Coordinació: | Dr. Antoni Rodriguez-Rosich. Professor associat Atenció Primària |
Any acadèmic 2015-16 |
Denominació | HABILITATS PRACTIQUES PER A L'EXERCICI DE LA MEDICINA |
Codi | 100550 |
Semestre d'impartició | 1r Semestre -Estudis de Grau- Set/Gen |
Caràcter | Optativa |
Nombre de crèdits ECTS | 6 |
Grups | Únic grup d'aproximadament 30 alumnes |
Crèdits teòrics | 4 |
Crèdits pràctics | 2 |
Coordinació | Dr. Antoni Rodriguez-Rosich.
Professor associat Atenció Primària |
Horari de tutoria/lloc | Concertar amb Dr. Antoni Rodriguez-Rosich.
Professor associat Atenció Primària ABS Eixample 973 280957 arodriguezrosich@gmail.com |
Departament/s | Departament de Medicina |
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiant | Les classes de temari teòric-pràctic seran 20 de 2 hores. Total 40 hores
Jornades de tallers-seminaris d'habilitats 10 de 2 hores. Total 20 hores. Tasques prèvies de preparació de les clases per l'alumne Total 10-20 hores Casos clínics de resolució i avaluació Sakai 20-30 hores |
Modalitat | Presencial |
Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. |
Idioma/es d'impartició | Català (alguna classe en castellà) |
Grau/Màster | Grau en Medicina |
Horari de tutoria/lloc | Concertar amb Dr. Antoni Rodriguez-Rosich.
Professor associat Atenció Primària ABS Eixample 973 280957 arodriguezrosich@gmail.com |
Adreça electrònica professor/a (s/es) | mbutisole@gmail.com
clotet.joan@gmail.com aespino.lleida.ics@gencat.cat afuentesbotargues@yahoo.es lmarcoest@gmail.com eparedes.lleida.ics@gencat.cat epenscal@gmail.com antoniplana@gmail.com arodriguezrosich@gmail.com psantafe.lleida.ics@gencat.cat cserna.plleida.ics@gencat.net jorgesolergonzalez@gmail.com |
1. Introducció i Presentació de l’assignatura
L’Atenció Primària (AP) té un paper rellevant en l’actual sistema sanitari sent el primer punt de contace de la comunitat amb el mateix. El rol del metge de família en l’assistència de la malaltia, en la prevenció i en la figura de gestor global de l’atenció dels seus usuaris assignats ha de ser reforçada en la formació. La participació en la docència universitària i més concretamet en el neixent Pla de Bologna en facilita transmetre aquest perfil teòric-pràctic de les competències cara a futurs graduats.
Els coneixements i habilitats dels graduats en medicina han de ser transversals, el nou professional al finalitzar els estudis de grau ha d’estar facultat per exercir com a metge generalista, capaç després d’especialitzar-se sense perdre aquesta referència global. L’exercici de la medicina en qualsevol de les seves facetes, assistencials o no, demanda d’un coneixement holístic de la persona i del seu emplaçament en un entorn sócio-econòmic de la comunitat de referència. La medicina de família en la docència universitària pot guiar i transmetre aquests valors afegits que li són propis.
La situació actual a la Universitat de Lleida (UdL) és bona mostra d’aquesta realitat canviant. L’Atenció Primària molt present en la realitat assistencial quotidiana és poc coneguda per l’alumnat. Cal recordar que aquesta especialitat suposa la majoria d’oferta en el Programa MIR i també de l’oferta laboral del col.lectiu de facultatius en exercici.
L’especialitat de medicina familiar i comunitària present en l’àmbit curricular universitari de la Universitat de Lleida, participa a diferents nivells:
1.- Comunicació i Medicina Comunitària, assignatura troncal 2on curs: Temari relacionat amb les teories i tècniques de comunicació clínica i conceptes generals de atenció primària.
2.- PAI. Atenció primària Pràcticum de 2on curs: estada en les consultes d’atenció primària (4 setmanes). L’entorn assistencial, les primeres relacions amb pacients i equips, entrevista clínica i semiologia pràctica són els objectius i competències que caracteritzen aquest periode.
3.- ACOE 2on curs.
4.- HABILITATS PRACTIQUES PER A L'EXERCICI DE LA MEDICINA DE FAMILIA. Assignatura optativa de segon cicle. Neix amb la pretensió de fer a través del cas clínic d’ atenció primària, una formació teòrico-pràctica en els continguts i les habilitats més comuns. Intenta preparar a l’alumne cap un manegament pragmàtic de l’assistència en l’entorn extrahospitalari, preàmbul de le pràctiques del rotatori de 6è curs.
5.- Practicum rotarori de 6è curs
Objectius d’aprenentatge
1.- Objectius Generals
1.1 Transmetre un coneixement transversal, integrat i adaptat a la realitat de l’atenció primària (AP) en base a les patologies prevalents i rellevants d’aquest nivell assistencial.
1.2. Habilitats semiològiques i instrumentals en el manegament de les patologies ateses pel metge de família.
1.3. Adquirir les aptituds, criteris i característiques de la relació metge-pacient en l’àmbit de l’AP i generalista, així com l’entorn d’organització de l’àmbit d’AP.
1.4. Introduir/revisar els coneixements teòrics i pràctics de la terapèutica i la prescripció en les patologies d’alta freqüentació i resolució habitual en AP.
1.5. Conèixer l’entorn organitzatiu i funcional dels Equips d’atenció primària (EAP) i la relació entre aquest i altres nivells assistencials.
1.6. Preparar a l’alumne per un millor aprofitament i aprofondiment del practicum de roatori de 6è en els centres de salut
2.- Objectius Específics
.2.1. Coneixements: Els coneixements clínics de les materies proposades han estat ja adquirits en altres cursos i disciplines del grau. La metodologia d’aprenentatge a través de casos clínics aportarà l’adaptació del tema i els coneixements a l’àmbit de l’atenció primària i la medicina familir i comunitària. El temari de casos i materies tractades en les classes serà força diversificat per àrees i especialitats. En el transcurs dels diferents anys pot variar un 20-30 % el temari en base a millorar i abacar altres temes no tractats.
Conceptes teòrics de la patologia
Criteris diagnòstics i tècniques emprades
Criteris de diagnòstic diferencial per un motiu de consulta
Bases del tractament
Semiologia i propedèutica relacionada
Seguiment en AP de la patologia i altres nivells d’atenció
.2.2. Habilitats: es considera fonamental per aconseguir alguns dels objectius generals, que els seminaris i tallers i les pròpies classes tinguin una visió molt pràctica. En aquest cas més enllà del “saber i saber com” serà adiestrar en el “demostrar i saber fer”, que hauria de quedar refrendat en el posterior rotatori. Els divendres es desenvoluparan aules de seminaris i tallers vers temes específics i semologia.
Per àrees concretes de coneixement cal transmetre les habilitats pròpies en semiologia, comunicació i eines i proves diagnòstiques pel manegament pràctic de la patologia
Anamnesi, exploració i semiologia
Indicació i proves a sol.licitar. Interpretació dels resultats.
Manegament terapèutic.
Repartiment de tasques entre professionals de l’AP
2.3. Actituds : l’alumne ha de saber mantenir la relació i comunicació amb el malalt amb les caracteristiques d’entrevista correcta i eficaç.
Criteris de respecte , confidencialitat, intimitat vers la relació estudiant i pacient, criteris que li seran recordats i signats en el periode de pràctiques de rotatori.
Criteris d’eficiència i proporcionalitat en la utilització de tècniques i en la prescripció farmacèutica.
Objectiu |
Activitats |
Presencials |
Dedicació estudiant |
1.1 |
Classes magistrals |
40 |
40 |
1.2 |
Jornades seminaris i tallers |
10 |
10 |
2.3 |
Role Play/ preparació casos |
|
En classe presencial |
|
Videos de tècniques |
|
10 |
|
Preparació treballs de seminaris |
|
10 |
|
Preparació de casos Sakai |
10 |
20 |
|
|
60 |
90 |
Competències acadèmiques
Manegament de la patologia més prevalent en l’àmbit de l’AP. Aproximació a traves del cas clínic i la semiologia.
Coneixement dels recursos i eines de diagnòstic i terapèutica en AP
Relació entre nivells assistencials i relació metge pacient i comunitat.
Habilitats que le són pròpies i diferencials al metge de família.
5. Metodologia docent
Les sessions i tallers preparats han de complir amb l’objectiu d’adquisició de coneixements i habilitats des d’una vessant molt pràctica i lligada a la realitat de l’AP. No formem en l’àmbit temàtic sinó en el managament de la pràctica professional de la Primària. La patologia, exploracions i terapèutiques ateses en l’àmbit de l’AP han estat explicades i estudiades en altres assignatures del grau.
Les sessions o classes pròpiament seguiran la tècnica d’aprenentatge mitjançant clas clínic, introduit de manera pragmàtica els cnceptes relacionats amb l’àrea temàtica corresponen. A grans tret i de manera general s’inclourant els segünets ítems:
-Manegament de la patologia crònica d’alta prevalença
-Manegament de la patologia aguda d’alta prevalença
-Revisió GPC més pròpies de l’AP
-Farmacologia clínica aplicada
-Semiologia i propedèutica de temes d’AP
-Habilitats pràctiques en tècniques de diagnòstic i terapèutiques (tests)
-Habilitats en l’entrevista clínica
L’entrevista, la propedèutica, les exploracions, el judici clínic i la terapèutica s’entrellacen en una visió holística i en un entorn bio-psico-social de l’atenció sanitària.
L’aprenentatge es fonamentarà a través de casos clínics pràctics i tallers d’habilitats i Jornades d’experiències per apropar als alumnes al manegament dels malalts i les patologies més prevalents d’AP, coneixent aquelles proves que són necessàries en la resolució dels casos.
Els continguts s’agrupen per apartats d’àmbits clínics. La patologia serà presentada a partir de casos clínics reals o millorats, emprant qualsevol metodologia que hi aporti valor afegit.
Els alumnes han de treballar els casos aportant relació interactiva en l’àmbit clínic i anàlisi de les exploracions complementàries fent-se èmfasi especial en l’anàlisi dels criteris diagnòstics, punts guia, diagnòstic diferencial i plans d’acció.
|
||||
HABILITATS PER A L'EXERCICI DE LA MEDICINA Setmana |
Professor |
TEMA |
|
|
14/09/2015 |
|
|||
15/09/2015 |
|
|||
16/09/2015 |
Rodríguez-Rosich |
PRESENTACIÓ Manegament de la Hiperglicèmia |
|
|
17/09/2015 |
Rodríguez |
Complicacions de la Diabetis Mellitus tipus 2 |
|
|
18/09/2015 |
Florensa |
La dieta en el pacient diabètic |
|
|
21/09/2015 |
Clotet |
Doctor tinc sensació “d’ofegor” |
|
|
22/09/2015 |
Paredes |
ASMA |
|
|
23/09/2015 |
Fuentes |
Plantejament del pacient que consulta per tos |
|
|
24/09/2015 |
Paredes / Fuentes |
Taller de Radiologia de Tòrax |
|
|
25/09/2015 |
Fuentes/Lavega Clotet |
1.-Taller de Teràpia Inhalatòria/ 2.-Pulsioximetria |
|
|
28/09/2015 |
NO CLASSE |
|
||
29/09/2015 |
FESTA MAJOR DE LLEIDA |
|
||
30/09/2015 |
Clotet Paredes |
1.-Taller d’Espirometria 2.- PFM Peack Flow Meter |
|
|
01/10/2015 |
Santafé |
Síncop |
|
|
02/10/2015 |
NO CLASSE |
|
||
05/10/2015 |
Serna |
Insuficiència cardíaca |
|
06/10/2015 |
Serna |
Dolor toràcic. Cardiopatia isquèmica |
|
07/10/2015 |
Santafé |
Taller d’Electrocardiologia |
|
08/10/2015 |
BOTIFARRADA |
||
09/10/2015 |
FESTA- PONT |
||
12/10/2015 |
FESTA OFICIAL |
||
13/10/2015 |
Soler |
HTA |
|
14/10/2015 |
Plana |
Taller AMPA I MAPA |
|
15/10/2015 |
Peñascal |
Actuació clínica i terapèutica davant d'un quadre d'inestabilitat. |
|
16/10/2015 |
|||
19/10/2015 |
Plana |
Migranya |
|
20/10/2015 |
Cruz |
“Dr, per què al meu fill li costa tant aprendre” |
|
21/10/2015 |
Plana |
AVC/Ictus |
|
22/10/2015 |
Peñascal |
El diagnòstic diferencial en els trastorns de l'afectivitat i l'humor. Reflexions sobre la patologia funcional. |
|
23/10/2015 |
Plana |
La semiologia bàsica en neurologia |
|
26/10/2015 |
Espino |
Preventives/PAPPS |
|
27/10/2015 |
Urgelés/Marquilles |
Abordatge del consum d’ Alcohol |
|
28/10/2015 |
Cruz |
Abordatge del Tabac |
|
29/10/2015 |
Casado |
Atenció a l’Adolescent |
|
30/10/2015 |
Marco |
Taller de registre eCAP (aula Informàtica HUAV) |
|
02/11/2015 |
Marco |
La Síndrome Febril |
|
03/11/2015 |
Buti |
Infecció urològica/ITS |
|
04/11/2015 |
Soler |
Tumoració al coll |
|
05/11/2015 |
Buti |
Dolor d’esquena |
|
06/11/2015 |
Espino |
La Síndrome Constitucional |
Avaluació:
Treballs sakai, que periòdicament seran penjats en les activitats de l’assignatura i a realitzar individuals o en grup de 2 alumnes. Puntuació: fins al 30% de la nota.final
Examen de casos clínics. Amb respostes obertes. Inclouran iconografia. 8 casos i 4 ECG. Es podran escollir 5 casos i 3 ECG. Puntuació fins el 70% de la nota final.
Caldrà aprovar les dues activitats per poder tenir dret a la mitjana final.
Les recuperacions es faran amb un examen de casos clínics de característiques similars.
Llibres de informació mèdica general i medicina de familia
FARRERAS-ROZMAN. Medicina Interna. Ediciones Doyma. Barcelona, 1995
HARRISON. Principios de Medicina Interna. Editorial Interamericana. Madrid 1994
RODES J, GUARDIA J. Medicina Interna. 2 tomos. Masson. Barcelona, 1997
MARTIN ZURRO A, CANO JM . Atención Primaria. 2 tomos Elservier Barcelona 2003
TAYLOR Medicina de familia
Guies de Pràctica Clínica consensuades per les institucions o academies professionals acreditades
Revistes mèdiques generals i de medicina de familia
Revista Clínica Española. Madrid
Medicina Clínica. Barcelona
JAMA
British Medical Journal
New England Journal of Medicine
Atención Primaria. Elservier. Barcelona
CMAJ
AFP