Buti Solé, Miquel
Clotet, Joan
Espino, Antonio
Fuentes, Araceli
Marco, Luis
Paredes, Eugeni
Peñascal, Eduard
Plana, Antoni
Rodríguez-Rosich, Antoni
Santafé, Plácido
Serna, Caty
Soler González, Jorge

HABILITATS PRACTIQUES PER A L'EXERCICI DE LA MEDICINA DE FAMILIA.

Assignatura optativa de segon cicle. Neix amb la pretensió de fer a través del cas clínic d’ atenció primària, una formació teòrico-pràctica en els continguts i les habilitats més comuns. Intenta preparar a l’alumne cap un manegament pragmàtic de l’assistència en l’entorn extrahospitalari, preàmbul de les pràctiques del rotatori de 6è curs.

- Classes teòric-pràctiques de 2 hores (nombre 20) i 10 tallers o seminaris d'habilitats

- Casos Sakai: Seran presentat en l'entorn a mitat de l'assignatura. Han de ser resolts en grups de 2-3 persones (preferentment). 

Puntuació 30% de la nota final

- Avaluació: Exàmen tipus test en base a teoria i casuística d'atenció primària.

Puntuació 70% de la nota final

Dia d'examen pendent: XX/XX/XX

 Lloc: XX

Lloc de classes en la Unitat docent de HUAV- Classe XX

Excepte la classe "Taller HCI (HªCª Informatitzada)" que es realitzarà a l'ABS Eixample, c/ Balmes 4 (per motius logístics del programa informàtic)

Alguns tallers  a determinr poden ser realitzats a n Centre d'Atenció Primària

1. Introducció i Presentació de l’assignatura

L’Atenció Primària (AP) té un paper rellevant en l’actual sistema sanitari sent el primer punt de contace de la comunitat amb el mateix. El rol del metge de família en l’assistència de la malaltia, en la prevenció i en la figura de gestor global de l’atenció dels seus usuaris assignats ha de ser reforçada en la formació. La participació en la docència universitària i més concretamet en el neixent Pla de Bolonia en facilita transmetre aquest perfil teòric-pràctic de les competències cara a futurs graduats.

Els coneixements i habilitats  dels graduats en medicina han de ser transversals, el nou professional al finalitzar els estudis de grau ha d’estar facultat per exercir com a metge generalista, capaç després d’especialitzar-se sense perdre aquesta referència global. L’exercici de la medicina en qualsevol de les seves facetes, assistencials o no, demanda d’un coneixement holístic de la persona i del seu emplaçament en un entorn sócio-econòmic de la comunitat de referència. La medicina de família en la docència universitària pot guiar i transmetre aquests valors afegits que li són propis.

La situació actual a la Universitat de Lleida (UdL) és bona mostra d’aquesta realitat canviant. L’Atenció Primària molt present en la realitat assistencial quotidiana és poc coneguda  per l’alumnat. Cal recordar que aquesta especialitat suposa la majoria d’oferta en el Programa MIR i també de l’oferta laboral del col.lectiu de facultatius en exercici.

L’especialitat de medicina familiar i comunitària present en l’àmbit curricular universitari de la Universitat de Lleida, participa a diferents nivells:

            1.- Comunicació i Medicina Comunitària, assignatura troncal 2on curs: Temari relacionat amb les teories i tècniques de comunicació clínica i conceptes generals de atenció primària.

            2.- PAI. Atenció primària Pràcticum de 2on curs: estada en les consultes d’atenció primària (4 setmanes). L’entorn assistencial, les primeres relacions amb pacients i equips, entrevista clínica i semiologia pràctica són els objectius i competències que caracteritzen aquest periode.

            3.- ACOE  2on curs.

            4.- HABILITATS PRACTIQUES PER A L'EXERCICI DE LA MEDICINA DE FAMILIA. Assignatura optativa de segon cicle. Neix amb la pretensió de fer a través del cas clínic d’ atenció primària, una formació teòrico-pràctica en els continguts i les habilitats més comuns. Intenta preparar a l’alumne cap un manegament pragmàtic de l’assistència en l’entorn extrahospitalari, preàmbul de le pràctiques del rotatori de 6è curs.

            5.- Practicum rotarori de 6è curs    

         

3. Objectius d’aprenentatge

 

3.1.- Objectius Generals

            3.1.1 Transmetre un coneixement transversal, integrat i adaptat a la realitat de l’atenció primària (AP) en base a les patologies prevalents i rellevants d’aquest nivell assistencial.

            3.1.2. Habilitats semiològiques i instrumentals en el manegament de les  patologies ateses pel metge de família.

            3.1.3. Adquirir les aptituds, criteris i característiques de la relació metge-pacient  en l’àmbit de l’AP i generalista, així com l’entorn d’organització de l’àmbit  d’AP.

            3.1.4. Introduir/revisar els coneixements teòrics i pràctics de la terapèutica i la   prescripció en les patologies d’alta freqüentació i resolució habitual en AP.

            3.1.5. Conèixer l’entorn organitzatiu i funcional dels Equips d’atenció primària  (EAP) i la relació entre aquest i altres nivells assistencials.

            3.1.6. Preparar a l’alumne per un millor aprofitament i aprofondiment del practicum de roatori de 6è en els centres de salut

 

3.2.- Objectius Específics

            3.2.1. Coneixements: Els coneixements clínics de les materies proposades han estat ja adquirits en altres cursos i disciplines del grau. La metodologia d’aprenentatge a través de casos clínics  aportarà l’adaptació del tema i els coneixements a l’àmbit de l’atenció primària i la medicina familir i comunitària. El temari de casos i materies tractades en les classes serà força diversificat per àrees i especialitats. En el transcurs dels diferents anys pot variar un 20-30 % el temari en base a millorar i abacar altres temes no tractats.

                        Conceptes teòrics de la patologia

                        Criteris diagnòstics i tècniques emprades

                        Criteris de diagnòstic diferencial per un motiu de consulta

                        Bases del tractament

                        Semiologia i propedèutica relacionada

                        Seguiment en AP de la patologia i altres nivells d’atenció

            3.2.2. Habilitats: es considera  fonamental per aconseguir alguns dels objectius generals, que els seminaris i tallers i les pròpies classes tinguin una visió molt pràctica. En aquest cas més enllà del “saber i saber com” serà adiestrar en el “demostrar i saber fer”, que hauria de quedar refrendat en el posterior rotatori. Els divendres es desenvoluparan aules de seminaris i tallers vers temes específics i semologia.

                        Per àrees concretes de coneixement cal transmetre les habilitats pròpies en semiologia, comunicació i eines i proves diagnòstiques pel manegament pràctic de la patologia

                        Anamnesi, exploració i  semiologia

                        Indicació i proves a sol.licitar. Interpretació dels resultats.

                        Manegament terapèutic.

                        Repartiment de tasques entre professionals de l’AP

 

            3.2.3. Actituds : l’alumne ha de saber mantenir la relació i comunicació amb el malalt amb les caracteristiques d’entrevista correcta i eficaç.

                        Criteris de respecte , confidencialitat, intimitat vers la relació estudiant i pacient, criteris que li seran recordats i signats en el periode de pràctiques de rotatori.

                        Criteris d’eficiència i proporcionalitat en la utilització de tècniques i en la   prescripció farmacèutica.

                       

Objectiu	Activitats	Presencials	Dedicació estudiant
3.1.1	Classes magistrals	40	40
3.1.2	Jornades seminaris i tallers	10	10
3.2.3	Role Play/ preparació casos		En classe presencial
	Videos de tècniques		10
	Preparació treballs de seminaris		10
	Preparació de casos Sakai	10	20
		60	90

2. Competències acadèmiques

Manegament de la patologia més prevalent en l’àmbit de l’AP. Aproximació a traves del cas clínic i la semiologia.

Coneixement dels recursos i eines de diagnòstic i terapèutica en AP

Relació entre nivells assistencials i relació metge pacient i comunitat.

Habilitats que le són pròpies i diferencials al metge de família.

4. Programa de continguts

CONTINGUTS TEÒRIC-PRÀCTICS:

· Classes magistrals. Format grup complet. (20 classes de dos hores)

Els continguts teòrics queden represntats en la taula adjunta en forma d’àrees temàtiques. L’AP és per definició transversal i amplia en en el manegament i resolució de motius de consulta, per tant ekl temaari sols avarca alguns temes escollits que aniran variant en les diferents promocions.

En total seran uns 20 casos clínics presentats en forma de classe magistral, però introduint la vessant pràctica i la interacivitat necessaria.  

HABILITATS EN SEMINARIS I TALLERS:

Els tallers i seminaris convoquen al total d’alumnes i es realitzaran en Aules de la unitat docent o Centres d’atenció primària. En funció de l’organització de cada tema ls alumnes seran distribuits per grups.

Del llistat de seminaris de la taula adjunta seran realitzats els selecccionats pel professorat en base a necessitats percebudes i per interés en l’àmbit de ‘AP

Es programaran jornades de seminaris-tallers de moment en els mateixos horaris que les classes. Localització a decidir

Les jornades inclouen un temps final per avaluar la presència i aprofitament que correspon a una puntuació total del 30% de l’assignatura.

4.- METODOLOGIA DOCENT

Les sessions i tallers preparats han de complir amb l’objectiu d’adquisició de coneixements i habilitats des d’una vessant molt pràctica i lligada a la realitat de l’AP, no formem en l’àmbit temàtic sinó en el managament en la pràctica professional de la Primària. La patologia, exploracions i terapèutiques ateses en l’àmbit de l’AP han estat explicades i estudiades en altres assignatures del grau.

En aquesta assignatura optativa no es preten augmentar els coneixements de les mateixes, sinó adaptar-los a l’entorn assistencial i al manegament propi del metge de família.

Grups temàtics:

-Manegament de la patologia crònica d’alta prevalença

-Manegament de la patologia aguda d’alta prevalença

-Revisió GPC més pròpies de l’AP

-Farmacologia clínica aplicada

-Semiologia i propedèutica de temes d’AP

-Habilitats pràctiques en tècniques de diagnòstic i terapèutiques (test)

-Habilitats en l’entrevista clínica

L’entrevista, la propedèutica, les exploracions, el judici clínic i la terapèutica s’entrellacen en una visió holística i en un entorn bio-psico-social de l’atenció sanitària.

L’aprenentatge es fonamentarà a través de casos clínics pràctics i tallers d’habilitats i Jornades d’experiències per apropar als alumnes al manegament dels malalts i les patologies més prevalents d’AP, coneixent aquelles proves que són necessàries en la resolució dels casos.

Els continguts s’agrupen per apartats d’àmbits clínics. La patologia serà presentada a partir de casos clínics reals o millorats, emprant qualsevol metodologia que hi aporti valor afegit.

A títol d’exemple els casos clínics seran presentats de les següents formes:

- redacció escrita o infome escrit

- text acompanyant a iconografia en imatges o proves complementàries.

- vídeo gravació de consulta real.

- vídeo gravació de rol-play

- exposició oral d’un pacient

- etc

Els alumnes han de treballar els casos aportant relació interactiva en l’àmbit clínic i anàlisi de les exploracions complementàries fent-se èmfasi especial en l’anàlisi dels criteris diagnòstics, punts guia, diagnòstic diferencial i plans d’acció.

Les habilitats més pràctiques han de ser reforçades en tallers que seran organitzats en jornades d’habilitats de mini grups en forma de successives estacions d’aprenentatge.

 

EXEMPLES D'ÁREES TEMÀTIQUES: adaptades a cada curs:

Àrea	Tema	Crida del Cas Clínic	Hores	Professor
I Àrea Cardiovascular	1 Síncop		2	Placido Santafé
	2 Insuficiència Cardiaca		2	Catalina Serna
	3 HTA	“Dr. Darrerament em mareixo i a la farmácia m´han dit que vingui.”	2	Jorge Soler
	4 AVC	“L’avi no es troba com sempre”	2	Toni Plana
	5 Card Isq estable	Dolor toràccic		Placido Santafé
II Àrea Respiratori	5 MPOC	“Dr, tinc ofeg des de fa dies...”	2	Joan Clotet
	6 Asma		2	Eugeni Paredes
III Àrea Endocrinològia nutrició	7 Diabetis Mellitus tip 2	“La mare era diabètic, cal que jo m’ho miri......”	2	Antoni Rodríguez
	8 Peu diabètic	“Tinc molesties als peus, serà la diabetis? »	2	Antoni Rodríguez
	9 Necessitat nutricionals i dietètiques	“El metge m’ha programat revisar i recomanar-me una dieta”	2	Cristina Florensa
IV Àrea Infeccioses	10 Diagnòstic sdme febril		2	Luis Marco
	11 Pneumonia TBC	“Dr Tinc tos des de fa dies”	2	Araceli Fuentes
	12 Malalties urològiques ITS		2	Miquel Buti
V Àrea preventives	13 PAPPS	“Tot aprofitant la revisió...”	2	Antonio Espino
	14 Hàbit enòlic	“Si que bec alcohol, però ho tinc controlat...”	2	C. Marquilles MC. Urgelés
VI Àrea Psiquiatria	15 Ansietat i depressió ORL/FUNCIONAL?	“Doctor hem marejo, deu ser cosa de la tensió.”	2	Eduard Peñascal
VII Àrea de Comunicació	16 Atenció a l’adolescent	“Tinc un  adolescent a la consulta”	2	Ignasi Casado
VIII Àrea Oncologia	17 Sdme tòxica constitucional	“Quan el pacient ve per dolor o ha perdut pes...”	2	Antoni Espino
	18 Sdme adenopàtic	“Dr. M´he trobat un bultet aquí al coll”	2	Jorge Soler
IX Àrea Reumat/traum	19 Algies de columna	“Doctor em fa mal l’esquena”	2	Miquel Buti
X Àrea Neurologia	20 Cefalea	“Dr Tinc mal de cap”	2	Toni Plana

 

JORNADES I SEMINARIS D’HABILITATS (adpatables per curs)

 

Activitat		Continguts	Hores	Responsable
Taller Electrocardiografia		Presentació pràctica.Casos	2	Plácido Santafé
T. Radiologia de Tòrax		Presentació pràctica.Casos	2	Eugeni Paredes
T. Espirometria i Tècniques de Dx respiratori		Presentació pràctica.Casos	2	Joan Clotet
T.  de maneig bàsic de l’e-CAP		Sobre model formatiu del programa. En CAP Eixample	2	Luis Marco
T. Radiologia òssia		NO  aquest any	2
T. Maneig semiològic HTA			2	Toni Plana
S. terapèutica DM i adiestrament insulínic		NO  aquest any	2
T. maneig Tabaquisme		Taller	2	Dr Cruz
T. Bases dietètiques de Patologia prevalent AP		Taller	2	Cristina Florensa
T. Maneig Analítiques Bàsiques en AP		NO  aquest any	2
T. Patologia Traumatol i Ort. Prevalent en AP		NO  aquest any	2
T. Tècniques de química seca i Dx en consulta AP		NO  aquest any	2
Taller MAPA		Presentació pràctica.Casos	2	Toni Plana
Semiologia Neurològica  en AP		Presentació pràctica.Casos	2	Toni Plana
Taller d’inhaladors		Presentació pràctica.Casos	2	Arac Fuentes E. Jimenez M. Lavega

 

	DILLUNS 2 hores	DIMARTS 2 hores	DIMECRES 2 hores	DIJOUS 2 hores	DIVENDRES 2 hores
1a Setmana   22-26 Setembr	PRESENTACIÓ ASSIGNATURA A. Rodríguez	MPOC     J. Clotet	ASMA PFM   E. Paredes	INFECCIÓ RESPIRATORIA   A. Fuentes	FESTIU
2na Setmana   29 Set 03 Oct	FESTIU SANT MIQUEL	INSUFICIÈNCIA CARDIACA   C. Serna	SÍNCOP     P. Santafé	DOLOR TORÀCIC C.ISQUÈMICA C. Serna	CEFALEA     A. Plana
3a Setmana   06-10 Octubre	HTA     J. Soler	TM COLL     J. Soler	MAL   D’ESQUENA   M. Butí	FESTIU BOTIFARRADA	FESTIU
4a Setmana   13-17 Octubre	PAPPS   A. Espino	SDME FEBRIL   L. Marco	DM   A. Rodríguez	ICTUS A. Plana	P. funcional   E. Peñascal
5a Setmana   20-24 Octubre	ITS/ITU     M. Butí	ADOLESCENT     I. Casado	SÍNDROME TÒXICA   A. Espino	MAREIG   E. Peñascal	DISLÈXIA     Cruz
6a Setmana. 27-31 Octubre	Taller Rx Tórax     E. Paredes	Taller Espirometria Pulsiox, T. marxa J. Clotet A. Fuentes	Seminari Semiologia Neurològica aplicada AP A. Plana	Taller Tabaquisme   Cruz	Us d’inhaladors,  Teràpies Respir A. Fuentes E. Jimenez M. Lavega
7ena Setmana. 03-07 Novemb	Taller ECG   P. Santafé	Taller HCI (HªCª Informatitzada) L. Marco	Manegament ALCOHOL MC. Urgelés C. Marquilles	Taller TA i MAPA   A. Plana	Taller DM     A. Rodríguez

 

6. Avaluació dels aprenentatges

L’avaluació dels alumne es completarà en funció de diferents apartats:

            1r.- Casos Sakai: Seran presentat en l'entorn a mitat de l'assignatura. Han de ser resolts en grups de màxim 3 persones (preferentment). Total de 5  casos que hauran de ser contestats per cada alumne. Puntuació 20% de la nota final. 

            2n.- Examen tipus de preguntes curtes de les àrees temàtiques desenvolupades en els casos amb iconografia semblants a la tipologia MIR.  El valor percentual d’aquesta avaluació serà del 80%.