Xavier Matias-Guiu
Jordi Tarragona
Pilar Gallel
Judit Pallarés
Felip Vilardell

 

 

 

 

 

 

 

Matèria

Anatomía Patológica y Fisiopatología

Codi

Curs

2012-13

Facultat

Medicina

Ensenyament

Medicina

Caràcter

Troncal

Durada

1 Semestre

Període

1S-3C

ETCS

6

H Presencials

60

H. No Presecials

90

Tipus Act

Presencial

Magistral

Pràctica

Seminari

Distribució                       60                                          36              4

20

Mida Grups                                                                     1             1/4

1/4

Departament: Ciències Mèdiques Bàsiques

Idioma:

Català

Activitats en altres idiomes

Idioma:

Coordinador: Jordi Tarragona

Professors

e-mail:

H presencials*

Alumne

Professor

Xavier Matias-Guiu    xmatias@arnau.scs.es                                   30                  48 Jordi Tarragona      jtarragona@gss.scs.es                                      17                  26 Pilar Gallel               gallel@gss.scs.es                                               8                  17 Judit Pallarés                                                                                      4                  16 Felip Vilardell                                                                                      1                    4

Avaluació continua:  50% en dos controls

Avaluació: Teoría 50%

Avaluació aprenentatges

Tipus avaluació

Teoria

50%

Proves escrites sobre continguts i conceptes teòrics.

Pràctiques                           Assistència a pràctiques

Seminaris                            Avaluació contínua en els controls

Treballs

Competències Recollides al BOE 15 febrer 2008, Ordre Ministerial ECI/332/2008

122 Conèixer les indicacions de les proves bioquímiques, hematològiques, immunològiques, microbiològiques, anatomopatològiques i d’imatge 123 Conèixer les característiques dels teixits en les diferents situacions de lesions, adaptacions i mort cel·lular 124 Inflamació 125 Alteracions del creixement cel·lular 127 Marcadors bioquímics, citogenètics i de biologia molecular aplicats al diagnòstic clínic 144 Conèixer la fisiopatologia de les ferides (incloent cremades, congelacions i altres tipus de ferides) 145 Cicatrització 151 Saber cóm obtenir y processar una mostra biològica per al seu estudi mitjançant els diferents  procediments diagnòstics

 

 

 

1. Introducció a l’assignatura i contextualització dins de l’ensenyament

 

Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana. Paper de l’Anatomia Patològica en la medicina actual: patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), citopatologia (frotis, líquids, punció-aspiració), patologia autòpsica, immunohistoquímica, patologia molecular. Correlació clínico-patològica. Conferències clínico-patològiques. Importància de la patologia experimental.

 

.

2. Competències del pla d’estudis a les que contribueix

122 Conèixer les indicacions de les proves bioquímiques, hematològiques, immunològiques,

microbiològiques, anatomopatològiques i d’imatge

123 Conèixer les característiques dels teixits en les diferents situacions de lesions, adaptacions i

mort cel·lular

124 Inflamació

125 Alteracions del creixement cel·lular

127 Marcadors bioquímics, citogenètics i de biologia molecular aplicats al diagnòstic clínic

144 Conèixer la fisiopatologia de les ferides (incloent cremades, congelacions i altres tipus

de ferides)

145 Cicatrització

151 Saber cóm obtenir y processar una mostra biològica per al seu estudi mitjançant els diferents  procediments diagnòstics

 

3. Objectius (d’aprenentatge)

A. Generals

 

1. Proporcionar a l’estudiant un coneixement global de les bases morfològiques i moleculars de la patologia general, així com proporcionar els coneixements tècnics bàsics dels laboratoris d’Anatomia Patològica. L’alumne haurà de reconèixer les alteracions morfològiques bàsiques en els diferents teixits de l’organisme i interpretar-les adequadament.  Així mateix, l’estudiant haurà de familiaritzar-se amb la histopatologia de les malalties més freqüents, la seva gradació i el seu pronòstic.

B. Objectiu de les classes teòriques

 

1. Les classes teòriques hauran de proporcionar coneixements sobre les dades morfològiques i moleculars de les malalties i ajudar l’alumne a adquirir coneixements específics sobre l’etiologia, diagnòstic histopatològic, gradació i pronòstic de les malalties més freqüents.

C. Objectius dels seminaris

 

1. Els seminaris tindran com a objectiu aprofundir en els coneixements adquirits en les classes teòriques, complementant-los amb material iconogràfic o eines audiovisuals.

D. Objectius de les sessions clínico-patològiques

 

1. Les sessions clínico-patològiques proporcionaran a l’estudiant les habilitats necessàries per a utilitzar els coneixements adquirits en les classes teòriques i en els seminaris, així com per a l’anàlisi i resolució d’una sèrie d’històries clíniques relacionades amb els diferents blocs de l’assignatura.

E. Objectius de les pràctiques del Laboratori de Microscòpia

 

1. Aquestes pràctiques han de capacitar l’estudiant a familiaritzar-se amb el microscopi i conèixer el seu funcionament i les seves possibilitats. També han d’aconseguir que l’estudiant sigui capaç de reconèixer microscòpicament els diferents teixits, d’avaluar les diferents  alteracions histopatològiques i de realitzar una adequada correlació clínico-patològica.

 

F. Objectius de les pràctiques del Laboratori de Macroscòpia i d’Autòpsies

 

1. Mitjançant aquestes pràctiques l’estudiant ha d’adquirir l’aprenentatge de la tècnica autòpsica, així com la capacitat per a valorar les troballes macro i microscòpiques i per a establir una adequada correlació clínico-patològica.

G. Objectius de les Conferències Especials

 

1. Mitjançant aquestes activitats el professor pretén que l’estudiant s’interessi per aspectes especials de l’Anatomia Patològica que no estan reflectits en el programa (temes d’actualitat, novetats en diagnòstic i recerca).

 

 

 

 

 

 

 

I.    BLOC D’INTRODUCCIÓ (Dr. Xavier Matias-Guiu)

 

Continguts

 

1. Introducció a l’Anatomia Patològica

 

Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana. Paper de l’Anatomia Patològica en la medicina actual: patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), citopatologia (frotis, líquids, punció-aspiració), patologia autòpsica, immunohistoquímica, patologia molecular. Correlació clínico-patològica. Conferències clínico-patològiques. Importància de la patologia experimental.

 

Objectius educatius:

 

L’estudiant ha d’acabar la classe coneixent les característiques de l’Anatomia Patològica com assignatura i com especialitat.

 

 

II.     BLOC DE PATOLOGIA CEL·LULAR I ALTERACIONS METABÒLIQUES  

   (Dr. Xavier Matias-Guiu)

 

Continguts

 

2. Adaptació i diferenciació cel·lular

 

Mecanismes d’homeostasi cel·lular. Adaptacions cel·lulars del creixement i diferenciació. Atròfia fisiològica i patològica. Hipertròfia. Inducció del reticle endoplàsmic llis. Hiperplàsia fisiològica i patològica. Metaplàsia.

 

3. Lesió cel·lular (I): Generalitats, isquèmia i hipòxia.

 

Causes i mecanismes de la lesió cel·lular. Canvis reversibles i irreversibles. El punt de “no retorn”. Lesions isquèmica i hipòxica. Lesió cel·lular per reperfusió.

 

4. Lesió cel·lular (II): Radicals lliures, agents químics i radiacions

 

Lesió cel·lular per radicals lliures. Mecanismes defensius. Envelliment. Lesió química (drogues, tabac, agents industrials). Lesió cel·lular per radiació (ionitzant, ultraviolada i camps electromagnètics).

 

5. Lesió cel·lular (III): Necrosi i apoptosi

 

Morfologia de la lesió cel·lular irreversible. Tipus de necrosi. Causes, canvis morfològics i moleculars de l’apoptosi (mort cel·lular programada).

 

6. Lesió cel·lular (IV): Alteracions subcel·lulars. Dipòsits intracel·lulars de triglicèrids i colesterol.

 

Alteracions subcel·lulars: lisosomes, reticle endoplàsmic, mitocòndries, citoesquelet. Dipòsits de lípids: canvi gras (degeneració o metamorfosi grassa). Lesió cel·lular per alcohol. Alteracions de la nutrició.

 

7. Alteracions metabòliques del ferro i el coure. Pigments. Tipus de calcificació.

 

Hemocromatosi primària i secundària. Malaltia de Wilson. Pigments. Calcificació distròfica i metastàsica.

 

Objectius educatius:

 

L’estudiant ha d’acabar el bloc coneixent les característiques morfològiques i les alteracions moleculars de les diferents formes de lesió cel·lular, adaptació, mort cel·lular i dipòsit intracel·lular de substàncies. L’alumne ha de conèixer els mecanismes de lesió cel·lular per hipòxia i radicals lliures i ser capaç d’entendre exemples pràctics. També ha de conèixer les diferents formes de necrosi i diferenciar-les. Conceptes de necrosi i apoptosi. En acabar el bloc, l’estudiant ha d’entendre el paper de l’apoptosi en diferents patologies i conèixer exemples pràctics. L’estudiant ha de conèixer les bases de les principals malalties metabòliques i els mecanismes d’acumulació intracel·lular.

 

 

III.      BLOC D’INFLAMACIÓ AGUDA I CRÒNICA. REPARACIÓ. (Dr Jordi Tarragona)

 

Continguts

 

8. Inflamació (I): Concepte i característiques generals. Canvis hemodinàmics i de la permeabilitat vascular.

 

Concepte d’inflamació. Història. Inflamació i reparació. Inflamació aguda i crònica. Exudat i trassudat. Canvis hemodinàmics (fase vascular de la inflamació aguda). Vasoconstricció transitòria, vasodilatació arteriolo-capilar-venular (hiperèmia activa), alentiment de la circulació sanguínia (éstasi) i marginació de leucòcits. Patrons d’augment de la permeabilitat vascular: 1) precoç o immediata transitòria, 2) immediata perllongada i 3) tardana perllongada.

 

9. Inflamació (II): Canvis cel·lulars (Exudació de limfòcits, quimiotaxi i fagocitosi). Mediadors químics

 

Marginació, pavimentació i adhesió dels leucòcits polimorfonuclears a l’endoteli vascular. Citocines. Molècules d’adhesió cel·lular. Quimiotaxi. Principals agents quimiotàctics. Fagocitosi: reconeixement (opsonines), atrapament i degradació (producció d’H₂O₂). Mecanismes bactericides dependents i independents de l’ O_2.

Amines vasoactives: histamina i serotonina. Proteases del plasma: cinines, complement i coagulació-fibrinilosi. Derivats de l’àcid araquidònic en la inflamació (prostaglandines i tromboxà A2). Mediadores químics de la inflamació produïts pels neutròfils i monòcits. Altres mediadors químics.

 

10. Inflamació (III): Tipus d’inflamació aguda. Evolució.

Tipus d’exudat: serós, fibrinós, supuratiu o purulent i hemorràgic. Abscés, flemó, empiema, úlcera, inflamació pseudomembranosa i catarral. Evolució de la inflamació aguda: resolució, supuració i progressió a inflamació crònica.

 

11.  Inflamació crònica. Inflamació granulomatosa

 

Formes clíniques de la inflamació crònica. Trets histològics i mecanismes de producció de la inflamació crònica. Conseqüències sistèmiques de la inflamació. Definició de granuloma. Tipus de cèl·lules que es troben en els granulomes. Mecanismes immunològics que intervenen en la producció de granulomes. Tipus de granulomes.

 

12. Tuberculosi (Dra Pilar Gallel)

 

Tuberculosi. Mecanisme de producció.

 

13. Reparació tisular

 

Concepte de regeneració i reparació tisular. Reparació per teixit connectiu. Teixit de granulació. Cicatrització. Aspectes moleculars de la reparació. Reparació de les fractures.

 

Objectius educatius:

 

L’estudiant ha d’acabar el bloc coneixent les característiques morfològiques i les alteracions moleculars de les diverses formes d’inflamació aguda i crònica i de la reparació. L’alumne ha de ser capaç d’entendre exemples pràctics i de distingir les diverses formes d’inflamació.

 

 

IV.       BLOC DE TRASTORNS HEMODINÀMICS (Drs Tarragona y Pallarés)

 

Continguts

 

 

14. Hiperèmia, edema i hemorràgia. Trombosi.

 

 

Definició, tipus i morfologia de l’hiperèmia. Etiopatogènia, morfologia i nomenclatura de l’edema i dels vessaments intracavitaris. Definició, causes i nomenclatura de l’hemorràgia.

Factors etiològics, morfologia, evolució i complicacions de la trombosi. Definició i alteracions morfològiques de la coagulació intravascular disseminada. Agregació plaquetària intravascular disseminada (porpra trombòtica trombocitopènica i síndrome urèmico-hemolítica).

 

15. Embòlia

 

Factors etiològics, morfologia, evolució i complicacions de l’embòlia. Embolisme arterial i venós. Embòlia grassa, gasosa, de líquid amniòtic, tumoral i infecciosa.

 

16. Isquèmia i infart

 

Definició, causes, tipus, morfologia i evolució d’infart. Factors que condicionen la severitat de la lesió secundària a isquèmia per oclusió vascular: 1) Estat general del sistema cardiocirculatori,  2)  Patró anatòmic d’aport arterial (circulació colateral),  3)  Rapidesa d’instauració,  4)  Vulnerabilitat del teixit a la isquèmia,  5)  Extensió de l’obstrucció. Infart arterial i venós. Infart anèmic i hemorràgic. Infart sèptic i asèptic.

 

17. Shock

 

Factors etiològics, morfologia, evolució i complicacions del shock. Tipus de shock.

 

18. Arteriosclerosi i hipertensió arterial

 

Epidemiologia, factors de risc, teories patogèniques, morfologia i complicacions de l’arteriosclerosi. Definició i morfologia de l’esclerosi calcificant i de l’arteriosclerosi. Definició, morfologia vascular i alteracions orgàniques en la hipertensió arterial.

 

Objectius educatius:

 

L’estudiant ha de conèixer les lleis que regulen el contingut dels espais intra i extravasculars i el concepte, les causes, els tipus i la morfologia de l’hiperèmia i de l’edema, així com les causes, els tipus i la nomenclatura de l’hemorràgia. L’alumne ha de conèixer els mecanismes de l’hemostàsia, les causes de la trombogènesi i la morfologia, els tipus i les complicacions dels trombos. També haurà de familiaritzar-se amb el concepte, els tipus, els factors de risc i les conseqüències de les embòlies. En acabar el bloc, l’estudiant haurà de saber què és la coagulació intravascular disseminada i quins en són els mecanismes de producció, així com conèixer els trastorns locals i difusos de la perfusió i la morfologia, l’evolució dels infarts i del shock, la incidència, l’epidemiologia, els factors de risc, la morfologia i les complicacions dels diferents tipus d’arteriosclerosi i el concepte d’hipertensió arterial i la seva morfologia a nivell vascular i orgànic.

 

 

V.  BLOC D’IMMUNOPATOLOGIA (Dra Pilar Gallel)

 

Continguts

 

19. Patologia dels trastorns immunitaris. Rebuig dels trasplantaments.

 

 

Característiques morfològiques de les lesions secundàries a les reaccions d’hipersensibilitat. Expressió morfològica dels diferents tipus de vasculitis i glomerulonefritis.

Bases morfològiques del rebuig dels trasplantaments. Reacció de l’empelt contra l’hoste.

 

20. Síndrome d’immunodeficiència adquirida

 

Lesions morfològiques associades a la SIDA.

 

21. Amiloidosi

 

Definició d’amiloidosi. Característiques fisicoquímiques i ultrastructurals de la substància amiloide. Component principal i secundari. Classificació. Trets macro i microscòpics dels dipòsits d’amiloide al ronyó, melsa, fetge, cor i altres òrgans. Correlació clinicopatològica.

 

Objectius educatius:

 

L’alumne ha d’acabar el bloc coneixent les bases morfològiques de les reaccions d’hipersensibilitat. Ha d’efectuar la correlació clinicopatològica en exemples pràctics d’aquestes patologies. L’estudiant ha de conèixer la morfologia i patogènia de les principals formes de vasculitis i ha d’entendre la patogènia i lesions associades a la síndrome d’immunodeficiència adquirida. L’alumne ha de conèixer la morfologia, bioquímica i patogènia de les diverses formes d’amiloidosi.

 

VI.    BLOC DE NEOPLÀSIES (Dr Xavier Matias-Guiu)

 

Continguts

 

22. Neoplàsies: definicions i terminologia. Epidemiologia del càncer

 

Conceptes de neoplàsia, hiperplàsia, metaplàsia i displàsia. Terminologia dels tumors. Incidència. Factors geogràfics i ambientals. Edat. Herència.

 

 

23. Benignitat i malignitat

 

Trets diferencials entre els tumors benignes i malignes. Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Progressió tumoral i heterogeneïtat tumoral.

 

24. Bases moleculars del càncer (I)

 

El càncer com a resultat de l’acumulació de múltiples alteracions genètiques. Canvis cariotípics dels tumors. Oncogens. Apoptosi i càncer.

 

25. Bases moleculars del càncer (II)

 

Gens supressors dels tumors. Reparació del DNA. Telòmers i càncer. Predisposició genètica al càncer.

 

26. Biologia del creixement tumoral

 

Cinètica de la cèl·lula tumoral. Mecanismes de la invasió i les metàstasis: invasió de la matriu extracel·lular, disseminació vascular.

 

27. Tipus d’invasió local i a distància

 

Invasió local. Vies de disseminació.

 

28. Carcinogènesi química i física

 

Carcinogènesi química: iniciació i promoció; productes carcinògens. Carcinogènesi per radiació: raigs ultraviolats i radiació ionitzant.

 

29. Carcinogènesi vírica. Factors hormonals

 

Carcinogènesi vírica: virus oncogènics. DNA i virus oncogènics. RNA. Helicobacter pylori. Les hormones com a promotors o co-carcinògens.

 

30. Tumors epitelials benignes

 

Trets clínico-patològics dels principals tumors epitelials benignes (papilomes escamosos, adenomes). Tumors borderline.

 

31. Tumors epitelials malignes

 

Carcinoma escamós (pulmó, cèrvix, laringe). Concepte de carcinoma intraepitelial i de carcinoma invasor. Carcinoma de cèl·lules transicionals. Adenocarcinoma. Carcinomes mal diferenciats. Carcinomes mixtos. 

 

32. Tumors mesenquimals. Tumors de parts toves. Sarcomes

 

Característiques generals dels tumors mesenquimals. Localització, estructura i histogènesi. Trets macro i microscòpics. Tumors fibroblàstics. Tumors musculars. Tumors adiposos. Tumors vasculars.

 

33. Tumors del teixit osteocartilaginós

 

Osteomes, osteoblastomes, sarcoma osteogènic. Sarcoma d’Ewing. Condroma. Condrosarcoma.

 

34. Neoplàsies neuroectodèrmiques. Tumors melanocítics

 

Tumors del sistema nerviós central. Nevus i melanoma.

 

35. Neoplàsies del sistema hematopoiètic

 

Leucèmies agudes i cròniques. Tipus principals de limfomes no-hodgkinians. Limfoma de Hodgkin.

 

36. Altres neoplàsies. Diagnòstic i pronòstic de les neoplàsies

 

Tumors mesotelials. Tumors germinals. Tumors infantils. Hamartomes i coristomes. Diagnòstic de laboratori del càncer: histologia, citologia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, biologia molecular, citometria de flux, marcadors tumorals. Grau i estadi dels tumors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cadascun dels blocs (a excepció del primer, que és introductori) tindrà unes bases teòriques que s'impartiran com classes magistrals (ja reflectides en l'apartat de continguts) juntament amb una sèrie de seminaris que es faran en grups mitjans (1/4).

Aquests seminaris seran de dos tipus: un iconogràfic en el que es repassarà el contingut teòric a travès d'imatges i un altre en el que s'estudiarà un cas real clínico-patològic les dades del qual previament estaran a disposició dels alumnes en el Campus Virtual. Les clases teòriques també estaran a disposició dels alumnes en el Campus Virtual.

Durant la segona setmana de classes s'impartirà un primer seminari en format de grup sencer que serà introductori i que constarà de 4 parts relacionades amb l'àmbit assistencial de l'Anatomia Patològica: Necròpsies, Biòpsies, Citologies i Patologia Molecular.

Hi haurà una pràctica d'informàtica al final del semestre, en grups mitjans, en la qual es mostrarà a l'alumne una sèrie d'eines i recursos informàtics relacionats amb la Patologia: pàgines web d'imatges, d'autoevaluació i de continguts on es poden ampliar els coneixements teòrics rebuts.

Així mateix, hi ha la possibilitat de, voluntàriament, assitir a la realització de necròpsies clíniques. Els interessats s'apuntaran en una llista de grups petits (4 alumnes) i, depenent de la disponibilitat, aniran al servei d'Anatomia Patològica quan hi hagi una necròpsia. En dies posteriors presentaran un resum de la mateixa que es pot fer en conujnt amb els altres membres del grup. En cas que hi hagi alumnes interessats, també podrem avisar-los durant el segon semestre encara que s'hagi acabat l'assignatura.

Finalment, recordar que l'assignatura està present com a optativa en el grup d'assignatures del 6è curs (Rotatori), poden rotar alumnes d'un en un durant un mes seguit.

 

 

 

 

 

 

 

1.- EXAMEN PARCIAL 24-11-2014 A LES 9 HORES

S'examinarà el 50% de la matèria teòrica, així com seminaris i contingut explicat en pràctiques.

Es demana un mínim d'un 4 per a alliberar matèria. Si no s'obtè un 4 l'alumne passa directament a la recuperació.

Examen tipus test (inclou imatges de seminaris) + 3 preguntes de desenvolupament.

S'inclouran els blocs introductori, lesió i mort cel·lular, inflamació i reparació i patologia vascular.

 

2.- EXAMEN FINAL 2-2-2015 A LES 9 HORES

S'examinarà el 50% de la matèria teòrica. La nota final serà la mitja de les dos.

Examen tipus test (inclou imatges de seminaris) + 2 preguntes de desenvolupament.

S'inclouran els blocs d'immunopatologia i càncer.

 

3.- EXAMEN DE RECUPERACIÓ 2-7-2015 A LES 9 HORES

Per a tots aquells alumnes que no hàgin superat la prova de juny o que no hàgin tret un 4 de  l'examen parcial.

S'examinarà solament el contingut teòric de TOTA l'assignatura.

No s'examinaran continguts de pràctiques ni de seminaris.

Examen de desenvolupament.

 

 

 

 

Bibliografia i altres recursos.

 

• Cotran RS, Kumar V, Collins T.  Patología Estructural y Funcional (6a edició). McGraw-Hill, Madrid, 1999.
• Kumar V, Abbas AK, Aster JC ROBBINS PATOLOGIA HUMANA (9ª EDICIÓN) Elsevier España 2013

 

• Kumar, Cotran, Robbins.  Patología Humana, 1997.

 

-     Mac Sween RNM and Whaley K.  Patología de Muir. Ed. Interamericana  

     McGraw-Hill, 1995.

 

• Pardo FJ.  Anatomía Patológica.  Mosby/Doyma, Madrid, 1997.

 

• Rubin E.  Pathology.  JB Lipincott Co, 1988.

 

• Stevens A, Lowe J.  Anatomía Patológica.  Harcourt, Madrid, 2000.

 

 

 

ATLES

 

 

• Cooke RA, Steward B.  Atlas de Anatomía Patológica.  Doyma, 1989.

 

• Lefkowitch JH.  Atlas de Histopatología.  Doyma, 1992.

 

• Doerr W, Schumann G, Ule G.  Atlas de Anatomía Patológica.  Salvat, 1976.

 

 

 

ADRECES ELECTRÒNIQUES D’INTERÈS

 

http:/ www.acmcb.es/societats/Anatomia

http:/www.seap.es

Aquestes adreces permeten entrar en contacte amb nombrosos webs relacionats amb l’Anatomia Patològica