'avaluació	Descripció		Punts sobre 100
1	Assistència a classe	Control d’assistència		10
2	Pràctiques a l’aula i als estabularis de la UdL	Adquisició de les competències pràctiques		20
3	Treball individual: Projecte i Procediment	Presentació de les memòries		40
			RNT	10
			Memòria de Projecte	10
			Memòria de Procediment	20
4	Avaluació teórica	Preguntes test (40) Cas de Severitat de Procediment		30

PART II. 30% del total de la nota d’avaluació

Activitat d'avaluació	Tipus d'avaluació	Descripció	Punts sobre 100
1	Assistència a classe	Control d’assistència	20
2	Avaluació teórica	Crítica d’un article científic	80

NOTA IMPORTANT: Depenent de la situació sanitària l'avaluació podrà ser virtual o presencial.

BIBLIOGRAFIA

Current Protocols in Cytometry. J. Paul Robinson, Managing Editor (Purdue University Cytometry Laboratories); Zbigniew Darzynkiewicz (New York Medical College); Robert Hoffman (BD Biosciences); John Nolan (La Jolla Bioengineering Institute); Alberto Orfao (Universidad de Salamanca); Peter Rabinovitch (University of Washington); Simon Watkins (University of Pittsburgh); Past Editors: Phillip N. Dean, Jurek Dobrucki, Lynn G. Dressler, Carleton C. Stewart, Hans J. Tanke, Leon L. Wheeless . Wiley InterScience. 2010.

Current protocols in Immunology. John E. Coligan (Rockville, MD); Barbara Bierer (Brigham and Women's Hospital and Harvard Medical School); David H.Margulies (Bethesda, MD); Ethan M. Shevach (Bethesda, MD); Warren Strober (Bethesda, MD); Richard Coico (Temple University); Guest Editors: Patricia Brown (Frederick, Maryland); John C. Donovan (Wyeth Research); Past Editor: Ada Kruisbeek (Netherlands Research Institute) . Wiley InterScience. 2010.

Manipulating the Mouse Embryo: A Laboratory Manual . Third edition. Andras Nagy, Samuel Lunenfeld Research Institute; Marina Gertsenstein, Samuel Lunenfeld Research Institute; Kristina Vintersten, European Molecular Biology Laboratory; Richard Behringer, University of Texas M.D. Anderson Cancer Center. 2003. CLHS Press.

FELASA Guidelines for the Accreditation of Health Monitoring Programmes and for Testing Laboratories involved in Health Monitoring.W Nicklas . The Royal Society of Medicine Press Limited. 2009.

In vivo imaging of light-emitting probes. B.W.Rice, M.D. Cable. , M.B. Nelson, Xenogen Corporation.J. Biomed. Opt., Vol. 6, 432 (2001).

Behavioral phenotyping of transgenic and knockout mice: experimental design and evaluation of general health, sensory functions, motor abilities, and specific behavioral tests. Jacqueline N. Crawley* . Brain research 835: 18-26. 1999.

Behavioral phenotyping strategies for mutant mice. J.N. Crawley. Neuron 57: 809-818 . 2008.

P. Flecknell. Anestesia de animales de laboratorio. Academic Press Ltd: London. 2009.

JM. Zúñiga, J.A. Tur, S.N. Milocco, R. Piñeiro. Ciencia y Tecnología en protección y experimentación animal. McGraw-Hill Interamericana: Madrid. 2001.

The Federation of European Laboratory Animal Science Associations http://www.felasa.eu/

European Centre for the Validation of Alternative Methods

http://ecvam.jrc.ec.europa.eu/

Laboratory Animals. The International Journal of Laboratory Animal Science and Welfare.

National Centre for the Replacement, Refinement and Reduction of Animals in Research http://www.nc3rs.org.uk/

Guidelines for the use of animals in cancer research

http://www.norecopa.no/norecopa/vedlegg/9Tumour-guidelines.pdf