Coordinació: | ESPINET MESTRE, CARMEN |
Any acadèmic 2019-20 |
Denominació | BASES MOLECULARS DE LA VIDA | ||||||||||||
Codi | 100502 | ||||||||||||
Semestre d'impartició | PRIMER QUADRIMESTRE | ||||||||||||
Caràcter |
| ||||||||||||
Nombre de crèdits assignatura (ECTS) | 6 | ||||||||||||
Tipus d'activitat, crèdits i grups |
| ||||||||||||
Coordinació | ESPINET MESTRE, CARMEN | ||||||||||||
Departament/s | CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUES | ||||||||||||
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiant | H. Presencials: 60
H No Presencials: 90 | ||||||||||||
Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. | ||||||||||||
Idioma/es d'impartició | Català |
Professor/a (s/es) | Adreça electrònica professor/a (s/es) | Crèdits impartits pel professorat | Horari de tutoria/lloc |
CAMBRAY CARNER, SERAFIN | serafi.cambray@udl.cat | ,6 | |
ESPINET MESTRE, CARMEN | carme.espinet@udl.cat | 15,2 | |
FERREZUELO MUÑOZ, FRANCISCO | francisco.ferrezuelo@udl.cat | 5,4 | |
FLEITAS PÉREZ, CATHERINE | catherine.fleitas@udl.cat | 2,4 | |
PEDRAZA GONZALEZ, NIEVES | neus.pedraza@udl.cat | 3 |
L’ assignatura es situa a 1er curs per a donar coneixements de caràcter essencialment bàsic per comprendre:
L’alumne que aprovi l’assignatura serà capaç de:
Competències a les que contribueix:
TEMA 1. 0rganització molecular en els éssers vius. Característiques químiques diferencials de la matèria viva. Nivells d' organització molecular en els éssers vius: Bioelements. Biomolècules.
TEMA 2. Aigua i ions en solució aquosa. Importància biològica de l’ aigua. Estructura de l’ aigua i propietats físico-químiques. Interacció de les’ molècules d’aigua entre si, i amb altres components biològics. Equilibri àcid–base. Sistemes esmorteïdors.
TEMA 3. Hidrats de carboni. Generalitats. Classificació. Monosacàrids: aldoses i cetoses. Estereoquímica de monosacàrids. Reactivitat de monosacàrids. Monosacàrids derivats. Oligosacàrids: l'enllaç glicosídic. Nomenclatura estructura i propietats de disacàrids. Polisacàrids: característiques de polisacàrids estructurals, de reserva i gelificants. Glicosaminoglicans. Proteoglicans. Glicoproteïnes.
TEMA 4. Lípids. Característiques generals i classificació. Àcids greixosos. Acilglicèrids. Glicerofosfolípids. Esfingolípids: esfingofosfolípids i esfingoglicolípids. Prostaglandines. Leucotriens. Tromboxans. Lípids isoprenoides: terpenoides, carotenoides i esteroides (esterols, àcids i sals biliars, hormones esteroides). Lípids pirròlics.
TEMA 5. Aminoàcids, pèptids i proteïnes. Aminoàcids components de proteïnes. Estructura i propietats dels aminoàcids. Aminoàcids rars i no proteics. Enllaç peptídic. Pèptids. Proteïnes. Estructura primària, secundària, terciària i quaternària de proteïnes. Plegament de proteïnes. Relació estructura-funció en proteïnes, exemples. Caracterització estructural i propietats físico-químiques de les proteïnes.
TEMA 6. Biocatàlisi. Estructura molecular dels enzims. Mecanisme de les reaccions enzimàtiques. Característiques generals, centre actiu, centre catalític i centre d'unió. especificitat dels enzims. classes principals d'enzims. Característiques estructurals. Isoenzims. Efecte dels enzims sobre la velocitat i sobre la constant d'equilibri de la reacció catalitzada. Concepte d'energia d'activació.
TEMA 7. Cinètica i regulació de l'activitat enzimàtica. Control de l'activitat enzimàtica. Influència sobre la velocitat de les reaccions enzimàtiques del pH, la força iònica i la temperatura. Reaccions enzimàtiques amb un sol substrat i amb varis substrats. Constants cinètiques Vmax, Kcat, Km. i S0.5. Al·losterisme. Mecanisme d'activació de proenzims (zimògens).
TEMA 8. Vitamines. Vitamines com cofactors, precursors de cofactors, o grups prostètics de determinats enzims. Descriure i explicar l'estructura, funció, procés d'activació, llocs i mode d'acció de les vitamines
TEMARI PRÀCTIC:
Seminari 1. Problemes de disolucions
Seminari 2. Electrolits i tampons 1
Seminari 3. Electrolits i tampons 2
Seminari 3. Cromatografia
Seminari 4. Sequenciació i bases de dades de proteines.
Seminari 5. Nuceòtids i àcids nucleics.
Pràctiques de laboratori
1- Introducció a les tècniques de laboratori de bioquímica.
2- Electroforesi de proteïnes.
3- Quantificació espectrofotomètrica de proteïnes.
4- Cinètica enzimàtica.
ACTIVITAT DIRIGIDA: Treballs bibliogràfics. Preparació i exposició dels treballs (5h)
Objectiu |
Activitats Presencials |
|
---|---|---|
1) Estructura de les biomolècules. |
Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori Aula Informàtica |
|
2) Relació entre estructura i funció de les biomolècules |
Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori Treballs. |
|
3) Comportament de les biomolècules en medis biològics |
Sessions teòriques. Seminaris Treballs. Aula Informàtica Problemes |
|
4)Enzimologia i regulació de l’activitat enzimàtica |
Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori Treballs. Problemes |
|
|
Avaluacions |
Tipus d’activitat:
TEO: teoria
PRO: Problemes i casos
SEM: Seminari
INF: Informàtica
CAM: Camp
VIS: Visites
ACD: Activitat dirigida
LAB: pràctiques laboratori
AVA: avaluació
S: setmana d’exàmens
Tipus Activitat |
Descripció resumida de l’activitat |
Dedica ció (hores) |
Setmana |
Objectiu Formatiu |
---|---|---|---|---|
TEO |
0rganització molecular en els éssers vius |
1 |
|
1,2,3 |
TEO |
Aigua i ions en solució aquosa |
3 |
|
1,2,3 |
TEO |
Principis generals de química orgànica |
2 |
|
1,2,3 |
TEO |
Grups funcionals i classes de compostos orgànics. |
3 |
|
1,2,3 |
TEO |
Heterocicles. |
1 |
|
1,2,3 |
TEO |
Hidrats de carboni |
4 |
|
1,2,3 |
TEO |
Lípids |
3 |
|
1,2,3 |
TEO |
Aminoàcids, pèptids i proteïnes |
7 |
|
1,2,3 |
TEO |
Biocatàlisi |
2 |
|
2,4 |
TEO |
Cinètica i regulació de l'activitat enzimàtica. |
3 |
|
2,4 |
TEO |
Vitamines |
1 |
|
2,4 |
SEM |
Sistemes esmorteïdors. |
2 |
|
1,2 |
SEM |
Tècniques espectrofotomètriques |
2 |
|
1,2,3 |
SEM |
Tècniques cromatogràfiques. |
2 |
|
1,2,3 |
PRO |
Cinètica enzimàtica |
2 |
|
4 |
INF |
Activitats a l’ aula d’ informàtica |
3 |
|
1,2,3,4 |
ACD |
Treballs bibliogràfics |
5 |
|
1,2,3,4 |
LAB |
Esquelets carbonats. Isomeria. |
2 |
|
1,2,3 |
LAB |
Biomolècules. |
2 |
|
1,2,3 |
LAB |
Electroforesi. Proteïnograma. |
3 |
|
1,2,3 |
LAB |
Cinètica enzimàtica. |
3 |
|
4 |
AVA |
Avaluació |
4 |
|
1,2,3,4 |
|
|
|
|
|
Per assolir rels objectius i adquirir les competències atribuïdes es programaran les següents activitats:
Una part de l’assignatura es desenvolupa en sessions d’exposició de conceptes teòrics d’una hora de durada. Aquests conceptes es reforcen en sessions de seminaris i problemes d’una hora de durada. Les pràctiques de laboratori permeten la millor comprensió de conceptes teòrics i l’adquisició d’habilitats bàsiques en el treball de laboratori. Els treballs bibliogràfics es realitzaran en grups de 20 alumnes, sobre temes proposats i relacionats amb la matèria. La presentació serà oral.
Avaluació d'aprenentatges |
% nota final |
Tipus avaluació |
---|---|---|
Teoria |
75% |
Proves escrites (2) sobre continguts i conceptes teòrics i pràctics relacionats amb bioquímica i biologia molecular. |
Practiques i Seminaris |
10 |
Avaluació de les activitats mitjançant altres proves escrites |
Treballs |
15% |
Avaluació de la capacitat d’integració de conceptes i la seva aplicació de manera transversal. |
Avaluació |
||
---|---|---|
Procediment |
Temps (hores) |
Pes qualificació (%) |
2 Proves escrites sobre el programa de l’assignatura |
4 |
25+45 |
Altres proves i exercicis escrits relacionats amb pràctiques i seminaris. |
2 |
10+5 |
Presentacions orals dels treballs |
20min |
15 |
Bibliografia bàsica
1. Baynes JW, Dominiczak MH. 2011. Bioquímica Médica. 3ª edición. Ed. Elsevier
2. Branden C, Tooze J. 1999. Introduction to protein structure. 2n edition. Garland Publishing
3. Champe PC, Harvey RA, Ferrier DR. 2005. Bioquímica. 3a edición. Ed. Mc Graw-Hill Interamericana
4. Devlin TM. 2010. Texbook of Biochemistry with Clinical Correlations. 7th edition. Wiley-Liss Ed.
5. Ferrier DR. 2013. Biochemistry. Lippincott’s Illustrated Reviews. 6th ed. McGraw-Hill
6. Mathews CK, et al. 2013. Bioquímica. 4ª edición. McGraw-Hill Interamericana.
7. Rodwell VW, et al. 2015. Harper’s Illustrated Biochemistry. 30th ed. Ed. John Wiley– Sons.
9. Nelson DL, Cox MM. 2014. Lehninger. Principios de Bioquímica. 5ª ed. Ed. Omega.
10. Scriver CR, et al. 2001. The Metabolic & Molecular Basis of Inherited Disease. 8th Ed. McGraw-Hill. 4 vol.
11. Strayer L, Berg J, Tymoczko J. 2014. Bioquímica. 7ª ed. Ed. Reverté ( 6ª edició en català).
12. Strayer L, Berg J, Tymoczko J. 2014. Bioquímica. Curso básico. Ed. Reverté.
13. Voet D, Voet JG, Prat CW. 2016. Fundamentos de Bioquímica. 4a ed. Editorial Médica Panamericana