Castellano English
GUIA DOCENT
DRET, ÈTICA I DEONTOLOGIA EN LA NUTRICIÓ HUMANA
Coordinació:
SALAMERO TEIXIDÓ, LAURA
Any acadèmic 2019-20
GUIA DOCENT: DRET, ÈTICA I DEONTOLOGIA EN LA... 2019-20

Informació general de l'assignatura
DenominacióDRET, ÈTICA I DEONTOLOGIA EN LA NUTRICIÓ HUMANA
Codi100614
Semestre d'impartició1R Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA
Caràcter
Grau/MàsterCursCaràcterModalitat
Grau en Nutrició Humana i Dietètica3OBLIGATÒRIAPresencial
Nombre de crèdits assignatura (ECTS)6
Tipus d'activitat, crèdits i grups
Tipus d'activitatPRAULATEORIA
Nombre de crèdits33
Nombre de grups21
CoordinacióSALAMERO TEIXIDÓ, LAURA
Departament/sDRET PÚBLIC
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiantCada crèdit ECTS representa un total de 25 hores, de les quals un 40% es presencial (10 hores) i el 60% restants és treball autònom de l'alumne (15 hores)
Idioma/es d'imparticióCatalà
Distribució de crèditsDra. Esquerda: 0.2 ECTS
Dra. Salamero: 4.9 ECTS
Dr. Yuguero: 3.9 ECTS
Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a (s/es)Crèdits impartits pel professoratHorari de tutoria/lloc
ESQUERDA ARESTE, MONTSERRATmesquerda@cirurgia.udl.cat,2
SALAMERO TEIXIDÓ, LAURAlsalamero@dpub.udl.cat4,9
YUGUERO TORRES, ORIOLoyuguero@cirurgia.udl.cat3,9
Informació complementària de l'assignatura

Introducció a l’assignatura i contextualització dins de l’ensenyament

La incidència del Dret i de l’Ètica en l’àmbit de la Nutrició humana és una constant històrica que en els darrers temps ha pujat de to com a resultat de la demanda creixent de seguretat alimentària i de la irrupció en escena de nous factors que incideixen en l’alimentació. Tot això fa que al voltant de la Nutrició humana es generin importants debats jurídics i ètics.

L’objectiu fonamental de l’assignatura consisteix a introduir les claus legals i ètiques que conflueixen en l’evolució actual de l’alimentació i de la nutrició humanes. Es tracta, per dir-ho d’alguna manera, de complementar la faceta teòrica i científica d’odre natural amb l’escenari normatiu i ètic en què es desenvolupa aquest sector, prestant atenció també als marges de la responsabilitat dels professionals del sector de la nutrició. 

 

 

Objectius acadèmics de l'assignatura

Els objectius d’aprenentatge de l’assignatura són els següents:

  1. Adquisició de coneixements en relació amb:
    1. Els principis generals del Dret alimentari.
    2. La normativa internacional, europea i nacional sobre alimentació.
    3. La seguretat alimentària i els organismes que hi vetllen.
    4. La responsabilitat professional.
  2. Adquisició de competències i habilitats per fer front a les següents situacions:
    1. Determinació de les normes que emmarquen la regulació jurídica d’un determinat aliment.
    2. Determinació dels requisits exigits, en termes d’etiquetatge i publicitat, per a la comercialització d’un aliment.
    3. Reacció normativa contra una situació d’anomalia en la fabricació, distribució o venda d’un aliment.
    4. Abast de la responsabilitat professional en els diferents ordres: civil, penal i corporatiu.
  3. Conèixer i comprendre els principals fonaments de la bioètica que donin raó de la seva actuació.
  4. Identificar els diferents valors ètics presents en el rerefons de les decisions i actuacions assistencials.
  5. Comprendre les diferents corrents filosòfiques que configuren els valors ètics vigents en la nostra societat.
  6. Conèixer i aplicar la metodologia de la resolució de problemes bioètics en els casos més freqüents.
  7. Adquirir una actitud respectuosa vers la dignitat de tota persona malalta, tot defensant els seus drets humans.
Competències significatives

Les competències que es pretenen forjar en l’alumnat són les següents:

  1. Conèixer els aspectes essencials de les normes que conflueixen en la regulació de l’alimentació.
  2. Ser capaç de distingir entre les diferents fonts normatives, ordenar-ne la seva aplicació i interpretar els conceptes legals bàsics.
  3. Ser capaç de realitzar una cerca precisa de les normes que, en un moment concret, regeixen una determinada matèria.
  4. Ser capaç d’aplicar la norma abstracta a problemes concrets que puguin plantejar-se.
  5. Conèixer els termes en què es mouen els debats socials i ètics relacionats amb l’alimentació.
  6. Conèixer els fonaments de la Bioètica.
  7. Aplicar els valors professionals d’excel·lència, altruisme, sentit del deure, responsabilitat, integritat i honestedat a l’exercici de la professió.
  8. Reconèixer la necessitat de mantenir la competència professional.
  9. Ser capaç de resoldre conflictes ètics.
  10. Saber dur a terme la pràctica professional respectant l’autonomia del pacient, i les seves creences i cultura.
Continguts fonamentals de l'assignatura

Continguts de DRET

I. Introducció i sistema de fonts

Tema 0. Introducció al Dret.

  1. Concepte de Dret.
  2. Evolució històrica fins al model actual.
  3. Les fonts del Dret.
  4. Criteris d’ordenació de les fonts del Dret.
  5. Eficàcia, validesa i vigència de les normes.

Tema 1. Introducció al Dret alimentari.

  1. Definició del concepte de Dret alimentari
  2. La transversalitat del Dret alimentari com la seva principal característica
  3. Altres característiques del sistema de fonts en el Dret alimentari

Tema 3. Les fonts del dret alimentari.

  1. Fonts internacionals
    1. L’Organització Mundial de la Salut (OMS)
    2. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)
    3. El Codex Alimentarius. Formació. Contingut. Virtualitat i força jurídica de les seves normes
    4. L’Organització Internacional del Comerç (OMC)
    5. La Unió Europea. Directives i reglaments. El Reglament de seguretat alimentària i altres normes europees vinculades als aliments.
  2. Fonts nacionals. La complexitat de l’ordenament nacional. Constitució, normativa estatal i autonòmica.

Tema 4. El concepte d’aliment

  1. El concepte legal d’aliment: el Reglament 178/2002
  2. La difícil distinció amb altres productes: medicaments y complements alimentaris.
  3. Altres aliments: nous aliments, aliments transgènics, aliments funcionals, aliments de disseny, etc. Regulació i procediments de sol·licitud, autorització i comercialització.

III. Els aliments com a factor de salut

Tema 5. Abastiment, ús i abús dels aliments.

  1. El dret a l'alimentació.
  2. El malbaratament d’aliments. Abast, causes i diferents respostes davant el problema.
  3. La lluita contra les malalties no transmissibles vinculades a l’alimentació. Polítiques de salut pública: educació, prevenció i repressió.

IV. L’alimentació des de l’òptica de la seguretat alimentària (food safety)

Tema 6. L’alimentació des de l’òptica de la seguretat alimentària (I). Introducció i marc normatiu.

  1. L’emergència de la preocupació per la seguretat alimentària. Les crisis alimentàries recetns de major impacte: de la crisi de les «vaques boges» a la crisi de la e-coli.
  2. Reacció legislativa davant les crisis alimentàries recents. Legislació europea i nacional.
  3. El concepte d'aliment segur. Distinció del concepte de qualitat alimentària.

Tema 7. Els principis generals del Dret en matèria de seguretat alimentària

  1. El principi d’integritat: «de la granja a la taula»
  2. L’anàlisi del risc: el principi de qualitat científica
  3. El principi de cautela o precaució. Naixement.  Pressupòsits per a la seva correcta aplicació.  La problemàtica frontera entre el risc incert i la mera hipòtesi.
  4. El principi de participació pública en el control de la seguretat dels aliments
  5. El principi de transparència: la comunicació de riscos
  6. El principi de coresponsabilitat en la vigilància i contenció dels riscos alimentaris: les obligacions imposades als productors i distribuïdors.
  7. El principi de traçabilitat.

Tema 8. El control de la seguretat alimentària per part de l'Administració.

  1. La creació d’organismes especialitzats en el control de la seguretat alimentària: EFSA, AECOSAN, ACSA.
  2. Diferents tècniques d’intervenció administrativa per garantir el compliment de la normativa en seguretat alimentaria.
    1. L’actuació administrativa prèvia a la concurrència del risc: autoritzacions, registres i inspecció.
    2. L’actuació administrativa posterior a la concurrència del risc: les mesures de xoc no sancionadores.
  3. Els sistemes d’alerta ràpida: SCIRI, RASFF i INFOSAN

III. La responsabilitat dels operadors alimentaris

Tema 9. La responsabilitat dels operadors alimentaris.

  1. Les diferents classes de responsabilitat en què poden incórrer els operadors alimentaris.
  2. La responsabilitat de caràcter administratiu.
  3. La responsabilitat de caràcter disciplinari. Els col·legis professionals.
  4. La responsabilitat de caràcter civil. La normativa sobre productes defectuosos.
  5. La responsabilitat de caràcter penal. Els delictes alimentaris.

V. Els aliments com a objecte de consum

Tema 10. L’alimentació des de l’òptica del comerç.

  1. El comerç d’aliments i els seus condicionants: la protecció dels consumidors i usuaris vs. llibertat d’empresa.
  2. La lliure circulació d’aliments en el context internacional. La tasca de l’Organització Mundial del Comerç.
  3. La lliure circulació d’aliments en l’àmbit de la Unió Europea. Les mesures d’efecte equivalent. La clàusula de salvaguarda
  4. L’etiquetatge dels aliments.
  5. La publicitat dels aliments.

Continguts d'ÈTICA i DEONTOLOGIA

Tema 1. Concepte, història i principis de la bioètica.

  1. Tradició mèdica i criteri de beneficència al malalt:  El paternalisme mèdic
  2. Tradició jurídica i criteri d’autonomia del malalt: Els drets del malalt
  3. Tradició política i criteri de justícia: Conflicte de valors i classificació prioritzada
  4. Tradició humanitzadora i criteri de fraternitat i solidaritat: Superació de la justícia pel compromís humà

Tema 2Drets humans, drets fonamentals i drets del malalt: ètica de la recerca biomèdica: l’Informe Belmond. Les CEIC o comitès d’ètica de la recerca clínica.

  1. Declaració Universal dels Drets Humans.
  2. Drets Humans fonamentals.
  3. Drets i Deures dels malalts.
  4. Relació entre ètica, deontologia i llei.
  5. Els Comitès d’ètica de recerca clínica.

Tema 3. Concepte de salut. Hasting Center Report.

  1. Diferents conceptes de Salut.
  2. Objectius de la Medicina.
  3. Hasting Center Report.
  4. El professionalisme.

Tema 4. Fonamentació i metodologia de la bioètica. La deliberació en bioètica: els comitès d’ètica assistencial.           

  1. El naturalisme: “és, doncs ha de ser”. L’idealisme:  “ha de ser, doncs és”, l’ètica epistemològica: “Ni és, ni ha de ser”, el positivisme , neopositivisme i ètica, ciència econòmica i racionalitat ètica, la fonamentació axiològica: “val”. La protomoral.
  2. Els mètodes de la bioètica: ontològic o principialista, deontològic o formalista, epistemològic o decisionista,  axiològic o del conflicte de valors, la moral normativa.
  3. Els comitès d’ètica assistencial.
  4. Relacions entre els professionals de la salut.

Tema 5. El dret del malalt a la informació i el consentiment informat.

  1. El procés de la informació al malalt i fiduciaris.
  2. Dret del malalt a ser informat i a rebutjar la  informació.
  3. El consentiment informat en la relació clínica.
  4. Dret del malalt a l’accés a la Hª Clª.

Tema 6.  Secret professional en medicina.

  1. Dret a la intimitat del malalt.
  2. Secret professional: contracte, objecte, límits, secret compartit.
  3. Secret professional i informàtica: Història Clínica compartida.
  4. Secret professional en els Codis Deontològics i en la Legislació.

Tema 7. Problemes ètics en relació amb la fi de la vida.

  1. Diagnòstic de mort cerebral.
  2. Eutanàsia, distanàsia i mort digne.
  3. Voluntats Anticipades.
  4. Cures pal·liatives.
  5. Atenció als ancians. Problemes del maltractament.
  6. El dret a no abandó.

Tema 8. Problemes ètics en relació amb l’experimentació: humana, de la manipulació genètica, aliments transgènics i agricultura ecològica. Ecoètica.

  1. Llibertat i límits de la investigació biomèdica. Informe Belmond.
  2. Drets del malalt i investigació clínica.
  3. Concepte de ecoètica.
  4. La manipulació genètica.
  5. Aliments transgènics.
  6. Agricultura ecològica.

Tema 9. Problemes ètics de la limitació dels recursos en salut.

  1. Cost de la Sanitat.
  2. Demanda, necessitats i recursos.
  3. Distribució equitativa dels recursos.
  4. Mètodes per la reducció dels costos. Contribució de la medicina preventiva.
  5. Remuneració professional. Explotació comercial.

Tema 10. Alimentació: obligació bàsica o dret. Alimentació a menors. Alimentacio per sonda: es pot retirar? Ètica de la vaga de fam.

  1. Concepte de futilitat.
  2. Alimentació: Obligació bàsica o dret.
  3. Alimentació a menors. Dilemes ètics.
  4. Alimentació per sonda: es pot retirar?
  5. Ètica de la vaga de fam.

 

Eixos metodològics de l'assignatura

Part de Dret:

L’assistència a les classes magistrals no serà obligatòria, però es tindrà en compte la participació activa en les sessions magistrals en el moment de valorar l’assignatura. Encara que l’eix principal d’aquestes sessions serà l’exposició per part de la docent dels continguts i claus del temari, es fomenta i encoratja la intervenció de l’alumnat.

L’objectiu dels seminaris es comentar i analitzar una notícia, un text normatiu o alguna sentència relacionats amb temes d actualitat o rellevant en matèria de Dret alimentari. Aquest treball d’anàlisi es canalitzarà a través de la realització de comentaris guiats a través de preguntes o a través de la realització de casos pràctics.

Els casos pràctics és una tècnica d’aprenentatge molt estesa en l’àmbit del Dret i, en particular, del Dret administratiu. En els casos pràctics, que es desenvoluparan en les sessions de seminari, els i les alumnes hauran de resoldre un cas, real o fictici, a partir de la utilització dels materials divulgatius, científics, legislatius o jurisprudencials. La resposta a les diferents preguntes plantejades es posaran en comú amb la finalitat de conèixer les possibilitats de defensa jurídica de les parts afectades i la eventual decisió judicial final.

La participació i realització de les activitats en els seminaris forma part de l’avaluació.

 

Part de Bioètica:

Pla de desenvolupament de l'assignatura


 

Sistema d'avaluació

Quant a la part de Dret, l’avaluació de l’assignatura es basa en els següents tres elements o evidències:

  1. EXAMEN TEÒRIC (25%): El primer serà el resultat obtingut en l’examen teòric que es realitzarà al final de la part de Dret de l’assignatura. L’examen consistirà en 20 preguntes tipus test. Cada pregunta tindrà quatre respostes, de les quals només una serà correcta. Les preguntes encertades sumen 0.5, i les incorrectes resten 0.15. Per aprovar l’examen teòric cal haver obtingut una nota mínima de 5 sobre 10.
  2. EXAMEN PRÀCTIC (30%): En segon lloc, els i les alumnes han de superar amb èxit la resolució d’un examen pràctic que es realitzarà al final de la part de Dret de l’assignatura. En l’examen pràctic es planteja un supòsit a partir del qual s’han de respondre un conjunt de preguntes (entre dos i quatre) en un temps aproximat d’una hora. Per realitzar l’examen es poden consultar totes les normes que siguin necessàries. L’objectiu d’aquesta prova és avaluar la capacitat de l’alumnat per treballar un supòsit pràctic mitjançant: la subsumpció d’uns fets en la norma, l’ordenació de les fonts, l’extracció de conseqüència jurídiques i, en darrer lloc, donant una resposta motivada, coherent i fonamentada jurídicament. Per tal de superar amb èxit aquesta prova pràctica, és fonamental haver practicat amb anterioritat a través dels casos pràctics que setmanalment es resoldran durant el curs. Per aprovar l’examen pràctic cal obtenir una nota mínima de 5 sobre 10.
  3. CASOS PRÁCTICS (20%): Es valora el grau d’assoliment en a realització dels casos pràctics, així com la participació activa en el desenvolupament de l’assignatura i en especial de les sessions de seminari. Cal assistir presencialement als casos pràctics.
  4. TERTÚLIA I RECENSIÓ (25%): Els alumnes han de realitzar una lectura que s'assignarà al principi de curs. A mitjans de curs es farà una tertúlia en grups de 5 persones aproximadament, sobre el contingut de la lectura i, a més, els alumnes presentaran una recensió de l'obra. La recensió s'ha de presentar abans del dia de la tertúlia. Ambdues activitats seran valorades conjuntament i al seu través els alumnes han de demostrar la comprensió de l'obra i la seva capacitat d'anàlisi crítica, així com la seva habilitat per expressar-se oralment.

Notes addicionals sobre l’avaluació de la part de Dret:

Quant a Aspectes Ètics i Deontològics, l’avaluació es basarà en els següents elements:

  1. Avaluació continuada, a partir de l’assistència i participació en els debats en les sessions i exposició de l’alumne dels temes com representant del grup.
  2. Examen escrit tipus tema.
  3. Entrega d’un treball amb dos casos clínics reals on aparegui també la seva discussió bioètica.
  4. Altres: a. Possibilitat de realització d’un treball addicional per pujar nota, acordat amb l’alumne i els professors.

 

            

 

Bibliografia i recursos d'informació

Quant a Dret, amb caràcter general i des d’una òptica de conjunt, poden destacar-se les següents obres:

  1. González Vaqué, Luís. Lecciones de Derecho Alimentario 2015-2016, Cizur Menor (Navarra), Aranzadi, 2015.
  2. Cierco Seira, César. Administración Pública y Salud Colectiva, Comares, Granada, 2006.
  3. Cierco Seira, César. «El principio de precaución: reflexiones sobre su contenido y alcance en el Derecho Comunitario y español», en Revista de Administración Pública, nú. 163, 2004.
  4. Esquinas Alcázar, José et al. (coord.), Derecho a la alimentación y soberanía alimentaria, Córdoba, Oficina de Cooperación Internacional al Desarrollo, Diputación de Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba, 2008.
  5. Gónzalez Ríos, Isabel. Sanidad animal y seguridad alimentaria en los productos de origen animal, Comares, Granada, 2004.
  6. Guillén Caramés, Javier. El Estatuto jurídico del consumidor. Política comunitaria, bases constitucionales y actividad de la Administración, Civitas, Madrid, 2002.
  7. López González, José Ignacio. Lecciones de derecho alimentario, Sevilla, Hispalex, 2010.
  8. Montagut, Xavier i Gascón, Jordi. Alimentos Desperdiciados. Un análisis del derroche alimentario desde la soberanía alimentaria, Barcelona, Icaria Editorial, 2014..
  9. Nestlé, Marion. Food Politics. How the Food Industry Influencse Nutrition and Health, Berkley and Los Angeles (California), University of California Press, 2002.
  10. Recuerda Girela, Miguel Ángel. Seguridad alimentaria y nuevos alimentos. Régimen jurídico-administrativo, Aranzadi, Cizur Menor, 2006.
  11. Rodríguez Font, Mariola. Régimen jurídico de la seguridad alimentaria. De la polícía administrativa a la gestión de riesgos, Madrid-Barcelona, Marcial Pons, 2007.
  12. Salamero Teixidó, Laura (Dir.), Manual Básico de Derecho Alimientario, Valencia, Tirant Lo Blanch, 2019.
  13. Ziegler, Jean. La fam al món explicada al meu fill. Barcelona, LaButxaca, 2010.

Pel que fa a Ètica i Deontologia, es recomanen les següents obres:

  1. Abel Francesc. Bioètica: orígenes, presente y futuro. Institut Borja de Bioètica. Fundación Mapfre Medicina. Ed. Mapfre. 2001.
  2. Amor Pan JR. Introducción a la bioética. PPC, Madrid, 2005
  3. Carrera Joan. Una ètica per la bioètica. Ed. Institut Borja de Bioètica. San Cugat. 1999.
  4. Torralba Francesc. Antropologia del cuidar. Ed. Institut Borja de Bioètica. San Cugat 1998.
  5. Institut Borja de Bioètica. Ensayos de Bioética. Institut Borja de Bioética. 2000.
  6. Basic Ethical Principles in European Bioethics and Biolaw. Report Biomed-II Project. Vol. 1. Autonomy, Dignity, Integrity and Vulnerability. Institut Borja de Bioètica. 2000.
  7. Basic Ethical Principles in European Bioethics and Biolaw. Vol. 2. Partner’s Research. Biomed-II Project. Institut Borja Bioètica. 2000.
  8. Abel F. El Comité de Etica. Labor Hospitalaria, Barcelona. 209. 1988. 207-223.
  9. Abel F. Sobre el dolor y el derecho a una muerte digna. Labor Hospitalaria. Barcelona. 222 :1991.
  10. Abel F. Coordinador Libro Distribución de recursos escasos y opciones sanitarias. Institut Borja de Bioética y Fundación Mafre Medicina. SG editores. Barcelona 1996.
  11. Abel F. El diàleg bioétic albirant el tercer mil·lenni. Discurs d’ingrés a la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya. Barcelona. 1999.
  12. Camps Victoria. Virtudes públicas. Ed. Espasa Calpe. Madrid. 1996.
  13. Cortina Adela Coordinadora. Libro: 10 palabras clave en ética. Ed. Verbo Divino. Pamplona. 1994.
  14. Cortina Adela. Ética aplicada y democracia radical. Ed. Tecnos. Madrid. 1997.
  15. Cuyás Manuel. Cuestiones de bioética. Institut Borja de Bioética. Fundación Mafre Medicina. 1997.
  16. Engelhardt H.T. Los fundamentos de la bioética. Ed. Paidos Básica. Barcelona. 1995.
  17. Gafo J. Fundamentacion de la bioética y manipulación genética. Ed. UCPM. Madrid. 1988.
  18. Gracia D. Fundamentos de Bioética. Ed. Eudema. Madrid. 1989.
  19. Gracia D. Procedimientos de decisión en ética clínica. Ed. Eudema. 1991.
  20. Kuhn T.S. La estructura de las revoluciones científicas. Ed. Fondo de Cultura Económica. México. 1995.
  21. Torralba Francesc. El sofriment, Un nou tabú. Ed. Claret. Barcelona. 1995.
  22. Bioethics Line. Internet.

 

Enllaços d’interès

  1. Actualidad en Derecho Sanitario: www.actualderechosanitario.com
  2. Asociación Española de Derecho Sanitario: www.aeds.org
  3. Asociación Juristas de la Salud: https://www.ajs.es/revista-derecho-y-salud#
  4. MAPAMA, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación: https://www.mapa.gob.es/es/
  5. AESAN: Agencia española Seguridad alimentaria y Nutrición: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/home/aecosan_inicio.htm
  6. CoDiNuCat: https://www.codinucat.cat/
  7. Institut Borja de Bioètica – Universitat Ramon Llull: http://www.ibbioetica.org/in_cat.html
  8. Comitè de Bioètica de Catalunya: http://www.gencat.net/salut
  9. Declaració de Drets Humans: www.unhchr.ch/udhr/lang/spn.htm
  10. Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/fildt
  11. Ministerio de Sanidad: www.msc.es
  12. Organització Mundial de la Salut: www.who.es
  13. Revista electrònica bioètica i debat: http://www.bioetica-debat.org

 

PDF