Coordinació: | TARRAGONA FORADADA, JORDI |
Any acadèmic 2019-20 |
Denominació | ANATOMIA PATOLÒGICA I FISIOPATOLOGIA | |||||||||
Codi | 100530 | |||||||||
Semestre d'impartició | PRIMER QUADRIMESTRE | |||||||||
Caràcter |
| |||||||||
Nombre de crèdits assignatura (ECTS) | 6 | |||||||||
Tipus d'activitat, crèdits i grups |
| |||||||||
Coordinació | TARRAGONA FORADADA, JORDI | |||||||||
Departament/s | CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUES | |||||||||
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiant | H Presencials 60
H. No Presecials 90 | |||||||||
Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. | |||||||||
Idioma/es d'impartició | Català, castellà | |||||||||
Distribució de crèdits | Classes magistrals: 36 hores
Seminaris i pràctiques: 24 hores | |||||||||
Horari de tutoria/lloc | Servei d'Anatomia Patològica.
1ª planta de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Lleida) |
Professor/a (s/es) | Adreça electrònica professor/a (s/es) | Crèdits impartits pel professorat | Horari de tutoria/lloc |
ABÓ RIVERA, ANA ISABEL | anaisabel.abo@udl.cat | 3,4 | |
GALLEL VICENTE, M. DEL PILAR | pilar.gallel@udl.cat | 2,8 | |
GATIUS CALDERÓ, SÒNIA | sonia.gatius@udl.cat | 2,4 | |
PALLARES QUIXAL, JUDITH | judit.pallares@udl.cat | ,4 | |
TARRAGONA FORADADA, JORDI | jordi.tarragona@udl.cat | 3,8 | |
VILARDELL VILLELLAS, FELIP | felip.vilardell@udl.cat | ,4 |
A. Generals
B. Objectiu de les classes teòriques
C. Objectius dels seminaris
D. Objectius de les sessions clínico-patològiques
E. Objectius de les pràctiques d’informàtica
F. Objectius de les pràctiques del Laboratori de Macroscòpia i d’Autòpsies
G. Objectius dels Seminaris Especials
Competències a les que contribueix
ANATOMIA PATOLÒGICA I FISIOPATOLOGIA (3ER CURS)
Programa de continguts
I. BLOC D’INTRODUCCIÓ (Dr. Jordi Tarragona)
Continguts
1. Introducció a l’Anatomia Patològica
Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana. Paper de l’Anatomia Patològica en la medicina actual: patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), citopatologia (frotis, líquids, punció-aspiració), patologia autòpsica, immunohistoquímica, patologia molecular. Correlació clínico-patològica. Conferències clínico-patològiques. Importància de la patologia experimental.
Objectius educatius:
L’estudiant ha d’acabar la classe coneixent les característiques de l’Anatomia Patològica com assignatura i com especialitat.
II. BLOC DE PATOLOGIA CEL·LULAR I ALTERACIONS METABÒLIQUES
(Dr. Jordi Tarragona)
Continguts
2. Adaptació i diferenciació cel·lular
Mecanismes d’homeostasi cel·lular. Adaptacions cel·lulars del creixement i diferenciació. Atròfia fisiològica i patològica. Hipertròfia. Inducció del reticle endoplàsmic llis. Hiperplàsia fisiològica i patològica. Metaplàsia.
3. Lesió cel·lular (I): Generalitats, isquèmia i hipòxia.
Causes i mecanismes de la lesió cel·lular. Canvis reversibles i irreversibles. El punt de “no retorn”. Lesions isquèmica i hipòxica. Lesió cel·lular per reperfusió.
4. Lesió cel·lular (II): Radicals lliures, agents químics i radiacions
Lesió cel·lular per radicals lliures. Mecanismes defensius. Envelliment. Lesió química (drogues, tabac, agents industrials). Lesió cel·lular per radiació (ionitzant, ultraviolada i camps electromagnètics).
5. Lesió cel·lular (III): Necrosi i apoptosi
Morfologia de la lesió cel·lular irreversible. Tipus de necrosi. Causes, canvis morfològics i moleculars de l’apoptosi (mort cel·lular programada).
6. Lesió cel·lular (IV): Alteracions subcel·lulars. Dipòsits intracel·lulars de triglicèrids i colesterol.
Alteracions subcel·lulars: lisosomes, reticle endoplàsmic, mitocòndries, citoesquelet. Dipòsits de lípids: canvi gras (degeneració o metamorfosi grassa). Lesió cel·lular per alcohol. Alteracions de la nutrició.
7. Alteracions metabòliques del ferro i el coure. Pigments. Tipus de calcificació.
Hemocromatosi primària i secundària. Malaltia de Wilson. Pigments. Calcificació distròfica i metastàsica.
Objectius educatius:
L’estudiant ha d’acabar el bloc coneixent les característiques morfològiques i les alteracions moleculars de les diferents formes de lesió cel·lular, adaptació, mort cel·lular i dipòsit intracel·lular de substàncies. L’alumne ha de conèixer els mecanismes de lesió cel·lular per hipòxia i radicals lliures i ser capaç d’entendre exemples pràctics. També ha de conèixer les diferents formes de necrosi i diferenciar-les. Conceptes de necrosi i apoptosi. En acabar el bloc, l’estudiant ha d’entendre el paper de l’apoptosi en diferents patologies i conèixer exemples pràctics. L’estudiant ha de conèixer les bases de les principals malalties metabòliques i els mecanismes d’acumulació intracel·lular.
III. BLOC D’INFLAMACIÓ AGUDA I CRÒNICA. REPARACIÓ. (Dr Jordi Tarragona)
Continguts
8. Inflamació (I): Concepte i característiques generals. Canvis hemodinàmics i de la permeabilitat vascular.
Concepte d’inflamació. Història. Inflamació i reparació. Inflamació aguda i crònica. Exudat i trassudat. Canvis hemodinàmics (fase vascular de la inflamació aguda). Vasoconstricció transitòria, vasodilatació arteriolo-capilar-venular (hiperèmia activa), alentiment de la circulació sanguínia (éstasi) i marginació de leucòcits. Patrons d’augment de la permeabilitat vascular: 1) precoç o immediata transitòria, 2) immediata perllongada i 3) tardana perllongada.
9. Inflamació (II): Canvis cel·lulars (Exudació de limfòcits, quimiotaxi i fagocitosi). Mediadors químics
Marginació, pavimentació i adhesió dels leucòcits polimorfonuclears a l’endoteli vascular. Citocines. Molècules d’adhesió cel·lular. Quimiotaxi. Principals agents quimiotàctics. Fagocitosi: reconeixement (opsonines), atrapament i degradació (producció d’H2O2). Mecanismes bactericides dependents i independents de l’ O2.
Amines vasoactives: histamina i serotonina. Proteases del plasma: cinines, complement i coagulació-fibrinilosi. Derivats de l’àcid araquidònic en la inflamació (prostaglandines i tromboxà A2). Mediadores químics de la inflamació produïts pels neutròfils i monòcits. Altres mediadors químics.
10. Inflamació (III): Tipus d’inflamació aguda. Evolució.
Tipus d’exudat: serós, fibrinós, supuratiu o purulent i hemorràgic. Abscés, flemó, empiema, úlcera, inflamació pseudomembranosa i catarral. Evolució de la inflamació aguda: resolució, supuració i progressió a inflamació crònica.
11. Inflamació crònica. Inflamació granulomatosa
Formes clíniques de la inflamació crònica. Trets histològics i mecanismes de producció de la inflamació crònica. Conseqüències sistèmiques de la inflamació. Definició de granuloma. Tipus de cèl·lules que es troben en els granulomes. Mecanismes immunològics que intervenen en la producció de granulomes. Tipus de granulomes.
12. Tuberculosi (Dra Pilar Gallel)
Tuberculosi. Mecanisme de producció.
13. Reparació tisular
Concepte de regeneració i reparació tisular. Reparació per teixit connectiu. Teixit de granulació. Cicatrització. Aspectes moleculars de la reparació. Reparació de les fractures.
Objectius educatius:
L’estudiant ha d’acabar el bloc coneixent les característiques morfològiques i les alteracions moleculars de les diverses formes d’inflamació aguda i crònica i de la reparació. L’alumne ha de ser capaç d’entendre exemples pràctics i de distingir les diverses formes d’inflamació.
IV. BLOC D’IMMUNOPATOLOGIA (Dra Pilar Gallel)
Continguts
19. Patologia dels trastorns immunitaris. Rebuig dels trasplantaments.
Característiques morfològiques de les lesions secundàries a les reaccions d’hipersensibilitat. Expressió morfològica dels diferents tipus de vasculitis i glomerulonefritis.
Bases morfològiques del rebuig dels trasplantaments. Reacció de l’empelt contra l’hoste.
20. Síndrome d’immunodeficiència adquirida
Lesions morfològiques associades a la SIDA.
21. Amiloidosi
Definició d’amiloidosi. Característiques fisicoquímiques i ultrastructurals de la substància amiloide. Component principal i secundari. Classificació. Trets macro i microscòpics dels dipòsits d’amiloide al ronyó, melsa, fetge, cor i altres òrgans. Correlació clinicopatològica.
Objectius educatius:
L’alumne ha d’acabar el bloc coneixent les bases morfològiques de les reaccions d’hipersensibilitat. Ha d’efectuar la correlació clinicopatològica en exemples pràctics d’aquestes patologies. L’estudiant ha de conèixer la morfologia i patogènia de les principals formes de vasculitis i ha d’entendre la patogènia i lesions associades a la síndrome d’immunodeficiència adquirida. L’alumne ha de conèixer la morfologia, bioquímica i patogènia de les diverses formes d’amiloidosi.
V. BLOC DE TRASTORNS HEMODINÀMICS (Dr Jordi Tarragona)
Continguts
14. Hiperèmia, edema i hemorràgia. Trombosi.
Definició, tipus i morfologia de l’hiperèmia. Etiopatogènia, morfologia i nomenclatura de l’edema i dels vessaments intracavitaris. Definició, causes i nomenclatura de l’hemorràgia.
Factors etiològics, morfologia, evolució i complicacions de la trombosi. Definició i alteracions morfològiques de la coagulació intravascular disseminada. Agregació plaquetària intravascular disseminada (porpra trombòtica trombocitopènica i síndrome urèmico-hemolítica).
15. Embòlia
Factors etiològics, morfologia, evolució i complicacions de l’embòlia. Embolisme arterial i venós. Embòlia grassa, gasosa, de líquid amniòtic, tumoral i infecciosa.
16. Isquèmia i infart
Definició, causes, tipus, morfologia i evolució d’infart. Factors que condicionen la severitat de la lesió secundària a isquèmia per oclusió vascular: 1) Estat general del sistema cardiocirculatori, 2) Patró anatòmic d’aport arterial (circulació colateral), 3) Rapidesa d’instauració, 4) Vulnerabilitat del teixit a la isquèmia, 5) Extensió de l’obstrucció. Infart arterial i venós. Infart anèmic i hemorràgic. Infart sèptic i asèptic.
17. Shock
Factors etiològics, morfologia, evolució i complicacions del shock. Tipus de shock.
18. Arteriosclerosi i hipertensió arterial
Epidemiologia, factors de risc, teories patogèniques, morfologia i complicacions de l’arteriosclerosi. Definició i morfologia de l’esclerosi calcificant i de l’arteriosclerosi. Definició, morfologia vascular i alteracions orgàniques en la hipertensió arterial.
Objectius educatius:
L’estudiant ha de conèixer les lleis que regulen el contingut dels espais intra i extravasculars i el concepte, les causes, els tipus i la morfologia de l’hiperèmia i de l’edema, així com les causes, els tipus i la nomenclatura de l’hemorràgia. L’alumne ha de conèixer els mecanismes de l’hemostàsia, les causes de la trombogènesi i la morfologia, els tipus i les complicacions dels trombos. També haurà de familiaritzar-se amb el concepte, els tipus, els factors de risc i les conseqüències de les embòlies. En acabar el bloc, l’estudiant haurà de saber què és la coagulació intravascular disseminada i quins en són els mecanismes de producció, així com conèixer els trastorns locals i difusos de la perfusió i la morfologia, l’evolució dels infarts i del shock, la incidència, l’epidemiologia, els factors de risc, la morfologia i les complicacions dels diferents tipus d’arteriosclerosi i el concepte d’hipertensió arterial i la seva morfologia a nivell vascular i orgànic.
VI. BLOC DE NEOPLÀSIES (Dr Xavier Matias-Guiu, Dra Pallarés, Dr Tarragona)
Continguts
22. Neoplàsies: definicions i terminologia. Epidemiologia del càncer
Conceptes de neoplàsia, hiperplàsia, metaplàsia i displàsia. Terminologia dels tumors. Incidència. Factors geogràfics i ambientals. Edat. Herència.
23. Benignitat i malignitat
Trets diferencials entre els tumors benignes i malignes. Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Progressió tumoral i heterogeneïtat tumoral.
24. Bases moleculars del càncer (I)
El càncer com a resultat de l’acumulació de múltiples alteracions genètiques. Canvis cariotípics dels tumors. Oncogens. Apoptosi i càncer.
25. Bases moleculars del càncer (II)
Gens supressors dels tumors. Reparació del DNA. Telòmers i càncer. Predisposició genètica al càncer.
26. Biologia del creixement tumoral
Cinètica de la cèl·lula tumoral. Mecanismes de la invasió i les metàstasis: invasió de la matriu extracel·lular, disseminació vascular.
27. Tipus d’invasió local i a distància
Invasió local. Vies de disseminació.
28. Carcinogènesi química i física
Carcinogènesi química: iniciació i promoció; productes carcinògens. Carcinogènesi per radiació: raigs ultraviolats i radiació ionitzant.
29. Carcinogènesi vírica. Factors hormonals
Carcinogènesi vírica: virus oncogènics. DNA i virus oncogènics. RNA. Helicobacter pylori. Les hormones com a promotors o co-carcinògens.
30. Tumors epitelials benignes
Trets clínico-patològics dels principals tumors epitelials benignes (papilomes escamosos, adenomes). Tumors borderline.
31. Tumors epitelials malignes
Carcinoma escamós (pulmó, cèrvix, laringe). Concepte de carcinoma intraepitelial i de carcinoma invasor. Carcinoma de cèl·lules transicionals. Adenocarcinoma. Carcinomes mal diferenciats. Carcinomes mixtos.
32. Tumors mesenquimals. Tumors de parts toves. Sarcomes
Característiques generals dels tumors mesenquimals. Localització, estructura i histogènesi. Trets macro i microscòpics. Tumors fibroblàstics. Tumors musculars. Tumors adiposos. Tumors vasculars.
33. Tumors del teixit osteocartilaginós (Dr. Tarragona)
Osteomes, osteoblastomes, sarcoma osteogènic. Sarcoma d’Ewing. Condroma. Condrosarcoma.
34. Neoplàsies neuroectodèrmiques. Tumors melanocítics
Tumors del sistema nerviós central. Nevus i melanoma.
35. Neoplàsies del sistema hematopoiètic (Dr. Tarragona)
Leucèmies agudes i cròniques. Tipus principals de limfomes no-hodgkinians. Limfoma de Hodgkin.
36. Altres neoplàsies. Diagnòstic i pronòstic de les neoplàsies
Tumors mesotelials. Tumors germinals. Tumors infantils. Hamartomes i coristomes. Diagnòstic de laboratori del càncer: histologia, citologia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, biologia molecular, citometria de flux, marcadors tumorals. Grau i estadi dels tumors.
Classes magistrals:
36 classes magistrals corresponents als 36 temes de l'assignatura.
Seminaris:
Un seminari en el que s'explicarà les diferents tasques que es realitzen en el Servei d'anatomia patològica. El seminari constarà de 4 parts: Patologia autòpsica, Patologia quirúrgica, Estudis citològics i Estudis moleculars. Aquest seminari es farà en un grup únic.
De cada bloc temàtic es faran dos seminaris de grup mitjà:
1.- Seminari d'imatges
2.- Seminari amb casos clínicopatològics
Pràctiques:
Una pràctica en grup mitjà a l'aula d'informàtica en la que s'ensenyaran recursos del web quant a poder complementar l'aprenentatge d'anatomia patològica.
Una pràctica en grup petit, voluntària, en la que l'alumne podrà assistir a l'estudi macroscòpic d'una necròpsia clínica.
Les classes magistrals es desenvoluparan entre setembre de 2019 i gener de 2020.
Després de cada bloc temàtic es realitzaran els seminaris corresponents en grup mitjà: un seminari d'interpretació d'imatges i un seminari de comentari clínico-patològic basat en casos reals. També en grup petit es realitzaran a emitat de curs les pràctiques a l'aula d'informàtica per explorar recursos en línia relacionats amb l'assignatura.
Relació de seminaris:
Seminari 1: El seminari constarà de 4 parts: Patologia autòpsica, Patologia quirúrgica, Estudis citològics i Estudis moleculars.
Seminari 2: Lesió cel·lular (Imatges) Dra. Gatius
Seminari 3: Lesió cel·lular (Cas clínico-patològic) Dra. Gatius
Seminari 4: Inflamació (Imatges) Dra. Abó
Seminari 5: Inflamació (Cas clínico-patològic) Dra. Abó
Seminari 6: Immunopatologia (Imatges) Dra. Gallel
Seminari 7: Immunopatologia (Cas clínico-patològic) Dra. Gallel
Seminari 8: Vascular (Imatges) Dr. Vilardell
Seminari 9: Vascular (Cas clínico-patològic) Dra. Abó
Seminari 10: Càncer (Imatges) Dra. Gatius
Seminari 11: Càncer (Cas clínico-patològic) Dra. Gatius
Pràctica a l'aula d'informàtica
Eploració de recursos en línia per a l'estudi de l'assignatura i estudi de casos reals.
La impartirà la Dra. Abó
Examen Parcial (16 de novembre de 2018):
Prova en la que es combina preguntes de tipus test i preguntes de desenvolupament. Es pregunta el 50% del contingut teòric de l'assignatura. Les preguntes de tipus test tenen penalització si es contesten malament. Un 20 % de les preguntes corresponen a l'avaluació del contingut dels seminaris i es faran en forma d'imatges. Alguna de les preguntes test sense imatge versaran sobre el seminari numero 1.
Es necessari superar l'examen amb un 4 per tal de presentar-se a l'examen final de gener.
Examen final (25 de gener de 2019):
Prova en la que es combina preguntes de tipus test i preguntes de desenvolupament. Es pregunta el 50% del contingut teòric de l'assignatura. Les preguntes de tipus test tenen penalització si es contesten malament i inclouen algunes preguntes relacionades amb imatges del seminari, de la mateixa manera que en l'examen parcial.
Es necessari superar l'examen amb un 4 per tal de fer mitjana amb la prova de novembre.
Examen de recuperació (25 de juny de 2019):
Per a alumnes que no s'hagin presentat als examens anteriors o no hàgin obtingut un 4 en algun d'ells. Són 10 preguntes de desenvolupament.
S'avaluarà tots els contingus teòrics, no entren seminaris ni pràctiques.
Per superar les dos convocatòries cal obtenir un resultat final de 6. Si els alumnes han assitit als seminaris i pràctiques de formació continuada podran superar els examens amb un 5.
LLIBRES DE TEXT:
BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL:
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA:
ATLES:
Donat que l'assignatura està donada i avaluada en primera convocatòria, no hi ha canvis de continguts, metodologia ni pla de desenvolupament durant la crisi sanitària covid19
El que sí pot afectar és a l'avaluació de l'examen de recuperació:
Examen de recuperació (25 de juny de 2019):
Per a alumnes que no s'hagin presentat als examens anteriors o no hàgin obtingut un 4 en algun d'ells.
En cas que sigui presencial (segons evolució de la crisi sanitària): Són 10 preguntes de desenvolupament.
En cas que sigui online (segons evolució de la crisi sanitària): Son 5 preguntes de desenvolupament.
En qualsevol cas, s'avaluarà tots els contingus teòrics, no entren seminaris ni pràctiques.
Per superar les dos convocatòries cal obtenir un resultat final de 6. Si els alumnes han assitit als seminaris i pràctiques de formació continuada podran superar els examens amb un 5.