Castellano English
GUIA DOCENT
ANTROPOLOGIA
Coordinació:
BRETON SOLO DE ZALDIVAR, VICTOR
Any acadèmic 2019-20
GUIA DOCENT: ANTROPOLOGIA 2019-20

Informació general de l'assignatura
DenominacióANTROPOLOGIA
Codi100607
Semestre d'impartició1R Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA
Caràcter
Grau/MàsterCursCaràcterModalitat
Doble titulació: Grau en Nutrició Humana i Dietètica i Grau en Fisioteràpia1TRONCALPresencial
Grau en Nutrició Humana i Dietètica1TRONCALPresencial
Nombre de crèdits assignatura (ECTS)6
Tipus d'activitat, crèdits i grups
Tipus d'activitatPRAULATEORIA
Nombre de crèdits33
Nombre de grups32
CoordinacióBRETON SOLO DE ZALDIVAR, VICTOR
Departament/sHISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA SOCIAL
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiantMagistral: 30 hores
Pràctica: 30 hores x 2 grups (Lleida)

Magistral: 30 hores
Pràctica: 30 hores (Igualada)

H Presencials 60 H. No Presecials 90

Idioma/es d'imparticióCastellà i català
Distribució de crèdits4 crèdits teòrics que es tradueixen en classes presencials i 2 pràctics que es concreten en un treball de recerca en grup i en varies sessions de discussió i comentaris de text.
Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a (s/es)Crèdits impartits pel professoratHorari de tutoria/lloc
BRETON SOLO DE ZALDIVAR, VICTORbreton@hahs.udl.cat9
MULET PASCUAL, MARGALIDAmargalida.mulet@hahs.udl.cat6
Informació complementària de l'assignatura

Introducció a l’assignatura i contextualització dins de l’ensenyament

L'alimentació, el comportament alimentari dels éssers humans, no pot reduir-se a un fet biològic o de nutrició, sinó que té una dimensió cultural important. Partint d'aquesta premissa, l'assignatura està plantejada per oferir a l'alumnat una visió el més completa possible dels factors socials i culturals que condicionen la variabilitat i la diversitat de les pautes alimentàries en les diferents societats al llarg del temps. A tal fi, i atès que la matèria s'ofereix en una titulació amb estudiants poc familiaritzats amb les ciències socials, es prioritzarà l'anàlisi d'això que convencionalment denominem com a “cultura” i que constitueix la “closca” que engloba i condiciona el fet alimentari.

Objectius acadèmics de l'assignatura
  1. Reconèixer les característiques de l'estudi científic de la cultura alimentària i la societat
  2. Conèixer la complexitat del fet alimentari, sobretot en la seva dimensió soci-cultural
  3. Comprendre i explicar la gran variabilitat social en els comportaments alimentaris a partir de la comparació intercultural
  4. Conèixer i avaluar la poli-funcionalitat de l'alimentació i la complexa relació existent entre l'alimentació, la societat i la cultura
  5. Conèixer els impactes que els diferents sistemes agroalimentaris tenen als espais i societats rurals
  6. Entendre la dinàmica dels processos de desenvolupament / subdesenvolupament al món contemporani i les seves conseqüències des de l'òptica de la dieta
Competències significatives

Generals i transversals:

Específiques:

Continguts fonamentals de l'assignatura
  1. A manera d'introducció: cultura i societat
  1. Antropologia Social, cultura i alimentació
  1. Condicionants biològics de l'alimentació
  1. Nutrició, cultura i adaptació
  1. Relacions socials i alimentació
  1. Creixement econòmic i canvis alimentaris al món contemporani
  1. Planificació alimentària i programes d'ajuda econòmica
Eixos metodològics de l'assignatura

L'assignatura combina les classes presencials, en les quals es fomentarà la participació activa de l'alumnat, amb sessions de pràctiques fonamentades en comentaris en grup a textos emblemàtics en l'àmbit de la matèria, i en l'elaboració d'una petita recerca comparativa, també en grups, que serà socialitzada al final de l'assignatura.

CARACTERÍSTIQUES DE LES PRÀCTIQUES

Caldrà realitzar dos tipus de tasques en concepte de pràctiques:

1. Exposició i discussió de lectures sobre temes específics:

2. Treball a realitzar en grups:

  1. Entrevistes qualitatives a cada membre de la unitat domèstica / residencial de cara a esbrinar les seves idees sobre l'alimentació:
  1. Recollida de dades quantitatives. A tal fi, s'haurà d'elaborar una fitxa de recollida d'informació (fitxa que s'adjuntarà al final del treball, a manera d'annex). En aquesta fitxa, hauran de consignar-se informacions ordenades per temes tals com:

COMPRAR

  • Diari
  • Extraordinari
  • Quin tipus de productes?
  • On? (petits comerços, grans superfícies, mercats, etc.)
  • Qui compra què?

PREPARAR

  • Diari
  • Extraordinari
  • Qui cuina?
  • Com es distribueixen les tasques relacionades amb la preparació dels aliments entre els diferents membres de la unitat?

CONSUMIR

  • Diari
  • Extraordinari
  • On menja cada membre de la unitat?
  • Com es distribueixen les tasques relacionades amb el consum entre els diferents membres de la unitat?
  • Com es distribueixen (reparteixen) els aliments, i sobre la base de quins criteris (edat, gènere, estatus)?
  • Què menja cada membre de la unitat?

L'ideal seria poder comptar amb informació exhaustiva, almenys, durant una setmana completa per a cada cas analitzat. Després es tracta de:

Pla de desenvolupament de l'assignatura

 

Tipus Activitat

Descripció resumida de l’activitat

(Títol de tema o activitat pràctica)

 

Dedicació

(hores)

Setmana

Objectiu

Formatiu

TEÓRICA

Tema 1. A manera d'introducció: cultura i societat

4

1 y 2

1

TEÓRICA

Tema 2. Antropologia Social, cultura i alimentació

4

3 y 4

1 y 2

TEÓRICA

Tema 3. Condicionants biològics de l'alimentació

4

5 y 6

2 y 3

TEÓRICA

Tema 4. Nutrició, cultura i adaptació

6

7, 8 y 9

3 y 4

TEÓRICA

Tema 5. Relacions socials i alimentació

4

10 y 11

3 y 4

TEÓRICA

Tema 6. Creixement econòmic i canvis alimentaris al món contemporani

4

12 y 13

5

TEÓRICA

Tema 7. Planificació alimentària i programes d'ajuda econòmica

4

14 y 15

5

PRÁCTICA

Exposició, crítica i discussió de textos

9 x 2

2-12

1-5

PRÁCTICA

Exposició dels treballs en grup

6 x 2

13-15

1-5

 

Sistema d'avaluació

Avaluació

% de la nota

PART TEÒRICA:

 

20%

20%

20%

1º control

2º control

3º control

PART PRÀCTICA:

 

Exposició text en grup (a determinar)

20%

Recerca en grup

20%

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

CARRASCO, S. (1992): Antropologia i alimentació. Una proposta per a l'estudi de la cultura alimentària. Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.

CONTRERAS, J. (1993): Antropología de la alimentación. Eudema, Madrid.

CONTRERAS, J. [Ed.] (1995): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Publicaciones de la Universidad de Barcelona, Barcelona.

FISCHLER, Cl. (1995): El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Anagrama, Barcelona.

GUIDONET RIERA, A. (2016) La antropología de la alimentación. UOC, Barcelona.

GRACIA, M. (1996): Paradojas de la alimentación contemporánea. Icaria, Barcelona.

HARRIS, M. (1989): Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Alianza Universidad, Madrid.

PLOEG, J.D. van der (2010) Nuevos campesinos. Campesinos e imperios alimentarios. Icaria, Barcelona

RICHTIE, C.A. (1986): Comida y civilización. De cómo los gustos alimenticios han modificado la Historia. Alianza Editorial, Madrid.

Bibliografia complementària

CHAYANOV, A.V. (1985): La organización de la unidad económica campesina. Nueva Visión, Buenos Aires.

COHEN, M.N. (1981): La crisis alimentaria de la prehistoria. La superpoblación y los orígenes de la agricultura. Alianza Universidad, Madrid.

CONTRERAS, J. (1997): “Alimentación y sociedad. Sociología del consumo alimentario en España”, en GOMEZ, C.; GONZALEZ, J.J. [Eds.]: Agricultura y sociedad en la España contemporánea. CIS / MAPA, Madrid, pp. 417-451.

CORDON, F. (1980): Cocinar hizo al hombre. Ed. Tusquets, Barcelona.

CROSBY, A.W. (1988): Imperialismo ecológico. La expansión biológica de Europa, 900-1900. Crítica, Barcelona.

DOGLIOTTI, F.; MONTAGUT, X. (2006) Alimentos globalizados. Soberanía alimentaria y comercio justo. Icaria, Barcelona.

FIELDHOUSE, P. (1986): Food, nutrition, customs and culture. Croom Helm, Londres.

FISCHLER, Cl. (1995): El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Anagrama, Barcelona.

GARRABOU SEGURA, R.; GONZÁLEZ DE MOLINA, M. [Ed.] (2010) La reposición de la fertilidad en los sistemas agrarios tradicionales. Icaria, Barcelona.

GASCÓN, J.; MONTAGUT, X. (2015) Banco de alimentos: ¿Combatir el hambre con las sobras? Icaria, Barcelona.

GOODY, J. (1982): Cooking, Cuisine and Class: A Study in Comparative Sociology. Cambridge University Press. Cambridge.

GRACIA, M. [Ed.] (2002): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona.

HARRIS, M.; ROSS, E. [Eds.] (1988): Food in evolution. Toward a theory of human food habits. Temple University Press, Temple.

HARRIS, M. (1982): Caníbales y reyes. Argos Vergara, Barcelona.

HARRIS, M. (1987): Introducción a la antropología general. Alianza, Madrid.

HARRIS, M. (1992): Nuestra especie. Alianza, Madrid.

HOLT-GIMÉNEZ, E. [Ed.] (2013) Movimientos alimentarios unidos. Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios. Icaria, Barcelona.

LLOBERA, J.R. [Ed.] (1981): Antropología económica. Textos etnográficos. Anagrama, Barcelona.

MAZOYER, M.; ROUDART, L. (2016) Historia de las agriculturas del mundo. KRK, Oviedo.

MINTZ, S. (1986): Sweetness and Power: The Place of Sugar in Modern History. The Viking Press, Nueva York.

MONTAGUT, X.; GASCÓN, J. (2014) Alimentos desperdiciados. Icaria & IAEN, Barcelona & Quito.

SAHLINS, M. (1977): Economía de la Edad de Piedra. Akal Editor, Madrid.

SEVILLA GUZMAN, E.; GONZALEZ DE MOLINA, M. [Eds.] (1993): Ecología, Campesinado e Historia. Ediciones de La Piqueta, Madrid.

TANNAHILL, R. (1973): Food in History. Stein and Day. Nueva York.

TOUSSAINT-SAMAT, M. (1987-1992): Historia natural y moral de los alimentos. Alianza Editorial, Madrid.

V.V.A.A. (1988): Carencia alimentaria. Una perspectiva antropológica. Ediciones del Serbal / UNESCO, Barcelona.

 

Lectures obligatòries

  1. HARRIS, M. (1987): "La naturaleza de la cultura", en Introducción a la Antropología General. Alianza Editorial, Madrid, pp. 123-136.
  2. FISCHLER, C. (1995): “Lo incomible, lo comestible y el orden culinario”, en El (h)omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Anagrama, Barcelona, pp. 27-39.
  3. CONTRERAS, J. (2002): “Los aspectos culturales del consumo de carne”, en GRACIA, M. [Ed.]: Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona, pp. 221-248.
  4. GARCIA GIMENO, C. (2002): “El vegetarianismo, ¿dieta prudente o estilo de vida?”, en GRACIA, M. [Ed.]: Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona, pp. 249-275.
  5. ROSS, E.B. (1995): “Una revisión de las tendencias dietéticas desde los cazadores-recolectores hasta las sociedades capitalistas modernas”, en CONTRERAS, J. [Ed.]: Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, pp. 259-306.
  6. GRACIA, M. (2992): “Los trastornos alimentarios como trastornos culturales: la construcción social de la anorexia nerviosa”, en GRACIA, M. [Ed.]: Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Ariel, Barcelona, pp. 349-377.
  7. CONTRERAS, J. (1999): “Paisajes y mercados: globalización y particularismos en los sistemas alimentarios”, en Alimentación y cultura. Actas del Congreso Internacional, 1998. Museo Nacional de Antropología / La Val de Onsera, Madrid, pp. 689-710.
  8. BRETÓN, V. (2009): “¿Continuarán muriendo de hambre millones de personas en el siglo XXI?”, en Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, nº 224, pp. 69-109.
  9. VIVAS, E. (2006) “Quí i què en el moviment del comerç just”, en MONTAGUT, X.; VIVAS, E. [Ed.]: ¿Cap a on va el comerç just? Icaria, Barcelona, pp.11-27
  10. AHMADI, B. (2013) “Racismo y justicia alimentaria. El caso de Oakland, EEUU”, en HOLT-GIMÉNEZ, E. [Ed.] Movimientos alimentarios unidos. Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios. Icaria, Barcelona, pp. 181-196.

 

PDF