Castellano English
GUIA DOCENT
APARELLS DIGESTIU I GENITOURINARI
Coordinació:
PORTERO OTIN, MANUEL
Any acadèmic 2019-20
GUIA DOCENT: APARELLS DIGESTIU I GENITOURINARI 2019-20

Informació general de l'assignatura
DenominacióAPARELLS DIGESTIU I GENITOURINARI
Codi100508
Semestre d'imparticióPRIMER QUADRIMESTRE
Caràcter
Grau/MàsterCursCaràcterModalitat
Grau en Medicina2OBLIGATÒRIAPresencial
Nombre de crèdits assignatura (ECTS)9
Tipus d'activitat, crèdits i grups
Tipus d'activitatPRALABPRAULATEORIA
Nombre de crèdits1.31.85.9
Nombre de grups1051
CoordinacióPORTERO OTIN, MANUEL
Departament/sMEDICINA EXPERIMENTAL
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiantH Presencials 90
H. No Presecials 135
Informació important sobre tractament de dadesConsulteu aquest enllaç per a més informació.
Idioma/es d'imparticióCatalà
Anglès
Castellà
Professor/a (s/es)Adreça electrònica professor/a (s/es)Crèdits impartits pel professoratHorari de tutoria/lloc
BERMÚDEZ LÓPEZ, MARCELINOmarcelino.bermudez@udl.cat6,6
HERNANDEZ ESTAÑOL, SARAsara.hernandez@udl.cat4
MELE OLIVE, JORGEjordi.mele@udl.cat1
PORTERO OTIN, MANUELmanuel.portero@udl.cat9,3
PRAT COROMINAS, JOANjoan.prat@udl.cat7
Informació complementària de l'assignatura

Dins dels sistemes que contribueixen al manteniment de l’homeostasi de l’organisme, destaquen els sistemes sobre els que versa aquesta matèria, plenament relacionats amb el metabolisme, tant sigui per facilitar l’entrada de nutrients i regular-ne la seva digestió (sistema digestiu), com per vetllar la sortida (sistema urinari). Tanmateix, i en especial el sistema renal, constitueixen punts d’incidència molt rellevants en moltes d’altres funcions, com el manteniment de la tensió arterial, de la concentració de determinats ions en el medi intern i moltes d’altres funcions que s’aniran discutint al llarg del desenvolupament de la matèria. Desde un punt de vista morfològic, una gran part de l’Esplacnologia s’abordarà en aquesta matèria, abastint la base anatòmica de disciplines quirúrgiques com la Cirurgia General, la Digestiva, la Ginecologia, l’Obstetrícia i l’Urologia. Al mateix temps, i donada el continuum anatòmic present en alguns dels organs estudiats, s’aprofitarà per donar una pinzellada de la regulació del sistema reproductor, en les seves especialitzacions masculina i femenina.

Objectius acadèmics de l'assignatura
  1. Conéixer el concepte de cavitat i víscera
  2. Descriure l’anatomia bàsica del desenvolupament del tub digestiu, amb especial incidència en les característiques que poden donar lloc a malformacions: Intestí cefàlic. Boca i cara; Intestí cephalic; Faringe i esòfag; Estómac i epiplons; Derivats de la nansa duodenal; Derivats de la nansa intestinal; Derivats de l’intestí terminal; Intestí gros
  3. Descriure l’anatomia de la cavitat bucal: Concepte, límits i parets.
  4. Conéixer l’anatomia de la llengua i la seva musculatura
  5. Conéixer l’anatomia macroscòpica de les glàndules salivals
  6. Descriure les glandules salivals majors, les seves relacions i innervació
  7. Coneixer l’ anatomia macroscòpica de la faringe i de l’esòfag
  8. Conéixer l’anatomia macroscòpica de l’estómac incloent-hi morfologia macroscòpica de l’estómac. Situació. Relacions. Constitució anatòmica. Serosa i epiplons. Irrigació arterial i venosa.
  9. Conéixer l’anatomia macroscòpica de l’intestí prim i pancreas, incloent-hi: Duodé-pàncreas: concepte i parts; relacions intrínseques; relacions extrínseques; Jejú-ili: morfologia i relacions; Mesenteri: concepte i morfologia. Irrigació de l’intestí prim.
  10. Conéixer l’anatomia macroscòpica del fetge, vesícula biliar i vies biliars incloent-hi: Morfologia externa. Medis de fixació. Segmentació hepàtica. Criteris; Vascularització. Vies biliars intrahepàtiques. Vies biliars extrahepàtiques: Classificació; Vesícula biliar. Conducte colèdoc. Relacions.
  11. Conéixer l’anatomia macroscòpica de l’intestí gros, comprenent-hi:l' intestí gros. concepte anatòmic; porcions; diferències; El cec. Relacions del Còlon. Irrigació; El recte: morfologia macroscòpica; relacions; porcions anatòmiques. Constitució. Irrigació arterial i venosa.
  12. Conèixer els canvis que es produeixen durant el desenvolupament de l’aparell urinari
  13. Reconèixer les relacions entre les formacions embrionàries i les de l’adult
  14. Valorar la persistència d’estructures rudimentàries després del desenvolupament
  15. Veure les diferències entre el desenvolupament de l’aparell urinari de l’home i de la   dona
  16. Observar que les alteracions del desenvolupament poden originar malformacions congènites i patologies després del naixement
  17. Conèixer les estructures que composen el tracte urinari de l’adult
  18. Valorar les relacions anatòmiques dels diferents òrgans de l’aparell urinari
  19. Distingir les diferències del tracte urinari de l’home i de la dona
  20. Conèixer l'origen i el procés morfològic instaurat per arribar a constituir-se els diferents elements de l'aparell urinari i reproductor i, per tant, poder interpretar les diferents disfuncions derivades d'un procés evolutiu deficient.

  21. Conèixer l'anatomia genital interna i externa femenina en l'ésser adult, el seu entorn i cadascuna de les seves estructures bàsiques, incorporant les seves significacions clíniques en cada capítol.
  22. Conèixer l'anatomia genital interna i externa masculina en l'ésser adult, el seu entorn i cadascuna de les seves estructures bàsiques, incorporant les seves significacions clíniques en cada capítol.
  23. Conèixer la constitució anatòmica de la glàndula mamària en l'ésser adult, les seves relacions i la seva significació clínica.
  24. Definir els conceptes de ingestió, digestió, absorció i defecació.
  25. Descriure els diferents tipus d’activitat elèctrica del múscul llis entèric.
  26. Explicar la relació entre la permeabilitat membranària del múscul llis entèric a determinats ions i l’activitat del mateix.
  27. Descriure les accions del sistema nerviós intrínsec del tub gastrointestinal en relació als diferents mitjancers de la mateixa ( accions  mitjançades per acetilcolina, adrenalina, serotonina, VIP i altres ).
  28. Definir el paper regulador del sistema nerviós vegetatiu en la motilitat del tub gastrointestinal.
  29. Enumerar exemples de control hormonal de la motilitat.
  30. Correlacionar composició i funció de les secrecions digestives en general.
  31. Relacionar els canvis adaptatius de la irrigació gastrointestinal amb la seva funció
  32. Esquematitzar el reflex de masticació i enumerar les especialitzacions funcionals dentals.
  33. Descriure les funcions del component aquós salival.
  34. Correlacionar els components no aquosos de la secreció salival amb la funció realitzada.
  35. Descriure els tipus de secreció salival, correlacionant-los amb el lloc de secreció.
  36. Descriure els sistemes de control de la secreció salival.
  37. Esquematitzar l’acció salival sobre els principis immediats en que actua.
  38. Definir la deglució.
  39. Descriure les fases de la deglució.
  40. Esquematitzar el control de les diferents fases de la deglució.
  41. Correlacionar les característiques de pressió intraluminal esofàgica amb les funcions dels diversos segments.
  42. Diferenciar la funció de l’esfínter esofàgic inferior.
  43. Descriure els mecanismes de control del to de l’esfínter esofàgic inferior.
  44. Descriure les funcions mecàniques de l’estómac respecte la digestió.
  45. Enumerar els tipus de motilitat gàstrica.
  46. Correlacionar les característiques diferencials de les ones de barreja (a les diferents porcions de l’estómac) amb la seva funció.
  47. Enumerar i definir l’efecte dels diferents sistemes de control sobre les ones de barreja.
  48. Descriure les contraccions de fam i la seva funció.
  49. Enumerar i concretar l’acció dels factors físics, neuronals i hormonals que intervenen sobre el buidament de l’estómac.
  50. Descriure el mecanisme del vòmit.
  51. Enumerar les funcions del component àcid del suc gàstric.
  52. Descriure el mecanisme molecular de formació de l’àcid clorhídric del suc gàstric.
  53. Descriure els mecanismes de control de la secreció àcida del suc gàstric.
  54. Enumerar les funcions i característiques dels diversos tipus de pepsinògens.
  55. Integrar la secreció de factor intrínsec en l’absorció de vitamina B12.
  56. Descriure els mecanismes de protecció gàstrica i els factors que la regulen  enfront la secreció àcida.
  57. Enumerar les fases de control de la secreció gàstrica.
  58. Enumerar i concretar l’acció dels factors que intervenen en la fase cefàlica de la secreció gàstrica.
  59. Enumerar i concretar l’acció dels factors que intervenen en la fase gàstrica de la secreció gàstrica.
  60. Enumerar i concretar l’acció dels factors que intervenen en la fase intestinal de la secreció gàstrica.
  61. Correlacionar característiques, estímuls de secreció i funcions de les gastrines
  62. Correlacionar els components i funció del component hidroelectrolític del suc pancreàtic.
  63. Correlacionar els components i funció del component enzimàtic del suc pancreàtic.
  64. Descriure el mecanisme d’activació i actuació dels diferents enzims del suc pancreàtic
  65. Correlacionar característiques, estímuls de secreció i funcions de les secretines.
  66. Correlacionar característiques, estímuls de secreció i funcions de les colecistoquinines.
  67. Enumerar i concretar l’acció dels factors neuronals i hormonals que intervenen sobre la secreció i alliberament del suc pancreàtic.
  68. Descriure els factors de regulació de secreció biliar i buidament de la bufeta biliar.
  69. Descriure els factors de regulació de la secreció biliar i el seu alliberament.
  70. Descriure l’anomenada circulació enterohepàtica de sals biliars.
  71. Descriure el mecanisme d’eliminació de la bilirrubina mitjançant la secreció biliar.
  72. Integrar els enzims de la cèl·lula epitelial de l’intestí prim en la resta de processos digestius.
  73. Descriure els mecanismes de control de la motilitat de l’intestí prim i de la vàlvula ileocecal, enumerant-ne la funció.
  74. Descriure els processos d’absorció d’aigua i la seva dependència del contingut luminal i estructura parietal.
  75. Descriure el processos d’absorció de Na+ i la seva importància en la resta de mecanismes absortius.
  76. Descriure els processos d’absorció de K+, Cl-, i HCO-3.
  77. Descriure els processos d’absorció de Ca++ i Fe+++ amb els factors que els poden limitar.
  78. Integrar la funció digestiva de l’intestí en la digestió de glícids.
  79. Inegrar la funció digestiva de l’intestí en la digestió de lípids.
  80. Integrar la funció digestiva de l’intestí en la digestió de proteïnes.
  81. Descriure els mecanismes d’absorció de glícids i tractament intraepitelial d’aquests principis immediats.
  82. Descriure els mecanismes d’absorció de lípids i tractament intraepitelial d’aquests principis immediats.
  83. Descriure els mecanismes d’absorció d’aminoàcids i proteïnes i tractament intraepitelial d’aquests principis immediats.
  84. Descriure els tipus de motilitat de l’intestí gros correlacionant-los amb la seva funció.
  85. Enumerar els mecanismes de control de motilitat de l’intestí gros.
  86. Enumerar avantatges i inconvenients de la flora intestinal.
  87. Descriure les propietats sobre la digestió a l’intestí gros de la fibra dietària.
  88. Descriure els mecanismes d’iniciació del reflex de defecació.
  89. Enumerar el fluxe i pressions de la sang renal
  90. Explicar la formació de l’ultrafiltrat i els elements que intervenen
  91. Definir el concepte d'aclariment plasmàtic. Explicar l'aclariment de diferents substàncies
  92. Definir els conceptes de reabsorció i secreció tubular
  93. Explicar els diferents tipus de transport a través de les parets tubulars
  94. Explicar el transport de Na+, glucosa, aminoàcids, Cl- ,K+
  95. Explicar la funció del ronyó com a òrgan endocrí
  96. Conèixer les funcions renals dels següents sistemes hormonals: sistema renina-aldosterona; sistema kal.licreïna-cinines; prostaglandines; pèptid natriurètic atrial
  97. Explicar la reabsorció i excreció d'aigua
  98. Explicar la formació d’orina concentrada: acció de l'hormona antidiurètica
  99. Explicar el paper de la urea en la formació d'orina concentrada
  100. Definir els mecanismes de regulació del volum i l'osmolaritat del líquid extracel.lular
  101. Conéixer l’eliminació de Na+ i els mecanismes reguladors
  102. Conéixer l’eliminació de K+ i els mecanismes reguladors
  103. Explicar els mecanismes implicats en el control del volum sanguini i la pressió   arterial
  104. Explicar els sistemes de control del volum i l'osmolaritat del líquid extracel.lular
  105. Enumerar els mecanismes orgànics que intervenen en la regulació de l’equilibri àcid-bàsic
  106. Explicar la secreció d'ions hidrògen com a mecanisme bàsic pel control de l'equilibri àcid-bàsic
  107. Enumerar quines són les alteracions més freqüents de l'equilibri àcid-bàsic.
  108. Conèixer el mecanisme de transport d'orina pels urèters
  109. Descriure el reflex de la micció i quins elements hi intervenen
  110. Explicar el control del sistema nerviós central sobre la micció
  111. Descriure les relacions entre el sexe genètic, gonadal i fenotípic, així com les patologies relacionades amb la diferenciació

  112. Descriure les hormones que intervenen en la diferenciació dels caràcters sexuals primaris
  113. Descriure el paper dels esteroides sexuals en la diferenciació sexual primària i secundària
  114. Descriure la naturalesa química dels estrògens i gestàgens
  115. Descriure els mecanismes de control i llocs de síntesi i la seva regulació per l'eix hipotàlem hipòfisi
  116. Descriure el mecanisme de transport dels esteroides sexuals i els conceptes de fracció lliure i lligada i de metabòlit actiu
  117. Enumerar les principals funcions dels estrògens i de la progesterona en els diferents teixits i les diferents etapes de la maduració sexual
  118. Citar els nivells plasmàtics normals d'estrògens i altres hormones sexuals en la dona en les diferents etapes de la maduració sexual
  119. Descriure les conseqüències més rellevants de la falta i excés d'estrògens i altres hormones sexuals en la dona
  120. Descriure les maniobres exploratòries més comuns en l'avaluació del sistema de control de la regulació de l'eix hipotàlem-hipòfisi
  121. Descriure el control hormonal del cicle reproductor femení
  122. Descriure els canvis funcionals que tenen lloc durant les fases estrògens i gestàgens
  123. Descriure les funcions de les trompes
  124. Descriure la composició i funcions de les secrecions vaginals i uterines
  125. Descrbir els mecanismes nerviosos i humorals que intervenen en la resposta sexual femenina
  126. Descriure el mecanisme d'acció dels anticonceptius hormonals
  127. Descriure el mecanisme de penetració de l'espermatozoide
  128. Descriure les funcions hormonals de la placenta, i la seva repercussió en el manteniment de l'embaràs
  129. Descriure els mecanismes d'intercanvi que tenen lloc a la placenta
  130. Enumerar els efectes de les hormones placentàries sobre els teixits materns
  131. Enumerar els canvis hormonals que tenen lloc a la mare durant l'embaràs
  132. Enumerar els mecanismes d'adaptació cardiovascular a l'embaràs
  133. Enumerar els mecanismes d'adaptació metabòlica a l'embaràs
  134. Enumerar les tècniques d'avaluació de la maduració fetal
  135. Enumerar els mecanismes que poden intervenir en la iniciació del part
  136. Enumerar els mecanismes que intervenen en l'expulsió del fetus
  137. Enumerar els canvis funcionals del fetus en el moment del naixement
  138. Descriure els mecanismes de control hormonal de la producció de llet
  139. Descriure els mecanismes de producció i emmagatzematge de la llet
  140. Enumerar els principals components de la llet i la seva importància funcional
  141. Descriure el canvi de composició de la llet durant la lactància
  142. Efectes de la lactància sobre la fisiologia materna
  143. Descriure la naturalesa química dels andrògens i derivats
  144. Descriure els mecanismes de control i llocs de síntesi i la seva regulació per l'eix hipotàlem hipòfisi
  145. Descriure el mecanisme general d'acció de la testosterona
  146. Enumerar les principals funcions de la testosterona en els diferents teixits i les diferents etapes de la maduració sexual
  147. Citar els nivells plasmàtics normals de testosterona i altres hormones sexuals en l'home en les diferents etapes de la maduració sexual
  148. Descriure les conseqüències més rellevants de la falta i excés de testosterona i altres hormones sexuals en l'home
  149. Descriure les maniobres exploratòries més comuns en l'avaluació del sistema de control de la testosteronemia
  150. Descriure les hormones que intervenen en la espermiogènesi i la seva regulació
  151. Descriure els canvis funcionals que tenen lloc durant la espermiogènesi i la maduració de l'espermatozoide
  152. Enumerar els components del ejaculat, el seu origen i la seva importància funcional
  153. Descriure les principals funcions masculines durant la còpula i el seu control
Competències

Per tal d’aprovar la matèria, l’estudiant haurà de satisfer uns mínims en:

Continguts fonamentals de l'assignatura
  1. Organogènesi de l’aparell digestiu.
  2. Anatomia macroscòpica de la cavitat oral i de la llengua 
  3. Anatomia macroscòpica de les glàndules salivals 
  4. Anatomia macroscòpica de la faringe i de l’esòfag 
  5. Anatomia macroscòpica de l’estómac
  6. Anatomia macroscòpica de l’intestí prim i pàncreas  
  7. Anatomia macroscòpica del fetge, vesícula biliar i vies biliars 
  8. Anatomia macroscòpica de l’intestí gros
  9. Desenvolupament de l’aparell genito-urinari 
  10. Òrgans urinaris de l’adult 
  11. Desenvolupament de l'aparell urogenital
  12. Òrgans genitals femenins 
  13. Òrgans genitals masculins 
  14. Òrgans annexos
  15. Introducció a la Fisiologia dels processos digestius. Motilitat i secreció 
  16. Fisiologia de la digestió a la boca
  17. Fisiologia de la digestió a faringe i esòfag 
  18. Fisiologia gàstrica
  19. Fisiologia pancreàtica
  20. Fisiologia hepatobiliar en la digestió 
  21. Fisiologia intestinal
  22. Digestió a l’intestí gros i defecació 
  23. Mecanismes bàsics de la formació d'orina 
  24. Funció endocrina del ronyó
  25. Funció reguladora del ronyó 
  26. Fisiologia de la diferenciació sexual 
  27. Hormones sexuals femenines 
  28. Funció reproductora a la dona
  29. Fecundació i adaptació de la mare a la gestació 
  30. Part i lactància
  31. Hormones sexuals masculines 
  32. Funció reproductora a l’home
Eixos metodològics de l'assignatura

 

 

Pràctiques d’anatomia:

 

Sistema d'avaluació

La qualificació final dependrà dels seguents ítems


1ª convocatòria

 

 

% nota final

Tipus avaluació

Primer examen

42%

Questionaris escrits

Segon examen

43%

Questionaris escrits

Avaluació continuada

15%

Enquestes durant els seminaris o pràctiques, o despres, mitjançant el campus virtual

 

 

 

 

 

-Sistema Digestiu: avaluació integrada de components morfològics i funcionals del sistema digestiu, desenvolupats a les classes magistrals, als seminaris i a les pràctiques, que comptarà un 42% de la qualificació final. Com l'avaluació es integrada, NO hi haurà part d'anatomia ni part de fisiologia.

-Sistema Reproductor i Sistema renal: avaluació integrada de components morfològics i funcionals de la reproducció humana i sistema renal i urinari,desenvolupats a les classes magistrals, als seminaris i a les pràctiques, que comptarà un 43% de la qualificació final. Com l'avaluació es integrada, NO hi haurà part d'anatomia ni part de fisiologia.

L’avaluació continuada tindrà en compte les expossicions orals i enquestes durant els seminaris-casos clínics (15% de la qualificació final). Aquesta no es recuperable

La qualificació final s’obtindrà d’aplicar el seguent polinomi, sempre i quan la qualificació de l'examen (primer o segon) superi el 3 sobre 10

 Qualificació: Nota Sistema Digestiu*0.42+Nota Sistema Reproductor i renal* 0.43+Nota avaluació continuada*0.15

 

 

Per els estudiants que optin per avaluació alternativa (article 1.5 de la normativa d’avaluació de la UdL, http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/udl/norma/.galleries/docs/Ordenacio_academica/Normativa-davaluacio-i-qualif.-graus-i-masters-UdL-CG-25-10-2016.pdf) el polinomi a aplicar será

Qualificació: Nota Sistema Digestiu*0.5+Nota Sistema Reproductor i renal* 0.5.

Es responsabilitat de l’estudiant indicar la renuncia a l’avaluació continuada, entenent que si participa en alguna de les activitats formatives (practiques o seminaris) de l’assignatura, es renuncia a l’avaluació alternativa.

 

2ª convocatòria

Cas de precisar-se que a la 2ª convocatoria es farà un examen UNIC que substituirà la qualificació obtinguda en els dos primers questionaris (amb independencia de les qualificacions obtingudes a la primera convocatoria). En conseqüènica, en aquesta 2ª convocatoria NO es reservaran notes de la part de Sistema Digestiu, Sistema Reproductor o Sistema Renal de la primera convocatòria. 

Bibliografia i recursos d'informació

 

Els exposats a l’espai virtual de l’assignatura al Sakai

Weis, L. (1986) Histología. 5a Ed. Ateneo

Fawcett, DW (1995) Tratado de Histología 11a. ed. Ed. Interamericana - McGraw-Hill

Fawcett, D.W. , Jensh R.P. (1999) Compendio de Histología Ed. Interamericana - McGraw-Hill

Leeson, C.R., Leeson, T.S., Paparo, A.A. (1990) Texto/Atlas de Histología Ed. Interamericana - McGraw-Hill

West, J.B. (1992) Bases Fisiológicas de la práctica médica 12a. ed. Ed. Panamericana.

Schmidt, R.F., Thews, G. (1993) Fisiología Humana Ed. Interamericana.

Ganong, W.F. (1992) Fisiología Médica 13a. ed. El manual moderno. México DF

Berne, M., Levy, M.N. (1986) Fisiología Ed. Panamericana. Buenos Aires

Guyton, A.C. Tratado de Fisiología Médica 10a. ed. Ed. Interamericana, Madrid

Tresguerres, J.A.F. (1999) Fisiología Humana Ed. Interamericana - McGraw-Hill

TEXTS D' ANATOMIA

ATLES D' ANATOMIA

ENLLAÇOS D’INTERÉS EN ANATOMIA

 

 

 

 

PDF