GUIA DOCENT
BASES MOL·LECULARS DE LA VIDA
Coordinació:
Mª. Josep Bellmunt
Any acadèmic 2015-16
GUIA DOCENT: BASES MOL·LECULARS DE LA VIDA 2015-16

Informació general de l'assignatura
DenominacióBASES MOL·LECULARS DE LA VIDA
Codi100502
Semestre d'impartició1r Semestre -Estudis de Grau- Feb/Set
CaràcterTroncal
Nombre de crèdits ECTS6
Crèdits teòrics3
Crèdits pràctics3
CoordinacióMª. Josep Bellmunt
Departament/sCiències Mèdiques Bàsiques
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiantH. Presencials: 60
H No Presencials: 90
ModalitatPresencial
Informació important sobre tractament de dadesConsulteu aquest enllaç per a més informació.
Idioma/es d'imparticióCatalà
Grau/MàsterGrau en Medicina
Adreça electrònica professor/a (s/es)mjosep.bellmunt@cmb.udl.cat
carme.espinet@cmb.udl.cat
serafi.cambray@cmb.udl.cat
Mª. Josep Bellmunt (coordinadora)
Mª. Carme Espinet Mestre
Serafi Cambray Carner
Informació complementària de l'assignatura

L’ assignatura es situa a 1er curs per a donar coneixements de caràcter essencialment bàsic per comprendre:

Objectius acadèmics de l'assignatura

L’alumne que aprovi l’assignatura serà capaç de:

  1. Conèixer l’estructura de les biomolècules.
  2. Establir relacions entre estructura i funció de les biomolècules.
  3. Comprendre el comportament de les biomolècules en medis biològics.
  4. Conèixer i saber utilitzar els conceptes bàsics d’ enzimologia i de la regulació de l’ activitat enzimàtica.
Competències

Competències  a les que contribueix:

Continguts fonamentals de l'assignatura

TEMA 1. 0rganització molecular en els éssers vius. Característiques químiques diferencials de la matèria viva. Nivells d' organització molecular en els éssers vius: Bioelements. Biomolècules.

 

TEMA 2. Aigua i ions en solució aquosa. Importància biològica de l’ aigua. Estructura de l’ aigua i propietats físico-químiques. Interacció de les’ molècules d’aigua entre si, i amb altres components biològics. Composició iònica dels medis corporals. Equilibri àcid–base. Sistemes esmorteïdors.

 

TEMA 3. Principis generals de química orgànica. Enllaços entre carbonis. Esquelets carbonats. Enllaços amb heteroàtoms. Hidrocarburs. Concepte de grup funcional. Estereoquímica. Projecció de Fischer. Isomeria i tipus.

 

TEMA 4. Grups funcionals i classes de compostos orgànics. Grups funcionals amb enllaços senzills: estructura i característiques d’ alcohols, èters, peròxids, amines, tiols, tioèters, ditiols. Grups funcionals amb enllaços múltiples: estructura i característiques d’ aldehids, cetones, àcids carboxílics, esters, amides, imides, imines.

 

TEMA 5. Heterocicles. Heterocicles amb un heteroàtom en l’esquelet del cicle: pirrol, furà, piridina pirà i derivats. Heterocicles d’estructura mes complexa, quinoleïna, indol i derivats. Heterocicles amb més d’un heteroàtom: imidazol i derivats, pirimidina i bases pirimidíniques, purina i bases púriques. Nucleòsids nucleòtids.

 

TEMA 6. Hidrats de carboni. Generalitats. Classificació. Monosacàrids: aldoses i cetoses. Estereoquímica de monosacàrids. Reactivitat de monosacàrids. Monosacàrids derivats. Oligosacàrids: l'enllaç glicosídic. Nomenclatura estructura i propietats de disacàrids. Polisacàrids: característiques de polisacàrids estructurals, de reserva i gelificants. Glicosaminoglicans. Proteoglicans. Glicoproteïnes.

 

TEMA 7. Lípids. Característiques generals i classificació. Àcids greixosos. Acilglicèrids. Glicerofosfolípids. Esfingolípids: esfingofosfolípids i esfingoglicolípids. Prostaglandines. Leucotriens. Tromboxans. Lípids isoprenoides: terpenoides, carotenoides i esteroides (esterols, àcids i sals biliars, hormones esteroides). Lípids pirròlics.

 

TEMA 8. Aminoàcids, pèptids i proteïnes. Aminoàcids components de proteïnes. Estructura i propietats dels aminoàcids. Aminoàcids rars i no proteics. Enllaç peptídic. Pèptids. Proteïnes. Estructura primària, secundària, terciària i quaternària de proteïnes. Plegament de proteïnes. Relació estructura-funció en proteïnes, exemples. Caracterització estructural i propietats físico-químiques de les proteïnes.

 

TEMA 9. Biocatàlisi. Estructura molecular dels enzims. Mecanisme de les reaccions enzimàtiques. Característiques generals, centre actiu, centre catalític i centre d'unió. especificitat dels enzims. classes principals d'enzims. Característiques estructurals. Isoenzims. Efecte dels enzims sobre la velocitat i sobre la constant d'equilibri de la reacció catalitzada. Concepte d'energia d'activació.

 

TEMA 10. Cinètica i regulació de l'activitat enzimàtica. Control de l'activitat enzimàtica. Influència sobre la velocitat de les reaccions enzimàtiques del pH, la força iònica i la temperatura. Reaccions enzimàtiques amb un sol substrat i amb varis  substrats.  Constants  cinètiques  Vmax,  Kcat,  Km.  i  S0.5.  Al·losterisme. Mecanisme d'activació de proenzims (zimògens).

 

TEMA 11. Vitamines. Vitamines com cofactors, precursors de cofactors, o grups prostètics de determinats enzims. Descriure i explicar l'estructura, funció, procés d'activació, llocs i mode d'acció de les vitamines

 

 

TEMARI PRÀCTIC:

Seminari 1. Sistemes esmorteïdors. (2h)

Seminari 2. Espectrofotometria. Estudis a punt final i cinètics. (2h)

Seminari 3.Tècniques cromatogràfiques. (2h)

 

Problemes 1. Cinètica enzimàtica. (2h)

 

Pràctica 1. Esquelets carbonats. Isomeria. (2h)

Pràctica 2. Biomolècules. Models moleculars. (2h)

Pràctica 3. Electroforesi. Proteïnograma. (3h)

Pràctica 4. Cinètica enzimàtica. Assaig de l’activitat de l’alfa amilasa. Determinació de les constants cinètiques. (3h)

 

Activitats Aula d’ Informàtica. (3h)

 

ACTIVITAT  DIRIGIDA:  Treballs  bibliogràfics.  Preparació  i  exposició  dels treballs (5h)

 

 

Eixos metodològics de l'assignatura

Objectiu

Activitats

Presencials

Dedicació estudiant

1) Estructura de les biomolècules.

Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori

Aula Informàtica

Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori

Aula Informàtica

 

2) Relació entre estructura i funció de les biomolècules

Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori

Treballs.

Sessions teòriques. Seminaris. Laboratori

Treballs (part)

 

3) Comportament de les biomolècules en medis biològics

Sessions teòriques. Seminaris

Treballs.

Aula Informàtica Problemes

Sessions teòriques. Seminaris.

Treballs (part)

Aula Informàtica Problemes

 

4)Enzimologia i regulació de l’

activitat enzimàtica

Sessions teòriques. Seminaris.

Laboratori

Treballs. Problemes

Sessions teòriques. Seminaris.

Laboratori

Treballs (part) Problemes (part)

 

 

Avaluacions

Avaluacions

 

 

Tipus d’activitat:

TEO: teoria

PRO: Problemes i casos

SEM: Seminari

INF: Informàtica

CAM: Camp

VIS: Visites

ACD: Activitat dirigida                 

LAB: pràctiques laboratori

AVA: avaluació                                                           

S: setmana d’exàmens

Tipus Activitat

Descripció resumida de l’activitat

Dedica ció (hores)

Setmana

Objectiu Formatiu

TEO

0rganització  molecular  en  els  éssers vius

1

 

1,2,3

TEO

Aigua i ions en solució aquosa

         3

 

1,2,3

TEO

Principis generals de química orgànica

2

 

1,2,3

TEO

Grups      funcionals     i      classes                 de compostos orgànics.

3

 

1,2,3

TEO

Heterocicles.

         1

 

1,2,3

TEO

Hidrats de carboni

4

 

1,2,3

TEO

Lípids

         3

 

1,2,3

TEO

Aminoàcids, pèptids i proteïnes

 7

 

1,2,3

TEO

Biocatàlisi

        2

 

       2,4

TEO

Cinètica    i     regulació    de    l'activitat enzimàtica.

3

 

2,4

TEO

Vitamines

1

 

2,4

SEM

Sistemes esmorteïdors.

         2

 

1,2

SEM

Tècniques espectrofotomètriques

          2

 

      1,2,3

SEM

Tècniques cromatogràfiques.

            2

 

1,2,3

PRO

Cinètica enzimàtica

          2

 

      4

       INF

Activitats a l’ aula d’ informàtica

3

 

     1,2,3,4

     ACD

Treballs bibliogràfics

         5

 

  1,2,3,4

LAB

Esquelets carbonats. Isomeria.

2

 

   1,2,3

LAB

Biomolècules.

2

 

 1,2,3

LAB

Electroforesi. Proteïnograma.

        3

 

 1,2,3

LAB

Cinètica enzimàtica.

3

 

    4

AVA

Avaluació

         4

 

    1,2,3,4

 

 

 

 

 

 

Per assolir rels objectius i adquirir les competències atribuïdes es programaran les següents activitats:

Una part de l’assignatura es desenvolupa en sessions d’exposició de conceptes teòrics d’una hora de durada. Aquests conceptes es reforcen en sessions de seminaris i problemes d’una hora de durada. Les pràctiques de laboratori permeten la millor comprensió de conceptes teòrics i l’adquisició d’habilitats bàsiques en el treball de laboratori. Els treballs bibliogràfics es realitzaran en grups de 20 alumnes, sobre temes proposats i relacionats amb la matèria. La presentació serà oral.

Sistema d'avaluació

Avaluació d'aprenentatges

% nota final

Tipus avaluació

Teoria

75%

Proves escrites (2) sobre continguts i conceptes teòrics i pràctics relacionats amb bioquímica i biologia molecular.

Pràctiques i seminaris

10%

Avaluació de les activitats relacionades amb les pràctiques de laboratori, i els seminaris.

Practiques i Seminaris

5

Avaluació de les activitats mitjançant altres proves escrites

Tutories

 

 

Treballs

10%

Avaluació de la capacitat d’integració de conceptes i la seva aplicació de manera transversal.

 

Avaluació

Procediment

Temps (hores)

Pes

qualificació (%)

2 Proves escrites sobre el programa de l’assignatura

4

25+50    

Avalució durant la realizació de Pràctiques  seminaris. (Realizatació, participació, coneixements, aptitud i actitud)

0min

10

Altres proves i exercicis escrits relacionats amb pràctiques i seminaris.

0min

5

Presentacions orals dels treballs

30min-1h    

10            

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

 

Bibliografia complementària

Articles de revistes científiques i divulgatives.

PDF