Castellano English
GUIA DOCENT
ANATOMIA HUMANA
Coordinació:
TARABAL MOSTAZO, OLGA
Any acadèmic 2019-20
GUIA DOCENT: ANATOMIA HUMANA 2019-20

Informació general de l'assignatura
DenominacióANATOMIA HUMANA
Codi100603
Semestre d'impartició1R Q(SEMESTRE) AVALUACIÓ CONTINUADA
Caràcter
Grau/MàsterCursCaràcterModalitat
Grau en Nutrició Humana i Dietètica1TRONCALPresencial
Nombre de crèdits assignatura (ECTS)9
Tipus d'activitat, crèdits i grups
Tipus d'activitatPRALABPRAULATEORIA
Nombre de crèdits1.625.4
Nombre de grups421
CoordinacióTARABAL MOSTAZO, OLGA
Departament/sMEDICINA EXPERIMENTAL
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiantH. Presencials 90
H. No Presecials 135


Idioma/es d'imparticióCatalà i Castellà
Anglès
Distribució de crèditsActivitat Presencial: 45 Anatomia + 45 Histologia
Magistral: 29 Anatomia + 25 Histologia
Pràctica: 4 Anatomia + 12 Histologia
Seminari; 12 Anatomia + 8 Histologia
Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a (s/es)Crèdits impartits pel professoratHorari de tutoria/lloc
GARCERA TERUEL, ANAana.garcera@cmb.udl.cat2,4
HERNANDEZ ESTAÑOL, SARAsara.hernandez@mex.udl.cat6,9
SOLER TATCHE, ROSA MARIArosa.soler@cmb.udl.cat2
TARABAL MOSTAZO, OLGAolga.tarabal@mex.udl.cat4,5
Informació complementària de l'assignatura

L’assignatura d’Anatomia Humana és una matèria de formació bàsica i obligatòria que s’imparteix en el primer semestre del primer curs de la titulació de Nutrició Humana i Dietètica.

L’objectiu de l’assignatura és que els alumnes coneguin i sàpiguen reconèixer l’estructura anatòmica e histològica normal dels diferents sistemes i aparells del cos humà en les diferents etapes de la vida (des de l’etapa embrionària fins a la vellesa) donant especial rellevància als sistemes relacionats amb els processos d’alimentació, com l’aparell digestiu i el sistema endocrí.

Es també objectiu que els alumnes sàpiguen integrar i aplicar els coneixements per entendre e interpretar la fisiologia i la patologia humana, especialment les relacionades amb els processos d’alimentació.

Per facilitar la consecució dels objectius teòrics i pràctics d’aquesta assignatura, s’utilitzaran com a recursos pedagògics els dossiers electrònics (mitjançant l’ús d’apunts electrònics), els seminaris i els pràctiques a les aules d'informàtica, als laboratoris d’anatomia (osteoteca i sala de dissecció) e histologia (lab. microscopia).

Objectius acadèmics de l'assignatura

A nivell de coneixement:

Conèixer i comprendre els conceptes de teixit, aparell i sistema corporal.

Conèixer i diferenciar l’estructura histològica bàsica dels diferents teixits del cos humà.

Conèixer les bases histològiques dels aparells i sistemes corporals, i amb més detall la de l’aparell digestiu i sistema endocrí.

Conèixer i diferenciar l’estructura anatòmica bàsica dels diferents sistemes i aparells del cos humà, i especialment la de l’aparell digestiu i sistema endocrí.

Conèixer els aspectes bàsics del desenvolupament del cos humà, des de la fase embrionària fins a la edat adulta, així com la seva evolució cap a la vellesa.

Conèixer la terminologia i el llenguatge científic bàsic relacionat amb la Histologia i la Anatomia.

 

 

A nivell de capacitats i aplicació:

 

Conèixer i distingir els diferents teixits del cos humà en imatges microscòpiques.

Conèixer i distingir els diferents sistemes i aparells del cos humà en preparacions macroscòpiques i models anatòmics, així com en imatges obtingudes amb diferents tècniques d’exploració mèdica com radiografia, tomografia i ressonància.

Saber integrar i aplicar els conceptes adquirits sobre l’estructura normal del cos per entendre e interpretar la fisiologia i la patologia humana.

Aprendre a utilitzar textos i atlas d’Histologia i Anatomia per buscar selectivament la informació necessària.

Entendre, interpretar i discutir críticament articles científics basats en treballs histològics i anatòmics.

Aprendre a realitzar treballs en equip per la resolució de problemes

Saber utilitzar l’entorn tecnològic informàtic necessari per a la seva formació; principalment el Campus Virtual, la cerca d’informació per internet i manejar a nivell d’usuari paquets d’informàtics.

Cercar i seleccionar la informació obtinguda utilitzant les eines informàtiques per analitzar-la i processar-la, adquirint a la vegada hàbits d’autoformació.

 

A nivell de valors i actituds:

Comprendre la necessitat d’una formació morfològica bàsica del cos humà pel futur professional dins de l’àmbit de les ciències de la salut.

Competències significatives

Especifiques

Objectius

 

1 Conèixer l’estructura i funció dels cos humà, des del nivell molecular a l’organisme complet, en les diferents etapes de la vida.

 

 

Transversals

Activitats

Avaluació

Coneixement de l’anglès científic

Lectura d’articles científics en anglès

Avaluació dels coneixements

adquirits i comentats als seminaris.

 

 

Continguts fonamentals de l'assignatura

Anatomia Humana

 

Tema 1. Conceptes bàsics de la estructura del cos humà. Bases anatòmiques . Definició de teixits, òrgans, sistemes, aparells. Posició anatòmica. Plànols, eixos, moviments.

 

Tema 2. Embriologia general. Aspectes generals del desenvolupament embrionari i fetal.

 

Tema 3. Anatomia de l’aparell Locomotor. Sistemes esquelètic i muscular. Aspectes bàsics de l’esquelet axial (cap i tronc) i dels membres. Aspectes bàsics de la musculatura del tronc, cap i membres. Aspectes bàsics de la vascularització i i innervació.

 

Tema 4. Sistema nerviós (1). Introducció. Encèfal. Cervell, àrees. Tronc del encèfal. Cerebel. Substància blanca i substància gris, cortex i nuclis. Parells cranials. Rinencèfal. Sistema vegetatiu, simpàtic i parasimpàtic

 

Tema 5. Sistema nerviós (2). Meninges, cavitats ventriculars. Líquid cefalo-raquidi. Vascularització. Medul.la espinal. Nervis raquidis.

 

Trema 6. Anatomia del Sistema Cardio-vascular. Cor i grans vasos. Pericardi. Vasos coronaris. Innervació cardiaca i sistema de conducció. Sistema linfàtic. Mediastí.

 

Tema 7. Anatomia de l’aparell Respiratori.  Fosses nasals. Laringe i fonació. Tràquia. Bronquis i Pulmons. Pleura. Vascularització i innervació.

 

Tema 8. Aparell digestiu (1). Cavitat bucal. Articulació temporomandibular i Ms. Mastegadors.

Dents. Llengua. Glàndules salivals. Vascularització i innervació.

 

Tema 9. Aparell digestiu (2). Faringe. Comunicacions, i relacions amb ap. Respiratori. Glàndules endocrines del coll. Descripció i relacions. Esòfag, estructura, trajecte i relacions mediastiniques.

 

Tema 10. Aparell digestiu (3). Peritoneu i compartimentització de la cavitat abdominal.

Compartiment supramesocòlic. Definició, límits i contingut. Estómac. Vascularització i innervació.

Duodè-Pàncreas. Melsa. Morfologia i relacions. Vascularització i innervació.

 

Tema 11. Aparell digestiu (4). Fetge. Morfologia i relacions. Vascularització i innervació.

Vies biliars, intra i extrahepàtiques. Relacions.

 

Tema 12. Aparell digestiu (5). Compartiment inframesocòlicBudell prim. Jejú-ileó. Descripció, disposició I relacions. Vascularització.

Budell gros. Cec, colon ascendent, transvers i descendent. Relacions, vascularització. Colon sigmoïde. Recte. Morfologia i relacions amb la pelvis. Vascularització.

 

Tema 13. Sistema Urinari. Ronyons i glànd. suprarenals. Relacions, situació i vascularització.

Urèter, bufeta urinària i uretra. Relacions i diferències segons el sexe. Vascularització.

 

Tema 14. Sistema Reproductor.Aparell reproductor masculí. Testicle. Epididim. Conducte deferent. Bosses escrotals i cordó espermàtic. Penis I cossos erèctils. Glàndules anexes i relacions.  Vascularització.

 

Tema 15. Sistema Reproductor. Aparell reproductor femení.  Ovaris i trompes uterines. Úter. Vagina. Vulva. Glàndules anexes i relacions. Glàndules mamaries. Vascularització.

 

Histologia Humana

 

Tema 1. Introducció a l’estudi dels teixits, òrgans, aparells i sistemes de l’organisme.

Concepte de teixit. Elements constitutius dels teixits: cèl·lules, matriu extracel·lular, líquid tissular. Classificació dels teixits. Concepte d’aparell i sistema.

 

Tema 2. El teixit epitelial i el teixit connectiu. Concepte, origen i distribució dels epitelis de revestiment. Estructura general. Classificació dels epitelis. Epitelis de revestiment i epitelis glandulars. Concepte i organització general del teixit connectiu. Estructura i composició de la matriu extracel·lular: fibres del teixit connectiu i substància bàsica. Cèl·lules del teixit connectiu. Varietats del teixit connectiu. Histofiosiologia.

 

Tema 3. Teixit cartilaginós i teixit ossi. Concepte de cartílag. Els condròcits i la matriu cartilaginosa. Nutrició del cartílag. Tipus de cartílag. Processos involutius. Concepte de teixit ossi. Els ossos i els seus elements constitutius. Estructura macroscòpica dels ossos. Estructura microscòpica dels ossos. Vascularització i innervació de l’os. Histofisiologia.

 

Tema 4 . Teixit muscular i teixit nerviós. Concepte i classificació del teixit muscular. Organització histològica del múscul esquelètic. Composició de las miofibretes i concepte de sarcòmera. La fibra muscular cardíaca i la fibra muscular llisa. El teixit nerviós: neurona, sinapsis i neuroglia. Morfologia i estructura general de la neurona. Tipus de neurones. Concepte de sinapsi. Classificació de les sinapsis. La sinapsi neuromuscular o placa motora: estructura i histofisiologia. La neuròglia, concepte i classificació. Concepte de fibra nerviosa. Estructura i classificació de les fibres nervioses. La beina de mielina. Histofisiologia.

 

Tema 5. El sistema tegumentari. Estructura general de la pell. L’epidermis, la dermis i la hipodermis: estructura i variacions regionals. El queratinòcit i el procés de la queratinització. Els melanòcits,  les cèl·lules de Langerhans i les cèl·lules de Merkel. Els anexos de la pell: el pèl, les ungles i les glàndules de la pell. Vascularització i innervació de la pell.

 

Tema 6. La sang i la hematopoiesi. Concepte i composició de la sang. Les cèl·lules sanguínies: estructura i funció. La fórmula leucocitària en l’estat de salut. Les plaquetes: estructura i funció. Concepte d’hematopoesi. Organització histològica de la medul·la òssia. Formació de les cèl·lules sanguínies i de les plaquetes.

 

Tema 7. El sistema circulatori. Concepte. Components tissulars i organització bàsica de la paret vascular. La nutrició i innervació de la paret vascular. Estructura general i classificació de capil·lars, artèries i venes. Organització general del cor. Vascularització i innervació del cor. Histofisiologia.

 

Tema 8. Aparell respiratori. Concepte d’aparell respiratori. La porció conductora i la zona respiratòria. La nasofaringe, la laringe, la tràquea i els bronquis extrapulmonars. Els pulmons: estructura interna. Estructura histològica de les vies aèries intrapulmonars. Els alvèols: estructura de la paret alveolar i cèl·lules alveolars. La pleura. Vascularització i innervació dels pulmons. Histofisiologia de l’aparell respiratori.

 

Tema 9. Aparell digestiu (I): cavitat oral, llengua, dents i glàndules salivals. Concepte d’aparell digestiu. Estructura general del tracte digestiu. Cavitat oral: organització histològica. El paladar. La llengua: la mucosa i les papil·les linguals. Els botons gustatius. Generalitats i tipus de dents. Estructura histològica de les dents: dentina, esmalt, ciment, polpa, membrana periodontal. L’os alveolar. La geniva. Irrigació i innervació de les dents. Les glàndules salivals: concepte i estructura general.

 

Tema 10. Aparell digestiu (II): faringe, esòfag i estómac. La faringe i esòfag: estructura histològica. Les glàndules esofàgiques. L’estómac: estructura i organització histològica de la seva paret. Les glàndules gàstriques: classificació i citologia. Renovació cel·lular i reparació de l’epiteli gàstric. Vascularització i innervació.

 

Tema 11. Aparell digestiu (III): intestí i glàndules annexes al tub digestiu. L’intestí prim: organització histològica de la seva paret; especialitzacions superficials de la mucosa; citologia de l’epiteli; diferències histològiques regionals. L’intestí gros: estructura histològica; citologia de l’epiteli de l’intestí gros. Renovació cel·lular i regeneració de l’epiteli intestinal. Arquitectura microscòpica del fetge. Concepte de lobulació hepàtica. L’hepatòcit: citologia i funció. Regeneració del fetge. Conductes biliars i vesícula biliar. Concepte i estructura general del pàncrees. Organització histològica del pàncrees exocrí. Vascularització i innervació.

 

Tema 12. Sistema endocrí (I): La hipòfisi i les glàndules tiroides i paratiroides. Concepte de sistema endocrí. Característiques generals de les glàndules endocrines i del sistema neuroendocrí difús. La hipòfisi: estructura general; l’adenohipòfisi i la neurohipòfisi. Estructura histològica de la glàndula tiroide. Cèl·lules que constitueixen la glàndula. Estructura histològica de les paratiroides. Cèl·lules que constitueixen les glàndules paratiroides. Vascularització i innervació. Histofisiologia.

 

Tema 13. Sistema endocrí (II): Glàndula suprarenal, pàncreas endocrí, glàndula pineal i sistema neuroendocrí difús (SND). Estructura de la glàndula suprarenal: l’escorça i la medul·la. Citologia de les cèl·lules corticals i medul·lars. El pàncrees endocrí: estructura dels illots de Langerhans i  citologia de les cèl·lules dels illots. La glàndula pineal: organització histològica. Vascularització i innervació. Concepte de SND. Distribució de las cèl·lules del SND. Estructura de les cèl·lules neuroendocrines. Histofisiologia.

 

Tema 14. Aparell urinari. Concepte d’aparell urinari. El ronyó, estructura histològica general. La nefrona. Els tubs col·lectors. L’interstici renal. L’aparell juxtaglomerular. Estructura histològica general de les vies urinàries excretores: calzes, la pelvis renal i l’urèter. La bufeta de l’orina. La uretra masculina. La uretra femenina. Vascularització i innervació. Histofisiologia.

 

Tema 15. Aparell reproductor. Concepte d’aparell reproductor. Disposició general de l’aparell reproductor masculí. El testicle: estructura general. Els túbuls seminífers i el teixit intersticial. Les vies espermàtiques. Glàndules accessòries. Disposició general de l’aparell reproductor femení. L’ovari: estructura general. Els fol·licles ovàrics i el teixit intersticial. Les trompes de Fal·lopi, l’úter, el coll uterí i la vagina. Vascularització i innervació. Histofisiologia.

 


 

 

Eixos metodològics de l'assignatura

Activitat

Objectiu

Descripció

Classes

1.1,1.2,

Adquisició de coneixements sobre l’estructura dels teixits i dels òrgans que

magistrals

1.3,1.6,3

integren els diferents sistemes de l’organisme.

Histologia

Classes

1.1,1.4,

Adquisició de coneixements sobre l’anatomia dels diferents sistemes i

magistrals

1.5,1.6,3

aparells de l’organisme i sobre el desenvolupament del cos humà

Anatomia

Seminaris

2.3,2.4,

Aprofundir en aspectes més complexes per a facilitat la comprensió de la

Histologia

2.5,2.6,

matèria.

2.7,2.8,3

Interpretació de microfotografies de mostres histològiques.

Seminaris

2.2, 2.3, 2.4,

Reforçar els coneixements anatòmics del cos humà, i particularment els

Anatomia

2.5, 2.6

relacionats amb l’aparell digestiu. Aprendre a reconèixer l’anatomia normal i

alterada del cos humà en estudis mèdics de diagnòstic.

Pràctiques Histologia

2.1,2.4,3

Adquisició de competències per saber identificar i interpretar imatges microscòpiques i preparacions histològiques.

Pràctiques

2.2, 2.3, 2.4,

Reforçar els coneixements anatòmics del cos humà, i particularment els

Anatomia

2.5, 2.6

relacionats amb l’aparell digestiu. Aprendre l’organització topogràfica dels

diferents sistemes del cos, i traslladar aquests coneixements al

reconeixement de les diferents estructures en imatges mèdiques.

Treballs

1.1,1.2,1.3,1.6,

Adquisició de competències per saber entendre, interpretar i discutir

2.3,2.4,2.5,2.6,

críticament articles científics basats en estudis histològics o anatòmics.

2.7,2.8,3

Principalment els relacionats amb els processos nutricionals.

Tutories

1,2,3

Orientar als alumnes en l’aprenentatge de la matèria. Resoldre dubtes sobre

el contingut global de l'assignatura.

Classes magistrals

Les classes magistrals presencials tenen com a objectiu donar una visió general dels continguts teòrics que consten en el temari. Es donarà especial rellevància als temes directament relacionats amb la nutrició humana.

 

Seminaris

A)Seminaris anatomia: Per reforçar els coneixements anatòmics del cos humà, i particularment els relacionats amb l’aparell digestiu, es realitzaran seminaris on es plantejaran problemes clínics. Es  mostrarà  als  alumnes  l’anatomia  normal  i  alterada  del  cos  humà  en  estudis  mèdics  de

diagnòstic per imatge (radiografia, tomografia computeritzada, ressonància magnètica o altres).

B)Seminaris d’Histologia: Per millorar la comprensió de la matèria, es realitzaran diferents tipus de seminaris en grups de 20 alumnes:

Seminaris a l’aula d’informàtica: s’utilitzaran programes interactius d’histologia.

Seminaris d’aprofundiment: es realitzaran activitats per aprofundir en temes més complexes de la matèria.

Seminaris d’interpretació de microfotografies de preparacions histològiques.

 

Pràctiques

L’assistència a les pràctiques és obligatòria. Es realitzaran pràctiques amb grups de 20 alumnes.

A)Pràctiques de Anatomia: Per reforçar els coneixements anatòmics del cos humà, es realitzaran pràctiques en la Osteoteca amb models anatòmics.

B)Pràctiques d’Histologia: Es realitzaran en el laboratori de microscopia. Es basaran en la observació amb el microscopi òptic de teixits i òrgans de l’organisme.

 

Treballs

El treballs es realitzaran de forma individual o col·lectiva (treball en equip). Part dels treballs es realitzaran sobre temes d’interès de l’assignatura. Altres es basaran en la interpretació i discussió d’articles científics relacionats amb la matèria. Alguns dels treballs seran presentats de forma oral amb l’assistència de tots els alumnes.

 

Sistema d'avaluació

Els coneixements teòrics i pràctics d’aquesta assignatura, incloent els continguts dels seminaris i competències, seran avaluats mitjançant varies proves al llarg del semestre. Per la nota final de l’assignatura, la part d’Anatomia representa un 50% i la d’Histologia un 50%.  La nota queda distribuida de la següent manera:

ANATOMIA:

40% (de la nota final) Examen (Teoria+Seminaris)

10% (de la nota final) Examen (Pràctiques+Seminaris) (8%) +Assistència Pràctiques i Seminaris (2%)

Total: 50% (de la nota final)

 

HISTOLOGIA:

35% (de la nota final) Examen (Teoria+Seminaris)

15% (de la nota final) Examen (Pràctiques+Seminaris, 13%)+Treballs, Assistència Pràctiques i Seminaris (2%)

Total: 50% (de la nota final)

 

Per aprovar l’assignatura, s’ha de tenir els 2 blocs (Anatomia i Histologia) amb una nota mínima de 4 i que la nota final (mitja ponderada d’Anatomia i Histologia) sigui més de 5.

Si la mitja ponderada dels 2 blocs (Anatomia i Histologia) és menys de 5, caldrà presentar-se a l’examen de recuperació.

Si la nota d’alguns dels blocs és igual o major a 4, aquesta nota es guarda per la recuperació.

Bibliografia i recursos d'informació

TEXTOS D'EMBRIOLOGIA

 

SADLER T.W. LANGMAN . Embriología Médica, con orientación clínica. Ed. Panamericana, 2017.

LARSEN W. J. Embriología humana. Ed. Elsevier, 2003.

  MOORE K, PERSAUD.  Embriología Clínica. Ed. Elsevier, 2016

 

 TEXTOS D'ANATOMIA

 

LATARJET, RUIZ-LIARD. Anatomía Humana, Ed. Panamericana, 2004

MOORE, DALLEY. Anatomía con orientación clínica. Ed. Panamericana, 2013.

MARIEB E.N. Anatomía y Fisiología. Ed. Pearson Education- Addison Wesley, 2008

SNELL R.S. Anatomía Clínica, 6ª Ed. McGraw-Hill - Interamericana de España S.A.

TORTORA-DERRICKSON. Principios de Anatomia y Fisiologia. Ed. médica Panamericana, 2018.

 

 

TEXTOS D'HISTOLOGIA

 

GARTNER L.P., HIATT J.L. Histología Básica. Ed. Elsevier España, 2011.

GARTNER L.P., HIATT J.L. Histología. Texto y Atlas. Ed. McGraw-Hill Interamericana, 2002.

GARTNER L.P. Texto de Histología. Atlas a color. Ed. Elsevier, 2017.

JUNQUEIRA L.C., CARNEIRO J. Histología Básica. Ed. Masson, 2005.

KIERSZENBAUM A.L. Histología y Biología Celular. Ed. Elsevier Mosby, 2008.

OVALLE W.K., NAHIRNEY P.C. Netter's essential histology. Ed. Elsevier, 2013.

STEVENS A., LOWE J. Histología Humana. Ed.  Harcourt Brace, 2006.

YOUNG B., HEATH J.W. Wheater’s Histología Funcional. Texto y Atlas. Ed. Harcourt, 2000.

MARTÍN V. Técnicas en Histología: ¿Cómo se obtienen las muestras que se estudian al microscopio? . Amazon 2017

 

 

ATLAS D' ANATOMIA i RADIOLOGIA

 

FLECKENSTEIN; TRANUM-JESSEN. Bases Anatómicas del Diagnóstico por Imagen. 2ª Edición. Ediciones Harcourt-Elsevier, 2016.

NETTER. Atlas de Anatomía Humana. Ed. Masson, 2014.

SOBOTTA. Atlas de Anatomía. Ed. Panamericana, 2018.

  TESTUT. Atlas de disección. Ed. Salvat, 1996.

 

 ATLAS D' HISTOLOGIA

 

BOYA J. Atlas de Histología y Organografía MIcroscópica. Ed. Panamericana, 2010.

GARTNER. Atlas color de Histología. Ed. Panamericana, 2003.

GENESER F. Atlas color de Histología. Ed. Panamericana, 1992.

ROSS M.H., REITH E.J. Atlas de Histología. Ed. Doyma, 1987.

MARTÍN V. Atlas básico de Histología I: Tejidos: Manual para prácticas de Histología. Amazon 2017

MARTÍN V. Atlas básico de Histología 2. Órganos y Sistemas. Amazon 2017

 

 

ENLLAÇOS D´INTERÉS ANATOMIA

 

 

 

 

ENLLAÇOS D´INTERÉS HISTOLOGIA

 A     digital    atlas.     General    Histology.     University     of     Southern     California    School     of     Dentristy: http://www.usc.edu/hsc/dental/ghisto/

Histology   Course   Web   Site.   College   of   Medicine.   University   of   Illinois   at   Urban-Champaign: http://www.med.uiuc.edu/histo/small/atlas/slides.htm

Histology. Southern Illinois University School of Medicine: http://www.siumed.edu/~dking2/index.htm

Human Microscopy Anatomy. UC Davis Health System: http://medocs.ucdavis.edu/CHA/402/course.htm

JayDoc      HistoWeb.      Department     of      Anatomy      and      Cell      Biology.      University     of      Kansas: http://www.kumc.edu/instruction/medicine/anatomy/histoweb/index.htm

Mammalian     Histology-B408.     Department     of      Biological     Sciences.      University      of      Delaware: http://www.udel.edu/Biology/Wags/histopage/histopage.htm

Microanatomy Web Atlas. University of Texas Medical Branch: http://cellbio.utmb.edu/microanatomy/

PERLjam 2.01. Histology Image Atlas. Departament of Pathology and Laboratory Medicine. Indiana University Medical Center: http://erl.pathology.iupui.edu/

Web de Histología Humana. Facultad de Medicina de la Universidad de Salamanca: http://www3.usal.es/~histologia/

School of Anatomy and Human Biology - The University of Western Australia: http://www.lab.anhb.uwa.edu.au/mb140/ 

You tube: Histochanel:el canal de Histología- Valentín Martín Perez. https://www.youtube.com/channel/UC5hWcueyKssy2tVz1uOJW3Q/videos

 

 

 

 

 

 

PDF