Coordinació: | RIBERA CALVET, JOAN |
Any acadèmic 2019-20 |
Denominació | ESTRUCTURA I FUNCIÓ CEL.LULAR | ||||||||||||
Codi | 100501 | ||||||||||||
Semestre d'impartició | PRIMER QUADRIMESTRE | ||||||||||||
Caràcter |
| ||||||||||||
Nombre de crèdits assignatura (ECTS) | 12 | ||||||||||||
Tipus d'activitat, crèdits i grups |
| ||||||||||||
Coordinació | RIBERA CALVET, JOAN | ||||||||||||
Departament/s | MEDICINA EXPERIMENTAL | ||||||||||||
Distribució càrrega docent entre la classe presencial i el treball autònom de l'estudiant | H Presencials 120
H. No Presencials 180 | ||||||||||||
Informació important sobre tractament de dades | Consulteu aquest enllaç per a més informació. | ||||||||||||
Idioma/es d'impartició | Català | ||||||||||||
Distribució de crèdits | Classes Magistrals (Grup Gran) 6 ECTS
Pràctiques Laboratori (Grup Petit) 2 ECTS Seminaris (Grup Mitjà) 4, ECTS | ||||||||||||
Horari de tutoria/lloc | Dimecres a les 13h |
Professor/a (s/es) | Adreça electrònica professor/a (s/es) | Crèdits impartits pel professorat | Horari de tutoria/lloc |
BOADA PALLAS, JORDI | jordi.boada@udl.cat | 18,4 | |
ENCINAS MARTIN, MARIO | mario.encinas@udl.cat | 13,5 | |
RIBERA CALVET, JOAN | joan.ribera@udl.cat | 20,1 |
És una matèria del primer curs del Grau de Medicina que s’imparteix durant el primer semestre del curs acadèmic. Amb el pla de treball proposat es vol proporcionar, als alumnes que inicien el estudis de Medicina, els coneixements bàsics i necessaris que els han de permetre entendre els processos cel·lulars responsables del funcionament del cos humà i interpretar les bases cel·lulars de les malalties. A més, aquests coneixements s’hauran de saber utilitzar per resoldre problemes de salut, tot utilitzant un llenguatge científic bàsic relacionat amb la Biologia Cel·lular i la Fisiologia General.
A més de facilitar l’adquisició de competències bàsiques transversals, es pretén que els estudiants adquireixin competències terminològiques i els conceptes bàsics de Biologia Cel·lular i Fisiologia General, tant a nivell estructural com funcional. A nivell instrumental, a més de familiaritzar els alumnes amb les tècniques bàsiques emprades en l’estudi de les cèl·lules, es col·laborarà en l’adquisició de competències relacionades amb la seva capacitat de comunicació, el treball en equip i en la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) per a l’obtenció i el maneig de la informació,.
Per facilitar el seguiment d’aquesta matèria és aconsellable que els alumnes procedents de Batxillerat hagin cursat, a més de la Biologia, la matèria optativa Biologia Humana.
Com que una de les competències que han d’adquirir els estudiants de medicina és autoformar-se utilitzant les noves tecnologies, una part de la matèria s’impartirà de forma virtual a través del Campus Virtual de la UdL.
1) A nivell de coneixements l’estudiant que superi l’assignatura ha de:
2) Els principals objectius docents que es volen assolir amb les activitats programades són:
3) A més, l’estudiant que superi la assignatura ha de assolir les següents competències:
1) Conèixer l'estructura i funció cel·lular |
Tema 1 Introducció als cos humà.
Els compartiments aquosos. Nivells d’organització. Forma i funció. Els compartiments aquosos. Medi intracel·lular. Medi extracel·lular (J. Boada).
Tema 2 Principis bioenergètiques aplicables als sistemes biològics.
ATP moneda energètica, Gradients electroquímics. Processos oxidoreducció (J. Boada)
Tema 3 La cèl·lula com unitat estructural i funcional del cos humà.
Les cèl·lules mare com a eina terapèutica. Teoria cel·lular. Especialització cel·lular. Concepte de teixit. Diversitat cel·lular (J.Ribera)
Tema 4 L’entorn cel·lular. La matriu extracel·lular.
Elements acel·lulars del nostre cos. La matriu extracel·lular: organització molecular, elements fibrosos: el col·lagen, substància fonamental amorfa: proteoglicans i glicosaminoglicans, proteïnes adhesió. El matrisoma. Interacció de les cèl·lules amb la MEC: migració cel·lular i reparació de teixits. (J Ribera)
Tema 5 Membranes.
Composició química i organització molecular de les membranes. Lípids de membrana. La bicapa lipídica i la seva fluidesa. Proteïnes de membrana: integrals, perifèriques, ancorades a lípids. Els carbohidrats de la membrana. La membrana com a mosaic fluid. Asimetria i dominis de la membrana. Membranes artificials, liposomes. (J. Ribera)
Tema 6 Membrana cel·lular i adhesió cel·lular. Integració de les cèl·lules en teixits. L’Epiteli com a model d'elements d'adhesió cel·lular. Molècules d’adhesió cel·lular Especialitzacions de la membrana, unions cel·lulars: desmosomes, hemidesmosomes, gap, unions estretes. Molècules d’adhesió i migració cel·lular. (J. Ribera)
Tema 7 Moviment d’aigua a través de les membranes.
Mecanismes i models de transport que regulen els intercanvis entre els compartiments que separen les membranes. Permeabilitat de les membranes. Difusió i moviment d’aigua: osmosis. Aquaporines (J. Boada, J. Ribera)
Tema 8 Transport macromolecular a través de la membrana.
Relació de la membrana amb els altres compartiments intracel·lulars. Entrada i sortida de substàncies per vesiculació. Endocitosis mediada per receptor. La clatrina, les adaptines i la dinamina . L’endosoma (J.Ribera)
Tema 9 Transport a nivell molecular.
Transport a nivell molecular: transportadors, canals i bombes. Acoblament de sistemes de transport molecular. Barrera hematoencefàlica. (J. Boada)
Tema 10 El citoplasma.
Composició i organització del citosol. Dipòsits intracitosòlics: grànuls de glicogen, gotes lipídiques. Degradació de proteïnes: el proteasoma (J.Ribera)
Tema 11 El ribosoma.
Introducció a la síntesi de proteïnes. El ribosoma. Diversitat: ribosomes citosòlics i mitoribosomes. Organització molecular. Poliribosomes. Biogènesi del ribosomes. (J.Ribera)
Tema 12 Propietats elèctriques de les membranes.
Bioelectricitat. Bases iòniques del potencial de membrana. Membranes excitables. Potencial electrònic. Potencial d’acció. (J. Boada)
Tema 13 La neurona com a model de cèl·lula excitable.
Aspectes morfuncionals de les neurones. Polaritat de les neurones. Xarxes neuronals. La beina de mielina. Conducció saltatòria. Concepte de neurotransmissor i receptor. (J. Boada)
Tema 14 Homeòstasi i adaptació a l’entorn.
Medi intern i entorn. Conformisme versus adaptació. Concepte d’homeòstasi. Retroalimentació negativa. Retroalimentació positiva. Homeòstasi i malaltia. Al·lostasi. (J. Boada)
Tema 15 Bases fisiològiques de la comunicació cel·lular.
Etapes de la comunicació cel·lular. Senyalització extracel·lular. Comunicació paracrina. Comunicació endocrina. Comunicació autocrina. Comunicació sinàptica. (J. Boada)
Tema 16 Receptors de senyals de superfície.
Tipus de receptors: Canals, Proteïnes G trimètriques, Receptors enzimàtics: proteïncinases. Senyalització intracel·lular: transducció de senyal. Segons missatgers (M Encinas)
Tema 17 Citoesquelet.
Elements que configuren l’armadura esquelètica de les cèl·lules. Els microtúbuls: bases moleculars de la seva organització i dinàmica. Els microfilaments: bases moleculars de la seva organització i dinàmica. Els filaments intermedis (FI): bases moleculars de la seva organització i dinàmica. Diversitat de FIs: els FI com a marcadors de poblacions cel·lulars. (M Encinas)
Tema 18 Citoesquelet i Motilitat Cel·lular.
Proteïnes associades als citoesquelet: polaritat dels elements del citoesquelet, proteïnes estructurals i motores. Centríols. Cilis i Flagels El Sarcòmer. Organització citoplasmàtica i citoesquelet: el microvilli.(M Encinas)
Tema 19 Contracció muscular.
Bases moleculars i cel·lulars de la contracció muscular. Sinapsi neuromuscular. Múscul esquelètic. Múscul cardíac. Múscul llis. (J. Boada)
Tema 20 El mitocondri.
Conversió energètica en els éssers vius. Fonaments cel·lulars de la respiració. Consum d’oxigen i producció d’oxigen als éssers vius. El mitocondri com element clau en la producció energètica de les cèl·lules; ultraestructura i característiques morfofuncionals del mitocondri. La membrana externa i l’espai intermembranari. La membrana interna: les crestes, organització molecular, permeabilitat i transportadors, la cadena respiratòria, ATP-sintetasa. Moviment de protons a través de la membrana interna.Termogènesi. Altres funcions del mitocondri. Síntesi complexes Fe-S La matriu mitocondrial: els mitoribosomes, el DNA mitocondrial i el seu significat funcional. Biogènesi dels mitocondris i el seu components. Herència materna (J. Ribera) F
Tema 21 El peroxisoma.
Característiques utraestructurals i moleculars. Aspectes funcionals: oxidació de compostos orgànics. La beta-oxidació del peroxisoma Participació en la detoxificació Biogènesi dels peroxisomes.. (J. Ribera)
Tema 22 Bases cel·lulars de la hipòxia i l’estrès oxidatiu.
Cascada de l’oxigen. Resposta cel·lular a la hipòxia: HIF. Anòxia. Hiperòxia. Espècies reactives d’oxigen i nitrogen. Estrès oxidatiu. (J. Boada)
Tema 23 Sistema endomembranós.
Via secretora intracel·lular. Reticle endoplasmàtic: ultraestructura i característiques morfofuncionals, RER i REL. Síntesi de proteïnes al reticle: SRP i el pèptid senyal. Modificació de proteïnes i control de qualitat. Síntesi de lípids. Detoxificació. El reticle sarcoplasmàtic i els dipòsits de calci. Aparell de Golgi. Ultraestructura i característiques morfofuncionals. Modificació de proteïnes. Empaquetament i distribució de components que travessen pel Golgi.
Tràfic vesicular. Endosomes. Característiques morfofuncionals. Tràfic intracel·lular. Vesícules recobertes: COP i clatrina Les proteïnes SNARE. Mecanismes de fusió vesicular. Tràfic entre reticle i Golgi. ERGIC. Transcitosis.
Digestió intracel·lular. Els Lisosomes. Característiques morfofuncionals: la bomba de protons. Digestió intracel·lular: fagocitosi, heterofàgia, autofàgia, crinofàgia i cossos residuals. Biogènesi.(M. Encinas)
Tema 24. Secreció cel·lular.
Cèl·lules secretores. Glàndules. Secrecions exocrines. Secrecions endocrines. Eixos endocrins (J. Boada).
Tema 25. El Nucli.
Organització. Ultraestructura i característiques morfofuncionals. L’embolcall nuclear: la làmina nuclear i les lamines, el porus nuclear. Intercanvis nucleocitoplasmàtics: exportines, importines. Mecanismes moleculars que governen els intercanvis nucli-citoplasma: NES i NLS. La cromatina: les histones. Organització estructural de la cromatina: el nucleosoma, la fibra nucleosòmica, llaços i cromòmers. Distribució de la cromatina en el nucleó interfàsic Empaquetament i activitat gènica: heterocromatina constitutiva i facultativa, la cromatina sexual; eucromatina i síntesi de RNA. Regions especialitzades del nucli: el nuclèol i la biogènesis de ribosomes, el cos de Cajal.(J.Ribera)
Tema 26. La reproducció cel·lular.
El cicle cel·lular. Fases. Control del cicle: ciclines i CDKs. Mecanismes de divisió cel·lular: Mitosi: fases, el fus mitòtic, el cromosoma metafàsic. Meiosi: fases. Significat funcional de la mitosi i la meiosi. (M. Encinas)
Tema 27. La mort cel·lular. Tipus de mort cel·lular. Necrosis: peculiaritats i significat funcional. Apoptosi: peculiaritats i significat funcional. (M. Encinas)
Tema 31. Mètodes d’estudi i recerca en Biologia Cel·lular. Tema a desenvolupar com activitat pràctica al laboratori. (J.Ribera, J. Boada i M..Encinas)
Per assolir rels objectius i adquirir les competències atribuïdes es programaran les següents activitats:
Classes magistrals. (CM)
Seminaris
Activitats virtuals.
Tutories. (Tut)
Activitats aula informàtica. (A Inf.)
Pràctiques de laboratori. (PL).
És OBLIGATORI que els estudiants portin en el transcurs de les pràctiques docents:
Es pot adquirir a la botiga ÚDELS de la UdL
Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera – Campus Cappont
Carrer de Jaume II, 67 baixos
25001 Lleida
http://www.publicacions.udl.cat/
Per a altres equips de protecció (per exemple mascaretes respiratòries, etc..), dependran del tipus de pràctica a realitzar. En aquest cas, el professor responsable informarà si és necessari la utilització d’aquests EPI específics.
No portar els EPI descrits o no complir les normes de seguretat generals que es detallen a continuació comportarà que l’estudiant no pugui accedir als laboratoris o que hagi de sortir del mateixos.
NORMES GENERALS DE SEGURETAT EN LES PRÀCTIQUES DE LABORATORI
LA NOTA FINAL SERÀ LA SUMA DELS DIFERENTS ASPECTES AVALUATS
La nota final serà la suma dels diferents aspectes avaluats, sempre i quan les proves escrites o examen s’obtingui la nota mínima de 4 sobre 10:
1) Els coneixements conceptuals i teòrics seran avaluats amb un examen parcial i un final. El primer examen (parcial) representarà el 25% de la nota final i no és recuperable. L’examen és recuperable y representa el 50% de la nota final. A l’examen parcial s’ha d’obtenir una nota mínima de 4 punts per a poder ser acumulatiu i al final s’ha d’obtenir una nota de mínima de 4 per a poder aprovar el curs.
2) La realització i participació activa en totes les activitats programades, els treballs en grup i individuals, presentació de treballs i realització activitats via plataforma virtual UdL representarà un 10 % de la nota final.
3) Avaluació competències instrumentals, metodològiques i disseny experimental vinculades a les activitats sobre el mètodes d’estudi i recerca en Biologia Cel·lular. Aquests que representarà el 15 % de la nota final.
PER A SUPERAR LA MATERIA S’HAN D’ACUMULAR 5 PUNTS SOBRE 10. ELS ALUMNES QUE NO SUPERIN LA MATÈRIA EL PROPER CURS HAURAN DE REALITZAR TOTES LES ACTIVITATS FORMATIVES OBLIGATÒRIES (PRÀCTIQUES I SEMINARIS)
Activitats d'avaluació |
% nota final |
Tipus avaluació |
---|---|---|
Teoria |
50 |
Examen test |
Pràctiques |
15 |
Examen pràctic |
Parcial 1 |
25 |
Examen |
Activitats |
10 |
Avaluació continua |
Biologia Cel.lular
Fisiologia Cel·lular.
ADRECES INTERNET INTERESSANTS PER A CONSULTAR
Biologia Cel.lular.
Fisiologia Cel·lular.
Atles de microscòpia