|
Coordinació: | Jorge Soler González |
Any acadèmic 2014-15 |
| Denominació | HUMANITATS I MEDICINA |
| Codi | 100552 |
| Semestre d'impartició | Segon |
| Caràcter | Optatiu |
| Nombre de crèdits ECTS | 3 |
| Crèdits teòrics | 1 |
| Crèdits pràctics | 2 |
| Coordinació | Jorge Soler González |
| Horari de tutoria/lloc | A determinar |
| Departament/s | Medicina |
| Modalitat | Semipresencial |
| Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. |
| Idioma/es d'impartició | Català |
| Horari de tutoria/lloc | A determinar |
| Adreça electrònica professor/a (s/es) | jorge.soler@medicina.udl.cat |
Aprendre a observar críticament les emocions humanes del pacient malalt i les relacions que s’estableixen tenint com a base reflexiva un text literari. Desenvolupar i conrear l’observació, l’anàlisi, l’empatia i l’autoreflexió que son destreses essencials per a la cura sanitària. L’experiència permetrà consideracions i perspectives diferents respecte a la vida, la malaltia i la mort.
Es treballarà la medicina practicada amb competència narrativa, és a dir amb les habilitats d'absorbir, interpretar i respondre a les històries dels pacients (les seves narracions). Habilitats que habitualment estan destinades a les facultats de lletres i són absents en les de medicina. No obstant això, sempre és un bon moment d'incorporar-les al nostre maletí d'eines, habilitats i coneixements com un instrument més de la nostra motxilla de coneixement (Marrero M).
Pot semblar molt teòric, però, en algun moment, diguin a un pacient, d'aquests tan complexos que tant ens desconcerten: ” expliqui'm tot el que crea que jo haig de saber sobre vostè per ajudar-li” i posin tots els sentits a escoltar, només a escoltar, activament, sense escriure, sense traduir a llenguatge mèdic el que el pacient compte, immersos en la seva història, com quan llegim una bona narració en un llibre.
La humilitat narrativa reconeix que les històries dels nostres pacients no són objectes que puguem comprendre o dominar, sinó entitats dinàmiques a les quals ens podem aproximar i comunicar, mentre, alhora, romanen obertes a la seva ambigüitat i contradicció, i connectades en una constant acte-avaluació i acte-crítica apropeu i temes tals com el nostre paper en la història, les nostres expectatives de la història, les nostres responsabilitats amb la història, i la nostra identificació amb la història- com la història ens repel·leix o ens atreu perquè ens recorda un nombre d'històries personals (S. Das Gupta, The Lancet.com Vol 321 March 22, 2008).
La humilitat narrativa ens convida a reconèixer que la història pertany al pacient, que treballem amb ella, però que no podem apropiar-nos d'ella, i que hem de tenir en compte que les nostres pròpies històries modifiquen els significats d'una manera tal que pot ser que canviem totalment la història del pacient. Ens col·loca en la posició de receptors, no solament actuant sobre els altres (els pacients) sinó reconeixent una actuació mútua, recíproca d'un sobre un altre, i viceversa.
Objectius d'aprenentatge:
Segons el catàleg actual de competències de la UdL:
Competències clíniques transversals de la titulació:
Realitzar una exposició en públic, oral i escrita, de treballs científics i/o informes professionals. Conèixer els aspectes de la comunicació amb pacients, familiars i el seu entorn social: models de relació clínica, entrevista, comunicació verbal, no verbal i interferències. Donar males notícies. Entorn vital de la persona malalta.
Transversals no clíniques:
Capacitat d’anàlisi i síntesi. Raonament crític. Creativitat i iniciativa. Coneixement dels principis e implicacions de l’ètica professional. Coneixement i sensibilitat enfront els drets humans i respecte a la desigualtat i iniquitat en salut. Capacitat de comunicació oral i escrita. Capacitat de recerca i gestió de la informació.
Competencias generales:
COMPETENCIAS GENERALES
C G 4. Desarrollar la práctica profesional con respeto a la autonomía del paciente, a sus creencias y cultura.
C G 5. Reconocer las propias limitaciones y la necesidad de mantener y actualizar su competencia profesional, prestando especial importancia al aprendizaje de manera autónoma de nuevos conocimientos y técnicas y a la motivación por la calidad.
C G 6. Desarrollar la práctica profesional con respeto a otros profesionales de la salud, adquiriendo habilidades de trabajo en equipo.
C G 21. Escuchar con atención, obtener y sintetizar información pertinente acerca de los problemas que aquejan al enfermo y comprender el contenido de esta información.
C G 23. Comunicarse de modo efectivo y claro, tanto de forma oral como escrita, con los pacientes, los familiares, los medios de comunicación y otros profesionales.
C G 24. Establecer una buena comunicación interpersonal que capacite para dirigirse con eficiencia y empatía a los pacientes, a los familiares, medios de comunicación y otros profesionales.
C G 34. Tener, en la actividad profesional, un punto de vista crítico, creativo, con escepticismo constructivo y orientado a la investigación.
C G 35. Comprender la importancia y las limitaciones del pensamiento científico en el estudio, la prevención y el manejo de las enfermedades.
C G 36. Ser capaz de formular hipótesis, recolectar y valorar de forma crítica la información para la resolución de problemas, siguiendo el método científico.
L'eix central d'aquesta assignatura és desenvolupar habilitats per interpretar les experiències de l'alumne de Medicina i compartir-les amb els altres. Això amb un disseny curricular planificat permetrà percebre la diversitat cultural que engloba a les relacions humanes, reflexionant sobre els valors personals.
Avui en dia sabem que l’aprenentatge de la medicina és bo fer-lo en tots els àmbits en el que l’egregat en Medicina es podrà moure en finalitzar els seus estudis, ja que així pot conèixer la complexitat de tots els contexts i les relacions entre els metges i pacients que es poden donar fóra d’un llit hospitalari.
Poder tenir un certa reflexió en el camp humanístic ens pot ajudar a obrir-nos a tota la varietat de disciplines mèdiques, integrar la humilitat en les nostres relacions, respectar la subjectivitat i la incertesa, i deixar-nos meravellar en un món en què l’angoixa, la tristesa i la frustració que pot estar de vegades implícita en la professió i que cal reconèixer. Aquesta forma de treballar s’ha plantejat metodològicament en moltes universitats de prestigi internacional treballant les tasques creatives, imaginant interpretacions, estimulant la curiositat, inventant històries amb finals diferents i reflexionant molt sobre les emocions.
En cap moment una assignatura com aquesta pretén formar en humanitats, però sí aconseguir que els alumnes de medicina tinguin una formació amb una visió més amplia en la que poder assegurar que els components cognitius i afectius han estat presents dintre del pla d’estudis. Aquesta ment oberta ens pot ajudar a comprendre les diferents perspectives, opions i visions que poden tenir els metges i els pacients. És una oportunitat d’integrar les humanitats amb la formació bio-psico-social, demostrant un cop més que ens cal una visió holística dels processos.
El coneixement s’anirà creant de la mateixa forma que es fa al dia a dia dels professionals de la medicina, això és, llegint, reflexionant, debatin, discutint, escoltant, observant, en un conjunt d’actes que els metges fem cotidianament.
L’alumne aquest curs llegirà el llibre proposat, aquest any La casa de Dios, de Samuel Shem, i realitzarà un treball de reflexió sobre el mateix i partint de les seves experiències clíniques elaborarà una reflexió dels valors humans fonamentals. Els professors experts exposaran el tema central. El seminari es centrarà la reflexió en la solidaritat com principi de l’assistència sanitària i de la incertesa davant la malaltia. Es realitzarà una exposició oral amb posada en comú de les reflexions a partir del text. L’alumne realitzarà una recerca documental que li permetrà demostrar l’adquisició de les competències en habilitats comunicatives.
4.1. Esquema del programa
Lectura del llibre La casa de Dios i assistència a la Jornada de Medicina Narrativa amb participació i treball
L’alumne llegirà el llibre proposat, aquest any La casa de Dios, de Samuel Shem, i realitzarà un treball de reflexió sobre el mateix i partint de les seves experiències clíniques elaborarà una reflexió dels valors humans fonamentals. Els professors experts exposaran el tema central. El seminari es centrarà la reflexió en la solidaritat com principi de l’assistència sanitària i de la incertesa davant la malaltia. Es realitzarà una exposició oral amb posada en comú de les reflexions a partir del text. L’alumne realitzarà una recerca documental que li permetrà demostrar l’adquisició de les competències en habilitats comunicatives.
Assistència a la Jornada de Cinema de Bojos amb debat
Professor convidat: Dr. Jaume Baró
Es tracta de complementar la formació dels estudiants universitaris mitjançant la visió, compartida i comentada, de documents cinematogràfics, seleccionats pel seu interès i per la seva capacitat de generar reflexions i vivències que, estimulades i canalitzades pel professorat, permetin una aproximació diferent al funcionament mental, en general, i al psicopatològic, en particular.
El valor i els valors de la medicina
Professor: Josep Maria Forné
Objectiu: La medicina és un art i una ciència a la vegada. Però n’hi una ni altra possibilitat exclou la reflexió. Al contrari, ambdues la necessiten. Es proposa introduir al coneixement mèdic que adquireix l’estudiant elements de reflexió. Es pretén que el coneixement prengui més sentit i la praxi millor orientació.
Es tracta d’una proposta reflexiva més en l’àmbit epistemològic que en l’ ètic, tot i que no exclou a aquest. Per això el títol parla del valor – la pretensió i l’abast del coneixement mèdic- i els valors –allò que exigeix i aporta la pràctica mèdica. En resum, es tracta d’aportar més coneixement que informació a través de la insinuació de temes i el debat que aquests susciten.
Contingut:
1. Breu introducció històrica a la medicina:
1.1. La medicina com a creences màgico-religioses
1.2. La medicina com a resultat del coneixement empíric
1.3. La medicina coma coneixement científico-racional
2. El coneixement científic de la persona sana: L’anatomia i les disciplines morfològiques. Les disciplines fisiològiques.
3. La malaltia i la patologia: Models teòrics per definir la malaltia. Tipus de patologia.
4. Les teràpies: Què s’entén per curar? Què és el que es cura? Com curem?
5. L’acte mèdic: relació tècnica i humana entre metge i pacient.
6. El laboratori i l’hospital.
7. La medicina davant dels reptes i les oportunitats tecnològiques.
Assistència a la Jornada Mirant l'art amb ulls de metge
Professor convidat: Dr. Francisco Doña
Al llarg de la història, la professió mèdica s'ha caracteritzat per una marcada tradició humanística, la qual s'ha manifestat –entre altres coses- per la seva afició a les arts: literatura, pintura, música, escultura… Sempre hi ha hagut famosos mèdics escriptors, com els hi ha hagut també que han destacat en l'exercici de les altres arts; encara que no sigui necessari ser artista –com és lògic i natural- per estimar l'art.
No obstant això, nosaltres creiem que més enllà del plaure que pot oferir a l'espectador, l'art pot arribar a ser un valuós mitjà per incrementar la nostra formació professional. En aquesta ocasió ens centrarem en la pintura –fidel testimoni del seu temps durant bona part de la història- per les múltiples possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. Avui, gràcies a Internet, podem disposar fins i tot del nostre particular museu virtual per “mirar un quadre amb ulls de metge” i així, per exemple, conèixer als nostres avantpassats en la professió, tant a aquells que han deixat gravat el seu nom en la història de la medicina com als quals no sabríem gens d'ells si no fos –potser- perquè un pintor els va retratar. A través de la pintura, que ens mostra amb freqüència diverses escenes de l'acte mèdic, podem observar amb gran exactitud els mitjans diagnòstics i terapèutics que s'han emprat durant els successius moments històrics. I, a més, contemplant l'art amb “ulls de metge” podem trobar els signes de malaltia que apareixen en multitud de quadres, la qual cosa ens sembla un mètode especialment interessant per a la formació mèdica.
Assistència a la classe Medicina i art:
Professora convidada: Anna Otero
Aquesta classe ajuda a observar com la medicina i l’art comparteixen escenari, metodologia i recursos des d’un punt de vista historiogràfic. La primera part exposa les similituds entre la manera com un historiador de l’art examina un quadre i un metge avalua a un pacient. La segona, ressegueix i connecta el naixement i l’evolució del les malalties mentals i la seva relació amb els artistes i l’art. A través d’aquesta classe es vol reivindicar la connexió existent entre medicina i art, dues disciplines que històricament han estat més relacionades que distanciades i que actualment es continuen complementant tot i la seva segregació.
Treball de reflexió sobre “Què aporta les humanitats mèdiques a un alumne de medicina?
Es tracta de fer un treball de reflexió sobre el tema proposat. L’alumne pot elegir la següent líniea de treball:
Fer un relat de ficció inspirat en alguna visita feta a un pacient durant les pràctiques basat en la incertessa
Aquest treball consisteix en un exercici creatiu en el que cal inventar-se un relat de ficció sobre la incertessa diagnòstica que estigui inspirat en alguna situació clínica trobada durant les pràctiques o pot ser absolutament inventada. Ha de tenir una extensió mínima de 3 fulls i no hi ha extensió màxima.
Classes magistrals: Es realitzaran per a tots els alumnes. Tenen com a finalitat donar una visió general del contingut bàsic de les parts de l’assignatura
Activitats virtuals: Seran realitzades a través del campus virtual Sakai. Aprofitant aquest espai els alumnes realitzaran diferents activitats d’avaluació continuada vinculades a la preparació de continguts temàtics, l'aplicació de conceptes, i la realització i presentació de treballs.
Tutories: Es realitzaran a petició de l’alumne, són opcionals i tindran lloc sota cita prèvia per correu electrònic. Té com a objectiu principal posar en comú els continguts temàtics, orientar els aprenentatges, aclarir dubtes i ajudar en la elaboració dels treballs.
Es treballarà en moduls al segon semestre.
L’avaluació serà contínua basada en una suma de punts indepedents que donen les activitats proposades. L’alumne pot elegir la nota final segons el seu esforç.
|
Avaluació d’aprenentatges |
|
|
Tota l’avaluació és contínua i l’alumne pot assolir les notes per etapes. |
% nota final |
|
Lectura del llibre La casa de Dios i assistència a la Jornada de Medicina Narrativa amb participació i treball |
+3 punts |
|
Assistència a la Jornada de Cinema de Bojos amb debat |
+1 punt |
|
Assitència a la Jornada El valor i els valors de la medicina |
+1 punt |
|
Assistència a la Jornada de Medicina i pintura |
+1 punt |
|
Treball de reflexió sobre “Què aporta les humanitats mèdiques a un alumne de medicina?” |
+2 punt |
|
Fer un relat de ficció inspirat en alguna visita feta a un pacient durant les pràctiques basat en la incertessa |
+2 punt |
Llibres:
Articles d’especial interès per a l’assignatura:
Adreces d’Internet interessants per consultar:
PDF