GUIA DOCENT
APARELLS DIGESTIU I GENITOURINARI
Coordinació: | PORTERO OTIN, MANUEL |
Informació general de l'assignatura
Denominació | APARELLS DIGESTIU I GENITOURINARI |
Codi | 100508 |
Semestre d'impartició | PRIMER QUADRIMESTRE |
Caràcter | Grau/Màster | Curs | Caràcter | Modalitat | Grau en Medicina | 2 | OBLIGATÒRIA | Presencial |
|
Nombre de crèdits assignatura (ECTS) | 9 |
Tipus d'activitat, crèdits i grups | Tipus d'activitat | PRALAB | PRAULA | TEORIA |
---|
Nombre de crèdits | 1.3 | 1.8 | 5.9 |
---|
Nombre de grups | 10 | 5 | 1 |
---|
|
Coordinació | PORTERO OTIN, MANUEL |
Departament/s | MEDICINA EXPERIMENTAL |
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiant | H Presencials 90
H. No Presecials 135 |
Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. |
Idioma/es d'impartició | Català
Anglès
Castellà |
Professor/a (s/es) | Adreça electrònica professor/a (s/es) | Crèdits impartits pel professorat | Horari de tutoria/lloc |
BERMÚDEZ LÓPEZ, MARCELINO | marcelino.bermudez@udl.cat | 6,6 | |
HERNANDEZ ESTAÑOL, SARA | sara.hernandez@udl.cat | 4 | |
MELE OLIVE, JORGE | jordi.mele@udl.cat | 1 | |
PORTERO OTIN, MANUEL | manuel.portero@udl.cat | 9,3 | |
PRAT COROMINAS, JOAN | joan.prat@udl.cat | 7 | |
Informació complementària de l'assignatura
Dins dels sistemes que contribueixen al manteniment de l’homeostasi de l’organisme, destaquen els sistemes sobre els que versa aquesta matèria, plenament relacionats amb el metabolisme, tant sigui per facilitar l’entrada de nutrients i regular-ne la seva digestió (sistema digestiu), com per vetllar la sortida (sistema urinari). Tanmateix, i en especial el sistema renal, constitueixen punts d’incidència molt rellevants en moltes d’altres funcions, com el manteniment de la tensió arterial, de la concentració de determinats ions en el medi intern i moltes d’altres funcions que s’aniran discutint al llarg del desenvolupament de la matèria. Desde un punt de vista morfològic, una gran part de l’Esplacnologia s’abordarà en aquesta matèria, abastint la base anatòmica de disciplines quirúrgiques com la Cirurgia General, la Digestiva, la Ginecologia, l’Obstetrícia i l’Urologia. Al mateix temps, i donada el continuum anatòmic present en alguns dels organs estudiats, s’aprofitarà per donar una pinzellada de la regulació del sistema reproductor, en les seves especialitzacions masculina i femenina.
Objectius acadèmics de l'assignatura
- Conéixer el concepte de cavitat i víscera
- Descriure l’anatomia bàsica del desenvolupament del tub digestiu, amb especial incidència en les característiques que poden donar lloc a malformacions: Intestí cefàlic. Boca i cara; Intestí cephalic; Faringe i esòfag; Estómac i epiplons; Derivats de la nansa duodenal; Derivats de la nansa intestinal; Derivats de l’intestí terminal; Intestí gros
- Descriure l’anatomia de la cavitat bucal: Concepte, límits i parets.
- Conéixer l’anatomia de la llengua i la seva musculatura
- Conéixer l’anatomia macroscòpica de les glàndules salivals
- Descriure les glandules salivals majors, les seves relacions i innervació
- Coneixer l’ anatomia macroscòpica de la faringe i de l’esòfag
- Conéixer l’anatomia macroscòpica de l’estómac incloent-hi morfologia macroscòpica de l’estómac. Situació. Relacions. Constitució anatòmica. Serosa i epiplons. Irrigació arterial i venosa.
- Conéixer l’anatomia macroscòpica de l’intestí prim i pancreas, incloent-hi: Duodé-pàncreas: concepte i parts; relacions intrínseques; relacions extrínseques; Jejú-ili: morfologia i relacions; Mesenteri: concepte i morfologia. Irrigació de l’intestí prim.
- Conéixer l’anatomia macroscòpica del fetge, vesícula biliar i vies biliars incloent-hi: Morfologia externa. Medis de fixació. Segmentació hepàtica. Criteris; Vascularització. Vies biliars intrahepàtiques. Vies biliars extrahepàtiques: Classificació; Vesícula biliar. Conducte colèdoc. Relacions.
- Conéixer l’anatomia macroscòpica de l’intestí gros, comprenent-hi:l' intestí gros. concepte anatòmic; porcions; diferències; El cec. Relacions del Còlon. Irrigació; El recte: morfologia macroscòpica; relacions; porcions anatòmiques. Constitució. Irrigació arterial i venosa.
- Conèixer els canvis que es produeixen durant el desenvolupament de l’aparell urinari
- Reconèixer les relacions entre les formacions embrionàries i les de l’adult
- Valorar la persistència d’estructures rudimentàries després del desenvolupament
- Veure les diferències entre el desenvolupament de l’aparell urinari de l’home i de la dona
- Observar que les alteracions del desenvolupament poden originar malformacions congènites i patologies després del naixement
- Conèixer les estructures que composen el tracte urinari de l’adult
- Valorar les relacions anatòmiques dels diferents òrgans de l’aparell urinari
- Distingir les diferències del tracte urinari de l’home i de la dona
-
Conèixer l'origen i el procés morfològic instaurat per arribar a constituir-se els diferents elements de l'aparell urinari i reproductor i, per tant, poder interpretar les diferents disfuncions derivades d'un procés evolutiu deficient.
- Conèixer l'anatomia genital interna i externa femenina en l'ésser adult, el seu entorn i cadascuna de les seves estructures bàsiques, incorporant les seves significacions clíniques en cada capítol.
- Conèixer l'anatomia genital interna i externa masculina en l'ésser adult, el seu entorn i cadascuna de les seves estructures bàsiques, incorporant les seves significacions clíniques en cada capítol.
- Conèixer la constitució anatòmica de la glàndula mamària en l'ésser adult, les seves relacions i la seva significació clínica.
- Definir els conceptes de ingestió, digestió, absorció i defecació.
- Descriure els diferents tipus d’activitat elèctrica del múscul llis entèric.
- Explicar la relació entre la permeabilitat membranària del múscul llis entèric a determinats ions i l’activitat del mateix.
- Descriure les accions del sistema nerviós intrínsec del tub gastrointestinal en relació als diferents mitjancers de la mateixa ( accions mitjançades per acetilcolina, adrenalina, serotonina, VIP i altres ).
- Definir el paper regulador del sistema nerviós vegetatiu en la motilitat del tub gastrointestinal.
- Enumerar exemples de control hormonal de la motilitat.
- Correlacionar composició i funció de les secrecions digestives en general.
- Relacionar els canvis adaptatius de la irrigació gastrointestinal amb la seva funció
- Esquematitzar el reflex de masticació i enumerar les especialitzacions funcionals dentals.
- Descriure les funcions del component aquós salival.
- Correlacionar els components no aquosos de la secreció salival amb la funció realitzada.
- Descriure els tipus de secreció salival, correlacionant-los amb el lloc de secreció.
- Descriure els sistemes de control de la secreció salival.
- Esquematitzar l’acció salival sobre els principis immediats en que actua.
- Definir la deglució.
- Descriure les fases de la deglució.
- Esquematitzar el control de les diferents fases de la deglució.
- Correlacionar les característiques de pressió intraluminal esofàgica amb les funcions dels diversos segments.
- Diferenciar la funció de l’esfínter esofàgic inferior.
- Descriure els mecanismes de control del to de l’esfínter esofàgic inferior.
- Descriure les funcions mecàniques de l’estómac respecte la digestió.
- Enumerar els tipus de motilitat gàstrica.
- Correlacionar les característiques diferencials de les ones de barreja (a les diferents porcions de l’estómac) amb la seva funció.
- Enumerar i definir l’efecte dels diferents sistemes de control sobre les ones de barreja.
- Descriure les contraccions de fam i la seva funció.
- Enumerar i concretar l’acció dels factors físics, neuronals i hormonals que intervenen sobre el buidament de l’estómac.
- Descriure el mecanisme del vòmit.
- Enumerar les funcions del component àcid del suc gàstric.
- Descriure el mecanisme molecular de formació de l’àcid clorhídric del suc gàstric.
- Descriure els mecanismes de control de la secreció àcida del suc gàstric.
- Enumerar les funcions i característiques dels diversos tipus de pepsinògens.
- Integrar la secreció de factor intrínsec en l’absorció de vitamina B12.
- Descriure els mecanismes de protecció gàstrica i els factors que la regulen enfront la secreció àcida.
- Enumerar les fases de control de la secreció gàstrica.
- Enumerar i concretar l’acció dels factors que intervenen en la fase cefàlica de la secreció gàstrica.
- Enumerar i concretar l’acció dels factors que intervenen en la fase gàstrica de la secreció gàstrica.
- Enumerar i concretar l’acció dels factors que intervenen en la fase intestinal de la secreció gàstrica.
- Correlacionar característiques, estímuls de secreció i funcions de les gastrines
- Correlacionar els components i funció del component hidroelectrolític del suc pancreàtic.
- Correlacionar els components i funció del component enzimàtic del suc pancreàtic.
- Descriure el mecanisme d’activació i actuació dels diferents enzims del suc pancreàtic
- Correlacionar característiques, estímuls de secreció i funcions de les secretines.
- Correlacionar característiques, estímuls de secreció i funcions de les colecistoquinines.
- Enumerar i concretar l’acció dels factors neuronals i hormonals que intervenen sobre la secreció i alliberament del suc pancreàtic.
- Descriure els factors de regulació de secreció biliar i buidament de la bufeta biliar.
- Descriure els factors de regulació de la secreció biliar i el seu alliberament.
- Descriure l’anomenada circulació enterohepàtica de sals biliars.
- Descriure el mecanisme d’eliminació de la bilirrubina mitjançant la secreció biliar.
- Integrar els enzims de la cèl·lula epitelial de l’intestí prim en la resta de processos digestius.
- Descriure els mecanismes de control de la motilitat de l’intestí prim i de la vàlvula ileocecal, enumerant-ne la funció.
- Descriure els processos d’absorció d’aigua i la seva dependència del contingut luminal i estructura parietal.
- Descriure el processos d’absorció de Na+ i la seva importància en la resta de mecanismes absortius.
- Descriure els processos d’absorció de K+, Cl-, i HCO-3.
- Descriure els processos d’absorció de Ca++ i Fe+++ amb els factors que els poden limitar.
- Integrar la funció digestiva de l’intestí en la digestió de glícids.
- Inegrar la funció digestiva de l’intestí en la digestió de lípids.
- Integrar la funció digestiva de l’intestí en la digestió de proteïnes.
- Descriure els mecanismes d’absorció de glícids i tractament intraepitelial d’aquests principis immediats.
- Descriure els mecanismes d’absorció de lípids i tractament intraepitelial d’aquests principis immediats.
- Descriure els mecanismes d’absorció d’aminoàcids i proteïnes i tractament intraepitelial d’aquests principis immediats.
- Descriure els tipus de motilitat de l’intestí gros correlacionant-los amb la seva funció.
- Enumerar els mecanismes de control de motilitat de l’intestí gros.
- Enumerar avantatges i inconvenients de la flora intestinal.
- Descriure les propietats sobre la digestió a l’intestí gros de la fibra dietària.
- Descriure els mecanismes d’iniciació del reflex de defecació.
- Enumerar el fluxe i pressions de la sang renal
- Explicar la formació de l’ultrafiltrat i els elements que intervenen
- Definir el concepte d'aclariment plasmàtic. Explicar l'aclariment de diferents substàncies
- Definir els conceptes de reabsorció i secreció tubular
- Explicar els diferents tipus de transport a través de les parets tubulars
- Explicar el transport de Na+, glucosa, aminoàcids, Cl- ,K+
- Explicar la funció del ronyó com a òrgan endocrí
- Conèixer les funcions renals dels següents sistemes hormonals: sistema renina-aldosterona; sistema kal.licreïna-cinines; prostaglandines; pèptid natriurètic atrial
- Explicar la reabsorció i excreció d'aigua
- Explicar la formació d’orina concentrada: acció de l'hormona antidiurètica
- Explicar el paper de la urea en la formació d'orina concentrada
- Definir els mecanismes de regulació del volum i l'osmolaritat del líquid extracel.lular
- Conéixer l’eliminació de Na+ i els mecanismes reguladors
- Conéixer l’eliminació de K+ i els mecanismes reguladors
- Explicar els mecanismes implicats en el control del volum sanguini i la pressió arterial
- Explicar els sistemes de control del volum i l'osmolaritat del líquid extracel.lular
- Enumerar els mecanismes orgànics que intervenen en la regulació de l’equilibri àcid-bàsic
- Explicar la secreció d'ions hidrògen com a mecanisme bàsic pel control de l'equilibri àcid-bàsic
- Enumerar quines són les alteracions més freqüents de l'equilibri àcid-bàsic.
- Conèixer el mecanisme de transport d'orina pels urèters
- Descriure el reflex de la micció i quins elements hi intervenen
- Explicar el control del sistema nerviós central sobre la micció
-
Descriure les relacions entre el sexe genètic, gonadal i fenotípic, així com les patologies relacionades amb la diferenciació
- Descriure les hormones que intervenen en la diferenciació dels caràcters sexuals primaris
- Descriure el paper dels esteroides sexuals en la diferenciació sexual primària i secundària
- Descriure la naturalesa química dels estrògens i gestàgens
- Descriure els mecanismes de control i llocs de síntesi i la seva regulació per l'eix hipotàlem hipòfisi
- Descriure el mecanisme de transport dels esteroides sexuals i els conceptes de fracció lliure i lligada i de metabòlit actiu
- Enumerar les principals funcions dels estrògens i de la progesterona en els diferents teixits i les diferents etapes de la maduració sexual
- Citar els nivells plasmàtics normals d'estrògens i altres hormones sexuals en la dona en les diferents etapes de la maduració sexual
- Descriure les conseqüències més rellevants de la falta i excés d'estrògens i altres hormones sexuals en la dona
- Descriure les maniobres exploratòries més comuns en l'avaluació del sistema de control de la regulació de l'eix hipotàlem-hipòfisi
- Descriure el control hormonal del cicle reproductor femení
- Descriure els canvis funcionals que tenen lloc durant les fases estrògens i gestàgens
- Descriure les funcions de les trompes
- Descriure la composició i funcions de les secrecions vaginals i uterines
- Descrbir els mecanismes nerviosos i humorals que intervenen en la resposta sexual femenina
- Descriure el mecanisme d'acció dels anticonceptius hormonals
- Descriure el mecanisme de penetració de l'espermatozoide
- Descriure les funcions hormonals de la placenta, i la seva repercussió en el manteniment de l'embaràs
- Descriure els mecanismes d'intercanvi que tenen lloc a la placenta
- Enumerar els efectes de les hormones placentàries sobre els teixits materns
- Enumerar els canvis hormonals que tenen lloc a la mare durant l'embaràs
- Enumerar els mecanismes d'adaptació cardiovascular a l'embaràs
- Enumerar els mecanismes d'adaptació metabòlica a l'embaràs
- Enumerar les tècniques d'avaluació de la maduració fetal
- Enumerar els mecanismes que poden intervenir en la iniciació del part
- Enumerar els mecanismes que intervenen en l'expulsió del fetus
- Enumerar els canvis funcionals del fetus en el moment del naixement
- Descriure els mecanismes de control hormonal de la producció de llet
- Descriure els mecanismes de producció i emmagatzematge de la llet
- Enumerar els principals components de la llet i la seva importància funcional
- Descriure el canvi de composició de la llet durant la lactància
- Efectes de la lactància sobre la fisiologia materna
- Descriure la naturalesa química dels andrògens i derivats
- Descriure els mecanismes de control i llocs de síntesi i la seva regulació per l'eix hipotàlem hipòfisi
- Descriure el mecanisme general d'acció de la testosterona
- Enumerar les principals funcions de la testosterona en els diferents teixits i les diferents etapes de la maduració sexual
- Citar els nivells plasmàtics normals de testosterona i altres hormones sexuals en l'home en les diferents etapes de la maduració sexual
- Descriure les conseqüències més rellevants de la falta i excés de testosterona i altres hormones sexuals en l'home
- Descriure les maniobres exploratòries més comuns en l'avaluació del sistema de control de la testosteronemia
- Descriure les hormones que intervenen en la espermiogènesi i la seva regulació
- Descriure els canvis funcionals que tenen lloc durant la espermiogènesi i la maduració de l'espermatozoide
- Enumerar els components del ejaculat, el seu origen i la seva importància funcional
- Descriure les principals funcions masculines durant la còpula i el seu control
Competències
Per tal d’aprovar la matèria, l’estudiant haurà de satisfer uns mínims en:
- Conèixer la morfologia, estructura i funció dels sistemes digestiu, reproductor i excretor
- Conèixer els aspectes adients a aquests sistemes sobre creixement, maduració i envelliment
- Interpretar una analítica normal que reflecteixi aquests sistemes
- Reconéixer amb mètodes macroscòpics i tècniques de imatge la morfologia d’aquests organs i sistemes
- Saber les bases d’una exploració física bàsica d’aquests sistemes.
Continguts fonamentals de l'assignatura
- Organogènesi de l’aparell digestiu.
- Anatomia macroscòpica de la cavitat oral i de la llengua
- Anatomia macroscòpica de les glàndules salivals
- Anatomia macroscòpica de la faringe i de l’esòfag
- Anatomia macroscòpica de l’estómac
- Anatomia macroscòpica de l’intestí prim i pàncreas
- Anatomia macroscòpica del fetge, vesícula biliar i vies biliars
- Anatomia macroscòpica de l’intestí gros
- Desenvolupament de l’aparell genito-urinari
- Òrgans urinaris de l’adult
- Desenvolupament de l'aparell urogenital
- Òrgans genitals femenins
- Òrgans genitals masculins
- Òrgans annexos
- Introducció a la Fisiologia dels processos digestius. Motilitat i secreció
- Fisiologia de la digestió a la boca
- Fisiologia de la digestió a faringe i esòfag
- Fisiologia gàstrica
- Fisiologia pancreàtica
- Fisiologia hepatobiliar en la digestió
- Fisiologia intestinal
- Digestió a l’intestí gros i defecació
- Mecanismes bàsics de la formació d'orina
- Funció endocrina del ronyó
- Funció reguladora del ronyó
- Fisiologia de la diferenciació sexual
- Hormones sexuals femenines
- Funció reproductora a la dona
- Fecundació i adaptació de la mare a la gestació
- Part i lactància
- Hormones sexuals masculines
- Funció reproductora a l’home
Eixos metodològics de l'assignatura
-
METODOLOGIA
- Classes magistrals: A grup únic, es desenvoluparà la major part del programa pel que fa als continguts teòrics
- Teoria anatomia de l’aparell digestiu: 18 hores
- Teoria anatomia de l’aparell genitourinari: 14 hores
- Teoria fisiologia dels sistemes digestiu, renal i reproductor: la resta
- Seminaris:
- Seminari 1-6:fisiologia i fisiopatologia de l'aparell digestiu, sistema renal (inclós regulació pH) i sistema reproductor
- Seminari 7: anatomia radiològica de l’aparell digestiu I
- Seminari 8: anatomia radiològica de l’aparell digestiu II
- Seminari 9: casos clínics de l’aparell digestiu.
- Seminari 10: anatomia radiològica de l’aparell genitourinari I
- Seminari 11: anatomia radiològica de l’aparell genitourinari II
- Seminari 12: casos clínics de l’aparell genitourinari
- Seminari 13:Desenvolupament sistema digestiu
- Seminari 14:Desenvolupament sistema genitourinari
Pràctiques d’anatomia:
- P1: cavitat bucal, glàndules salivals, faringe i esòfag.
- P2:compartiment supramesocòlic.
- P3:compartiment inframesocòlic i anatomia seccional.
- P4:retroperitoneu, ronyons i vies urinàries.
- P5:sistema reproductor masculí i femení.
- PF1: Sistema Renal 1
- PF2:Sistema Renal 2
Sistema d'avaluació
La qualificació final dependrà dels seguents ítems
1ª convocatòria
|
% nota final
|
Tipus avaluació
|
Primer examen
|
42%
|
Questionaris escrits
|
Segon examen
|
43%
|
Questionaris escrits
|
Avaluació continuada
|
15%
|
Enquestes durant els seminaris o pràctiques, o despres, mitjançant el campus virtual
|
|
|
|
-Sistema Digestiu: avaluació integrada de components morfològics i funcionals del sistema digestiu, desenvolupats a les classes magistrals, als seminaris i a les pràctiques, que comptarà un 42% de la qualificació final. Com l'avaluació es integrada, NO hi haurà part d'anatomia ni part de fisiologia.
-Sistema Reproductor i Sistema renal: avaluació integrada de components morfològics i funcionals de la reproducció humana i sistema renal i urinari,desenvolupats a les classes magistrals, als seminaris i a les pràctiques, que comptarà un 43% de la qualificació final. Com l'avaluació es integrada, NO hi haurà part d'anatomia ni part de fisiologia.
L’avaluació continuada tindrà en compte les expossicions orals i enquestes durant els seminaris-casos clínics (15% de la qualificació final). Aquesta no es recuperable
La qualificació final s’obtindrà d’aplicar el seguent polinomi, sempre i quan la qualificació de l'examen (primer o segon) superi el 3 sobre 10
Qualificació: Nota Sistema Digestiu*0.42+Nota Sistema Reproductor i renal* 0.43+Nota avaluació continuada*0.15
Per els estudiants que optin per avaluació alternativa (article 1.5 de la normativa d’avaluació de la UdL, http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/udl/norma/.galleries/docs/Ordenacio_academica/Normativa-davaluacio-i-qualif.-graus-i-masters-UdL-CG-25-10-2016.pdf) el polinomi a aplicar será
Qualificació: Nota Sistema Digestiu*0.5+Nota Sistema Reproductor i renal* 0.5.
Es responsabilitat de l’estudiant indicar la renuncia a l’avaluació continuada, entenent que si participa en alguna de les activitats formatives (practiques o seminaris) de l’assignatura, es renuncia a l’avaluació alternativa.
2ª convocatòria
Cas de precisar-se que a la 2ª convocatoria es farà un examen UNIC que substituirà la qualificació obtinguda en els dos primers questionaris (amb independencia de les qualificacions obtingudes a la primera convocatoria). En conseqüènica, en aquesta 2ª convocatoria NO es reservaran notes de la part de Sistema Digestiu, Sistema Reproductor o Sistema Renal de la primera convocatòria.
Bibliografia i recursos d'informació
Els exposats a l’espai virtual de l’assignatura al Sakai
Weis, L. (1986) Histología. 5a Ed. Ateneo
Fawcett, DW (1995) Tratado de Histología 11a. ed. Ed. Interamericana - McGraw-Hill
Fawcett, D.W. , Jensh R.P. (1999) Compendio de Histología Ed. Interamericana - McGraw-Hill
Leeson, C.R., Leeson, T.S., Paparo, A.A. (1990) Texto/Atlas de Histología Ed. Interamericana - McGraw-Hill
West, J.B. (1992) Bases Fisiológicas de la práctica médica 12a. ed. Ed. Panamericana.
Schmidt, R.F., Thews, G. (1993) Fisiología Humana Ed. Interamericana.
Ganong, W.F. (1992) Fisiología Médica 13a. ed. El manual moderno. México DF
Berne, M., Levy, M.N. (1986) Fisiología Ed. Panamericana. Buenos Aires
Guyton, A.C. Tratado de Fisiología Médica 10a. ed. Ed. Interamericana, Madrid
Tresguerres, J.A.F. (1999) Fisiología Humana Ed. Interamericana - McGraw-Hill
TEXTS D' ANATOMIA
- Drake, R.L., Vogl, W., Mitchell, A.W.M. (2015) Gray - Anatomía para estudiantes. 3ª edición. Ed. Elsevier.
- Drake, R.L., Vogl, W., Mitchell, A.W.M. (2018) Gray - Anatomía Básica. 2ª edición. Ed. Elsevier.
- Gilroy, A.M. (2015) Prometheus. Anatomía. Manual para el estudiante. 1ª edición. Ed. Médica Panamericana.
- Latarjet, Ruiz-Liard (2004). Anatomía Humana. 4ª edición. Ed. Médica Panamericana.
- Moore, K.L., Dalley, A.F., Agur, A.M.R. (2018) Anatomía con orientación clínica. 8ª edición. Ed. Wolters Kluwer.
- Moore, K.L., Agur, A.M.R., Dalley, A.F. (2019) Fundamentos de Anatomía con orientación clínica. 6ª edición. Ed. Wolters Kluwer.
- Pró, E.A. (2014) Anatomía Clínica. 2ª edición. Ed. Médica Panamericana.
- Schünke, M., Schulte, E., Schumacher, U. (2014) Prometheus. Texto y atlas de Anatomía. 3ª edición. Ed. Médica Panamericana.
- Standring, S. (2015) Gray's Anatomy: the Anatomical Basis of Clinical Practice. 41th edition. Ed. Elsevier.
ATLES D' ANATOMIA
- Agur, M.R., Dalley, F. (2007) Grant’s - Atlas of anatomy. 14th edición. Ed. Wolters Kluwer.
- Fleckenstein, P., Tranum-Jensen, J. (2016) Bases anatómicas del diagnóstico por imagen. 3ª edición. Ed. Elsevier.
- Gilroy, A.M., MacPherson, B.R., Ross, L.M. (2013) Prometheus. Atlas de Anatomía. 2ª edición. Ed. Médica Panamericana.
- Hansen, J.T. (2017) Netter. Flashcards de Anatomía. 4ª edición. Ed. Elsevier.
- Loukas, M., Benninger, B., Shane Tubbs, R. (2019) Guía fotográfica de disección del cuerpo humano. 2ª edición. Ed. Elsevier.
- Netter, F.H. (2019) Atlas de Anatomía humana. 7ª edición. Ed. Elsevier.
- Paulsen, F. Waschke J. (2018) Sobotta. Atlas de Anatomía Humana. 24ª edición. Ed. Elsevier.
- Rohen, J.W., Yokochi, C., Lütjen-Drecoll, E. (2015) Atlas de Anatomía humana. 8ª edición. Ed. Elsevier.
- Weber, E.D.; Vilensky, J.; Carmichael, S.W., Lee, K.S. (2015) Netter. Anatomia Radiológica Esencial. 2ª edición. Ed. Elsevier.
ENLLAÇOS D’INTERÉS EN ANATOMIA